|
Calendari: Festes d'Estiu > Festes de la Mare de Déu del Carme > Processons marítimes
|
|
Festa de la Mare de Déu del Carme
Més de cinquanta anys de processó marítima
Palamós (el Baix Empordà), Diumenge posterior al 16 de juliol
Xarxa de pescadors
La Mare de Déu del Carme de Palamós
Penó de Sant Telm i la imatge de la mare de déu
El gegant Pere el Gran
Ballada de sardanes
Mariner homenatjat
Barca engalanada
La processó de barques és impressionant
Es canten cançons a la Mare de Déu del Carme
|
| Cada diumenge més proper al 16 de juliol els pescadors i la resta de persones de Palamós relacionades amb el mar celebren la Festa de la Mare de Déu del Carme, que compta amb una cercavila que acompanya la imatge de la marededéu des de l'església fins al port, on s’inicia una multitudinària Processó Marítima.
Els habitants de Palamós que tenen o han tingut una relació directa amb el mar passegen, una vegada l'any la seva protectora, la Mare de Déu del Carme, per la badia de Palamós. Antigament aquesta fou una celebració exclusivament dels que vivien del mar i els seus recursos, els pescadors i els mariners, però en l'actualitat també hi participen tots aquells que disposen d'embarcacions recreatives.
La celebració té per una banda un caràcter propiciatori, doncs expressa la demana de que hi hagi més fortuna en la feina amb el vaixell i en la navegació, però també té una finalitat protectora, perquè demana la intercessió de la divinitat davant les adversitats del mar, perquè protegeixi els vaixells contra les tempestes i els naufragis.
L'organització anual de la festa en honor de la Mare de Déu del Carme ha estat sempre i encara és a càrrec de la Confraria de Pescadors de Palamós, una entitat que agrupa els pescadors d'aquesta franja litoral de la Costa Brava que va des de Begur fins a la desembocadura de la riera de Ridaura.
Palamós i el mar
Palamós és, des de la seva fundació, un poble de pescadors. Amb els anys també s’hi afincaren mariners i comerciants marítims, un fet que va estrènyer encara més la relació entre aquest poble i el mar.
Des de temps ancestrals, la gent de Palamós ha viscut del mar. Primer com a mitjà de supervivència amb l’extracció del peix i en l’actualitat amb els serveis als turistes que, procedents d'arreu del món, vénen a gaudir de les activitats recreatives que es poden fer al mar.
El culte a la Mare de Déu del Carme a Palamós
Tot i que aquesta relació entre el mar i Palamós ve de molt lluny, encara són poques les pistes que tenim sobre les celebracions festives dels que tenien oficis amb el mar i les seves creences, celebracions i festes.
La primera constància escrita que es té de la veneració de la imatge de la Mare de Déu del Carme a Palamós és de finals del segle XVIII, època en què està datada una imatge que hi havia en una capella situada a l'edifici que albergava el nou hospital per als pobres. Els bombardeigs de la Guerra Civil es varen encarregar de malmetre aquella capella dedicada a la Mare de Déu del Carme.
El juliol de 1950, i després d'uns anys en què la flota pesquera de Palamós experimentà una gran expansió (1930-1940) amb l'arribada de pescadors provinents de l'Ametlla de Mar i de la costa valenciana, es decidí reemprendre el culte. La Confraria de Pescadors de Palamós encarregà l'elaboració d'una nova imatge de la Mare de Déu a un taller d'Olot, que és la que perdura fins ara.
Ara bé, la devoció a la mare de déu no aconseguí desbancar el culte tradicional i més documentat a Sant Telm, fins a mitjan segle XIX.
La festa actual, pas a pas
La celebració actual comença amb una cercavila que té per objectiu portar la imatge des de l’església on és tot l’any, fins al port. La cercavila està encapçalada pel penó de Sant Telm, testimoni de l'antic patronatge dels mariners, anterior al de la Mare de Déu del Carme. Tot seguit hi ha la imatge de la Mare de déu, que és duta a pes per mariners voluntaris i que és dempeus, sobre una barca de fusta abundantment guarnida amb flors. La Mare de Déu duu a les seves mans un nen Jesús, del que en pengen unes cintes de tots colors, que són els records dels que hi participen, testimonis de l’assistència a la processó. Antigament les cintes eren els records que hi deixaven els mariners i infants de Marina que participaven de la processó. També participen de la processó terrestre els gegants de Palamós Pere el Gran i Constança de Sicília.
La cercavila arriba fins al moll, on té lloc l’Homenatge a la Vellesa del Mariner, un acte de record i homenatge als pescadors i mariners retirats. Antigament s'havia fet una cercavila en què els mariners retirats desfilaven acompanyats per les pubilles (dones vinculades a famílies marineres) des del centre del poble fins l'església on tenia lloc una missa. Després tornaven al port per iniciar la processó. La cercavila es va perdre i s’ha substituït per aquest acte en què es ballen sardanes i es fa un homenatge als mariners i pescadors més vells i ja retirats, amb l'entrega d'un record commemoratiu. En un primer moment aquest acte s'havia fet per la festa major, però a partir del 1950 es trasllada a la festa del Carme.
Acabada la ballada de sardanes té lloc l’acte central de la festa, la processó marítima. Nombroses barques de pesca, i moltíssimes embarcacions recreatives, es guarneixen amb banderoles de colors, flors i altres enramats esperant la sortida de la processó. La processó s'inicia al port i evoluciona per la badia de Palamós. Encapçala la processó la barca que duu la imatge de la Mare de Déu i la segueixen centenars de barques que es situen darrera i als costats. La barca que duu la imatge de la Mare de Déu és cada any una de diferent i s'elegeix mitjançant un sorteig. Acompanyada pel so de les botzines i els clàxons de les barques, els crits i salutacions dels participants la processó de les barques marca el ritme de la festa més marítima de Palamós.
Text: Redacció festes.org
Fotografies: Manel Carrera i Escudé
|
|
|
Passeu pel Port
Passeu pel Port
que és la festa pagana!
Ara florien als pals boles d'or
i els mariners ubriacs tots cantaven:
Verge del Carme, doneu-nos l'amor.
Verge del Carme cantava en els núvols,
a cada u llençava un esguard:
els mariners ubriacs la miraven
i convidaven tots els vianants.
Verge del Carme dansava una estona,
no hi ha vaixell que la guanyi en dansar,
alceu els ulls que veureu la corona
com va ruixant tot d'estrelles la mar:
la meva barca n'és plena a vessar.
Verge del Carme mostra un peu tot nu
que la sandàlia se li desprenia;
els gallarets s'omplenaven de llum...
Si jo nedava prou l'abastaria.
Joan Salvat-Papasseït
La gesta dels estels. Barcelona. Editorial Curial, 1997.
|
|
|
| |
| |
| |
|
| |
|
|
 |
|
ECOSISTEMA
)
)
)
)
)
)
)
)
)
