|
Calendari: Festes de Primavera > Altres festes de maig > Festes majors
|
|
Festes de maig La mainada del barri creix de la mà dels dracs i la Víbria
el Poble Nou, Barcelona (el Barcelonès), Diumenge següent al 18 de maig
Una de les parades de la Fira
L'Estarrufat, drac del Poble Nou
La Víbria del Poble Nou
A punt per entregar el xumet
La Víbria amb els xumets penjats
|
| El barri del Poble Nou, al districte de Sant Martí de Barcelona, acull cada any un conjunt d’actes festius que evidencien l’establiment definitiu del bon temps. Les festes tenen per protagonistes els diferents elements de la imatgeria festiva local.
Petita història de la festa
La festa dóna continuïtat a l'antiga "Festa de les Flors", una fira de parades de flors que es realitzava a partir del 1979 organitzada per l'Ateneu Popular La Flor de Maig. En l'actualitat, tot i que en algunes parades encara es venen flors, la fira de flors s'ha convertit en una gran fira d'entitats del barri i artesans d'oficis diversos que es desenvolupa tot al llarg de la Rambla del Poble Nou.
La imatgeria festiva del Poble Nou
Les festes de maig del Poble Nou són una mena de festa major petita però, per a la Colla del Drac del Poble Nou, tenen un caràcter de gran aniversari. La colla, cada vegada que estrena un element de la imatgeria festiva, ho fa al mes de maig i, a poder ser, en un dia proper a la data de naixement del drac del Poblenou, la primera i més emblemàtica de les figures festives d'aquest barri de Barcelona.
L'Estarrufat, nom amb què es coneix popularment al Drac del Poble Nou, va néixer un 18 de maig de 1985, en el marc de la recuperació cívica de festes populars que tingué lloc després de la mort del dictador.
La celebració gira a l'entorn de les bèsties fantàstiques del barri, l’Estarrufat i el seu fill Estarrufadet, portat per nens i nenes; la Víbria del Poble Nou, nascuda l’any 1992, que és la primera víbria recuperada a la ciutat de Barcelona; els cap-grossos i els Gegants del Poble Nou, en Bernat i la Maria i el gegantó “Lloro del 36”, que duu una gorra de tramviaire i que evoca el lloro real que durant molts anys va estar a l'entrada de la botiga "La Licorera del Taulat" just davant del final de la línia 36 de tramvies. La història explica que el lloro, de tant escoltar el xiulet de sortida dels trens, va aprendre a imitar-ne el so tant bé que donava la sortida als convois pel seu compte. Aquesta habilitat va ser la seva sentència ja que van obligar-lo a romandre a l'interior de la botiga per evitar possibles desgràcies. A més de xiular tramvies, el lloro, que va viure 60 anys, també eztibava cada cop que entrava algú a la botiga, un sorollós "Borrrrraaatxo" si era mascle i un "Guaaaaaapa", si era femella.
Les festes comencen divendres i entre les seves activitats més consolidades hi ha un cercavila de torxes que obre el correfoc de dissabte a la nit. Els actes d’aniversari propiament dits tenen lloc diumenge al matí, amb una cercavila d'aniversari, l'entrega de xumets a la Víbria i la rifa del pastís del drac i la víbria.
L’entrega de xumets
L'entrega de xumets és un acte que va néixer espontàniament l'any 1994. Aquell any la Víbria acomplia dos anys, igual que altres nens del barri. Un d'aquests nens va fer una promesa d'amor: va dir que quan es fes gran donaria el seu xumet a la Víbria. Des d'aleshores, tots aquells nens i nenes del barri que s'han fet grans porten els seus xumets a la Víbria com a símbol de maduresa. Aquest acte és correspost amb una ballada de la Víbria, al so de la Ballada dels Marrecs, composada expressament per a aquesta cerimònia ritual en què la mainada escenifica un canvi en el seu procés de creixement.
Text: Redacció festes.org
Imatges: Arxiu festes.org
|
|
|
| |
| |
| |
|
| |
|
|
|
| |
|
comprar
| |
Música de Lledó
Diversos autors, / Diputació de Castelló
CD enregistrat en motiu del 75è aniversari de la Coronació pontifícia de ...
|
|
| |
| |
|
| |
Urtx
Diversos autors, / Museu Comarcal de l'Urgell i l'Arxiu Comarcal de Tàrrega
Revista Cultural de l'Urgell, publicació de caràcter anual i editada pel ...
|
|
| |
|