|
Calendari: Festes de Primavera > Festes d'oficis > Festes i fires de pagesos i ramaders
|
|
Dia de la dalla
Trobada festiva dels dalladors i dalladores catalans
Els Hostalets d'en Bas (la Garrotxa), Finals de maig, principis de juny
Dibuix d'un segador
Un dallador
La dalla
La Dansa de la Mort a Verges
Dalladora catalana en un concurs de Tolosa l'any 2006
Fent pedagogia
Dalles basca i catalana
Esmolant l'eina
Dinar de germanor
|
| Al juny, els Hostalets d’en Bas celebra una festa al voltant d’una de les tasques més importants del cicle agrícola tradicional: la dallada o sega de l’herba que serveix per alimentar el bestiar. El concurs convoca cada any dalladors i dalladores vinguts d’arreu del país.
La dallada en les feines agrícoles
La dallada o sega de l’herba farratgera és una tasca fonamental en el cicle de feines agrícoles. Amb l’ajuda de la dalla, els pagesos i ramaders tallen l’herba que creix pels prats amb l’objectiu d’alimentar el bestiar.
L’herba de prat, la que no es sembra sino que creix salvatgement sense control humà, té el seu propi cicle natural que, tot i que depèn molt de les pluges, permet fer fins a tres dallades anuals. El primer dall es fa sempre a finals de maig-principis de juny, el segon a finals de juliol-principis d’agost i el tercer al setembre. Tota l’herba dallada és emmagatzemada i utilitzada com a farratge per alimentar el bestiar durant la resta de l'any.
En molts indrets d’Europa, com Occitània, Finlàndia, Àustria o Eslovènia, la sega d’herba amb dalla ha esdevingut un esport rural tradicional, que compta amb el seu propi circuit de competicions. En el País Basc la dallada, anomenada segalaritza, s’ha convertit en un dels esports rurals més actius i populars. A diferència de la catalana, però, la dallada basca és molt competitiva i els concursos, que s’efectuen amb dalles especials, consisteixen en veure qui aconsegueix, en un menor temps, segar més herba.
La dalla
La dalla és una eina agrícola que consisteix en una fulla d'acer, d'uns quatre o cinc pams de llargària, lleugerament corbada i molt afilada, que es posa a l'extrem d'un mànec llarg de fusta (antigament una branca d’arbre i actualment de metall o plàstic) que s'agafa amb les mans. L'eina serveix per segar herba sense haver-se d'inclinar el segador o segadora. Es creu que la dalla va aparèixer a Europa fins els segles XII i XIII com una evolució de la falç.
En la iconografia popular la dalla ha estat associada tradicionalment a la Mort, en tant que el procés que facilita aquesta eina, la sega d’herbes, és, de fet, una intervenció en el cicle de vida de la terra.
En els darrers temps la dallada ha experimentat un canvi substancial que també afecta a altres àmbits del món agrícola: la mecanització. Avui, la dalla ha estat substituïda per les desbrossadores a motor i amb el canvi, s'està perdent també tota una tradició associada a la tècnica de dallar.
Per no perdre aquesta tècnica manual de tallar l’herba, als Hostalets d’en Bas van decidir que farien una festa en honor als dalladors i al seu art. Per això cada any li dediquen un concurs en el que participen molts dalladors i dalladores que són en actiu o que ho havien estat.
Petita història de la festa
El Concurs de Dalla d’Hostalets d’en Bas va néixer l’any 1999 per iniciativa d’un grup de persones que volien dotar de nous continguts a la Festa Major, que se celebra pels volts del 15 d’agost.
L’objectiu inicial era aprofitar la cultura popular pagesa del poble per crear un nou tipus d’acte que contribuís a donar a conèixer alguna de les tasques tradicionals de la pagesia catalana. Inspirats en els nombrosos concursos i competicions que es fan arreu d’Europa al voltant de la dallada, totes les persones que formaven aquesta comissió de festes, que eren o havien fet vida a pagès, ho van veure clar: farien un Concurs de Dalla. I així va ser.
Per a tal efecte, els organitzadors es van ajuntar amb unes persones de Porqueres que havien recuperat les normes de funcionament i puntuació d’un concurs d’aquestes característiques que s’havia fet a Andorra anys enrera.
La primera edició del concurs es va fer l’any 1999. El concurs es fa efectuar en ple agost fins que l’any 2003 els organitzadors de la festa van decidir canviar les dates de la festa per tal d’adequar-la més als ritmes de creixement natural de l’herba. Així van traslladar la festa a la data actual, al mes de juny, que és quan l'herba és més alta i que tradicionalment s'havia fet el primer dall.
La festa avui
La festa actual s’estructura al voltant del Concurs de Dalla que té lloc al Prat de la Font de la Clatera dels Hostalets d'en Bas, un terme associat al municipi de la Vall d'en Bas. Tot i que es tracta d’un concurs amb premis, des de la primera edició de la festa la celebració ha estat concebuda més com una jornada festiva que no pas competitiva.
La festa serveix perquè totes aquestes persones que coneixen la tècnica de dallar es trobin i intercanviin experiències mentre competeixen amigablement. També serveix perquè tothom qui ho desitgi aprengui la tècnica de dallar, una tècnica que, al contrari del que pugui semblar, és molt depurada i té els seus secrets. També s’hi poden aprendre altres tècniques complementàries com picar la dalla amb el martell i l'enclusa i com esmolar el tall amb una pedra.
La festa comença amb un esmorzar a base de fesols i botifarra esparracada que serveix per agafar forces. Tot seguit comença el concurs pròpiament dit. Durant tot el matí els dalladors mostren el seu art seguint unes proves consistents en demostrar la millor tècnica en el tall. A diferència dels concursos bascos, les dallades catalanes premien la tècnica per sobre del volum. Un jurat evalua el tall efectuat i, en base a un sistema de puntuació s'estableixen els premis.
Amb l'herba dallada, es fa un paller seguint el mètode tradicional al temps que es va cuinant el dinar de germanor, que serveix per finalitzar la jornada i la festa.
Text: Redacció festes.org
Fotografies: Comissió de festes de la Vall d'en Bas i Almitza.org
|
|
|
| |
| |
| |
|
| |
|
|
 |
|
ECOSISTEMA
)
