|
Calendari: Festes de Primavera > Festes de la Mare de Déu de Montserrat > Culte a la Moreneta
|
|
La Mare de Déu de Montserrat
Nigra sum sed formosa
Monestir de Montserrat, Aj. Monistrol (el Bages), 26 i 27 d'abril
Imatge actual de la Moreneta
Detall de la cara
L'Infant i la bola del món
La corona
Xilografia amb el Nen serrant la muntanya. Johannes Rosendbach, 1521
Postal antiga, amb els vestits de roba
Retrat de la Mare de Déu de Montserrat. Oli sobre taula de 1599
Mare de Déu de Montserrat amb la corona mexicana. Pintura del segle XVII
La Moreneta amb el vestit
Moreneta a l'Església de Betlem de Barcelona
Retaule de la catedral de Tarragona
Graffiti de la Moreneta a Barcelona
|
| La talla de la Mare de Déu de Montserrat és una de les peces més significatives de l’art romànic català. Venerada sense interrupció des de finals del segle XII, la talla d’aquesta particular marededéu ha esdevingut una icona nacional.
Descripció de la imatge actual
La Mare de Déu de Montserrat és una preciosa talla de fusta d’àlber i de faig de menys d’un metre d’alçada i en tres dimensions realitzada al darrer terç del segle XII. Representa una figura femenina asseguda que sosté una esfera amb la mà dreta mentre que amb l’esquerra protegeix un infant que jau a la seva falda.
Tant la dona com el nen duen corona, tenen la pell bruna, estan habillats amb uns vestits de color daurat i semblen esbossar un petit somriure als llavis. La dona és asseguda en un seient cerimonial i té una posició elegant, mentre que el nen aixeca la mà dreta amb els tres dits oberts en senyal de benedicció i en l’altra aguanta una esfera que recorda una pinya.
Canvis en la fisonomia original
Ara bé, la configuració que presenta aquesta talla ha anat variant durant els seus més de vuit segles d’història i, així, l’aspecte actual difereix enormement del que presentava en el passat. El pas del temps i restauracions diverses han canviat l’original fisonomia de la Moreneta.
En primer lloc, un dels aspectes que més debat i pol·lèmica genera entorn aquesta talla: el color de la pell. Tal i com han demostrat diversos estudis científics la imatge va adquirir la seva policromia emmorenida en un moment posterior a la realització de la talla. La imatge s’hauria anat ennegrint amb els anys a causa de l’oxidació del plom que provoca el pas del temps i també pel fum dels ciris i llànties portats pels devots. A més a més, en una restauració de la imatge feta a principis del segle XIX es pinta de color negre la pell de la Mare de Déu. És en aquesta mateixa restauració, que els avantbraços de Maria i el Nen són substituïts per uns de nous perquè els originals s’havien fet malbé.
També la indumentària que duu la imatge ha sofert variacions al llarg del temps. La imatge havia estat inicialment vestida amb dues peces blau-granes, una camisa interior vermella i una coberta blava, que són els colors típics dels vestits de la Mare de Déu. Al capdamunt d'aquestes peces s'hi posava la mantellina brodada. En temps moderns, es va decidir de treure els vestits de roba que la Mare de Déu havia dut sempre i es pintà tota la talla amb el color daurat actual perquè això contribuïa a diferenciar-la d'altres talles de verges hispàniques.
Durant uns anys, al segle XVII, el nen Jesús va portar una serra entre les mans, un fet que vincula la imatge amb el nom de la muntanya i que recullen molts gravats antics.
Una marededéu romànica
La figura, caracterització i indumentària d’aquesta talla, que presenta la Mare de Déu, Maria, en posat frontal i estàtic, amb el seu Fill, Jesucrist, a la falda, es correspon amb la de totes les imatges de maresdedéu romàniques més primerenques, les del segle XII. En canvi, en les maresdedéu més tardanes, del segle XIII endavant, aquest model canvia, i per exemple, ja es mostra algun tipus de relació d’afecte entre Mare i Fill.
La imatge segueix un model iconogràfic conegut amb el nom de Mare de Déu en Majestat, Tron o Seu de la Saviesa, un tipus de representació propi de totes les imatges cristianes del romànic i que també es troba aplicat a Jesucrist quan és representat com a Pantokrator. Aquest model és el que segueixen moltes maresdedéu romàniques de Catalunya i Occitània.
Atributs de la marededéu
La imatge de la Mare de Déu de Montserrat, com la d’altres maresdedéu semblants té uns atributs definitoris. En primer lloc es tracta d’una Senyora, doncs la imatge es correspon amb una persona de gènere femení, una dona. En segon lloc es tracta d’una Mare, doncs duu un infant/fill a la seva falda. En tercer lloc és una Reina, doncs duu una corona al cap i està asseguda en un tron. Finalment, la figura subjecta amb una mà una esfera –la forma perfecte que simbolitza la totalitat, l'Univers- que denota que estem davant d’una divinitat, d’una representació d’un ésser sagrat, pertanyent al món no humà.
Culte a la Moreneta a Catalunya
El culte a la Moreneta s’inscriu en l’anomenat culte marià, el culte a Maria. La història de com aquella jove de Natzaret, de nom Maria, esdevé objecte de culte en l’univers cristià és força complexa i hi intervenen, a més a més de la llegenda i els fets continguts en les Escriptures, les trobades i superposicions amb els substrats religiosos d’aquells indrets on el cristianisme va arrelant i que compten amb una rica tradició en divinitats femenines (Grècia, Roma, el món íber, etc)
A Occident, com també passa a bona part de l’Àsia, les imatges de divinitats, com les maresdedéu o els sants, tenen una funció de representació: són la imatge tangible del sagrat i fan de mitjanceres entre la persona humana i les forces divines (Déu) o sagrades.
A Catalunya hi ha innombrables representacions de la Mare de Déu, de la deesa Mare, amb diferents advocacions i noms –sovint vinculats a indrets naturals especials com coves, turons, rius o penyasegats. Un dels més importants és el de la Mare de Déu de Montserrat, coneguda popularment com la Moreneta.
Les primeres dates feafents de presència d'una imatge de la Moreneta són de finals del segle XII i principis del XIII. La història de la imatge està envoltada de fets misteriosos i meravellosos, des de la llegenda de la seva troballa en una cova fins a diversos episodis miraculosos documentats en manuscrits del monestir. Ara bé, més enllà de llegendes i històries llegendàries, el més probable és que la talla de la Moreneta, per la seva forma (la part de darrera no està tant treballada com la resta), formés part d'algun tipus de retaule, representant l'escena de la Nativitat, com el que encara avui hi ha a la catedral de Tarragona.
La imatge de la Moreneta és venerada en el seu cambril durant tot l’any pels fidels que visiten Montserrat, tant pels que són cristians com pels que no ho són. Els cristians la veneren com a Mare de Déu, com a patrona i protectora dels catalans i perquè la veuen com l’expressió del dogma de l’Encarnació. Els no cristians, veuen en ella una imatge sagrada, patrona i protectora dels catalans i també vinculada a conceptes com la fecunditat i la maternitat.
Antigament la seva festa es feia el 8 de setembre, dia de la nativitat de la Mare de Déu, com celebren moltes de les maresdedéu trobades de Catalunya, però posteriorment es va decretar una festa pròpia per a ella, el 27 d’abril.
A partir de que l’any 1881 data en què la Mare de Déu de Montserrat és declarada Patrona de Catalunya, el seu culte s’expandeix enormement per tot el territori. Moltes poblacions adquireixen rèpliques exactes de la talla de Montserrat per a l’església local. Per això, a Catalunya són innombrables les esglésies que tenen una rèplica de la imatge de la Mare de Déu de Montserrat en un altar o capella. La popularitat de la patrona és tal que moltes famílies també tenen rèpliques a escala de la imatge a l’interior de les cases.
Text: Manel Carrera i Escudé
Imatges: Manel Carrera i Escudé i Arxiu Fotogràfic de l'Abadia de Montserrat
|
|
|
Sabíes que...
La imatge de la Moreneta ha estat la major part de la seva història amagada sota un vestit de roba acampanat que només permetia veure'n el rostre. De fet, la primera fotografia de la imatge sense aquests vestits va ser la que va fer Jaume Ribera i Llopis l'any 1920. La imatge no començà a exposar-se públicament sense vestit fins a partir de l’any 1939.
Durant els conflictes bèl·lics la imatge sofreix diverses aventures i desventures. Així, per exemple, durant la Guerra del Francès de 1808-1814 els soldats invasors li posen una corda al coll a la imatge i la pengen d’un arbre. Durant la guerra de 1936-39 la imatge va ser posada dins una caixa guardada en un forat de la muntanya, ben amagat, l’ubicació exacte del qual no coneixien més que tres monjos.
|
|
|
| |
| |
| |
|
| |
|
|
 |
|
ECOSISTEMA
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
