|
Calendari: Festes de Primavera > Altres festes de maig > Festes majors
|
|
Festa Major
Les flors protagonitzen la festa major
Celrà (el Gironès), pels volts de l'1 de maig
Engalanament floral sobre pneumàtics de tractors
Un altre ornament floral
Un dels patis engalanats
L'envelat durant el concert-ball
Piromusical a La Fàbrica
|
| Dotada de nous continguts als anys 90, la festa major de Celrà, que se celebra sempre pels volts del 7 de maig en honor a un antic protector de la pagesia, és la festa més important del poble i té per protagonistes a les flors i els engalanaments florals que els veïns i veïnes realitzen.
La festa major de Celrà se celebra pels volts del primer cap de setmana de maig. El patró del poble és sant Sixt o Sixte que celebra la seva festivitat el 7 de maig.
Una llegenda local, recollida abastament per Joan Amades al seu Costumari Català, explica que en una partida propera, anomenada Valltorta, un pagès va trobar les relíquies de dos sants, sant Sixt i sant Hou i que, en traslladar aquestes relíquies cap a Girona, el carro en què anaven va aturar-se a Celrà i no se’n va voler moure. Des d’aleshores són els patrons del poble: pels volts del 7 de maig, onomàstica de sant Sixt, té lloc la festa major i el 17-18 de juliol, sant Hou, la festa d’estiu. Les dues relíquies van ser cremades durant la guerra del 1936-39.
Sant Sixt deu ésser una cristianització d’anteriors divinitats relacionades amb la pagesia, doncs en aquesta època de primera germinació de les llavors és quan els conreus són més fràgils i quan els avantpassats pagesos i agricultors feien ritus a divinitats protectores. La dita local diu que “Els fesols, es planten per sant Sixt i es mengen per sant Ou”.
Petita història de la festa
La festa major va experimentar un canvi important l’any 1991, quan se li va dotar un nou impuls. Fins aleshores, la festa havia consistit només en els actes religiosos (amb processó amb les relíquies inclosa), una ballada de sardanes i els actes d’envelat, balls de pagament que tenien lloc a les seus socials dels dos col·lectius socials del poble. Segurament en temps molt reculats, els veïns de Celrà, aquest dia havien fet també una excursió ritual fins al paratge natural on la llegenda diu que van ser trobats els cossos de les dues divinitats.
Amb el nou impuls es consolida un nou model, que és l'actual, a imatge i semblança del model de festa del Temps de Flors de Girona, basat en la incorporació de l’engalanament floral del centre de la vila complementat per tota una sèrie d’actes culturals nous.
Estructura actual de la celebració
La festa major de Celrà és la festa més important de tot l’any al poble i hi participen activament quasi totes les entitats. Es celebra durant uns cinc dies, al voltant del primer cap de setmana de maig i el dilluns immediatament següent, que és dia de festa local.
El ritus religiós central de la festa té lloc diumenge al migdia. Una nit abans, però, el correfoc s'ocupa d'espantar els mals esperits del poble amb foc i soroll. La missa de diumenge està dedicada a sant Sixt, símbol i protector del poble, és cantada per la coral local i acaba amb una ballada de sardanes a l’exterior de l’església.
Un dels actes més clàssics i consolidats de la festa major de Celrà, tot i implementar-se als anys 90, és l’engalanament dels patis del centre del poble amb motius florals. I és que, per Festa Major, Celrà s'engalana. Els veïns i veïnes d'aquesta localitat del Gironès, com en molts altres indrets del país per aquestes dates, mostren les seves creacions florals que han cultivat a l'interior de les seves cases. Els ornaments es mostren en diferents indrets del poble, però especialment els Patis i la Torre d'Esvern (segle XVI), dos indrets que els visitants poden recorre tot admirant les creacions florals i escoltant música en directe o la lectura de poemes a càrrec de la pròpia gent del poble. Aquesta explosió floral acaba amb l'Exposició de Rams de Flors Naturals que té lloc a La Sala de Can Cors, un certamen no competitiu.
La tradició festiva pirotècnica també és present a Celrà des de la recuperació dels ajuntament democràtics. El poble havia tingut uns grallers i una colla de diables que havia estat l’encarregada dels actes de foc de les festes. En l’actualitat, persones vinculades a aquell grup original són els encarregats d’organitzar un correfoc i un altre dels actes destacats de la festa: el Piromusical de creació pròpia que es fa a La Fàbrica i que és una mena de cloenda sorollosa de la festa.
Altres actes destacats de la festa major són la desfilada infantil, una espècie de rua carnestoltenca en què hi participen els nens de les escoles; la Mostra de Curtmetratges, un certamen internacional que es celebra des del 2004 i que és organitzat pel cineclub (la setmana abans de la festa major); el concurs de pintura sobre l'asfalt, i una gran quantitat d’actes gastronòmics, musicals, exposicions diverses, activitats infantils, etc
Text: Manel Carrera i Escudé
Fotografies: Ajuntament de Celrà
|
|
|
| |
| |
| |
|
| |
|
|
 |
 | |
|
comprar
| |
Música de Lledó
Diversos autors, / Diputació de Castelló
CD enregistrat en motiu del 75è aniversari de la Coronació pontifícia de ...
|
|
| |
 | |
|
| |
Urtx
Diversos autors, / Museu Comarcal de l'Urgell i l'Arxiu Comarcal de Tàrrega
Revista Cultural de l'Urgell, publicació de caràcter anual i editada pel ...
|
|
| |
|
ECOSISTEMA
)
)
)
)
)
