|
Ecosistema: Festes d'altres cultures > Festes d'Àsia > Festes del Nepal
|
|
Losar
Carnaval dins un monestir
Kathmandú (Nepal), darrers dies del dotzè mes i primers dies del primer mes del calendari tibetà
Llançament de pols a l'aire, ritus del cap d'any tibetà
L'interior del monestir de Shechen
Els monjos durant una de les pujes
Els llibres amb les oracions o "mantres"
Durant les pujes es fan sonar uns llargs instruments
L'efígie amb aspecte terrorífic
Preparant-se pels balls
El "dimoni" divertit i entremaliat
El ninot vermell
Els balls en el moment àlgid
Ball d'esquelets davant el monestir
Els monjos treuen la cara del monestir
Moment d'encendre la foguera
Enterrament de la ofrena salvada del foc
|
| En el marc del Losar, la festa de cap d’any segons el calendari tibetà, el monestir Shechen de Kathmandú celebra un impressionant conjunt de cerimònies que culminen amb la construcció i crema d’una gran efígie amb aspecte terrorífic que representa l’any vell. La festa presenta sorprenents similituds amb el Carnaval de Catalunya i amb les Falles del País Valencià.
El Losar, la festa de cap d'any tibetà
La celebració del Losar o Logsar, una paraula que literalment vol dir “Any (Lo) nou (gsar)”, és comuna a tots els territoris del món on hi ha membres de les diferents famílies tibetanes i allà on és vigent el calendari tibetà. La celebració del Losar prové de l’època prebudista del Tibet, quan els tibetans practicaven la religió Bon-po, una religió basada en els ritus i cerimònies dels xamans, els intermediaris entre el món dels déus i el dels humans.
Al Nepal, el Losar és una de les festes més importants per les comunitats d'origen tibetà que des de fa molts anys hi viuen, com els mateixos tibetans o els sherpes, els gurungs, els tamangs, els Thak, els Lo-pa, baixats dels Himalaies fins a la Vall de Katmandú. Els principals elements de la festa fan pensar molt en el nostre costumari nadalenc i d’any nou: la canalla anant de casa en casa desitjant bon nadal, compra de roba nova i regals per a tots els membres de la família, decoració especial de la llar, visites, àpats gastronòmics i jocs amb amics i familiars, renovació del pal-arbre-bandera de la casa, etc
La festa es celebra a principis del primer mes del calendari tibetà, sovint pels volts de la lluna plena de gener-febrer (quasi sempre al mes de febrer) i dura 15 dies. El Losar és una festa que es celebra a tots els nivells i entre totes les classes socials dels tibetans, a les cases, als carrers, als camps de refugiats i als monestirs. Als monestirs budistes lamaistes, on els lames ensenyen les quatre classes de budisme tibetà existents (Geluk, Ningma Kagyu i Sakya) la festa es celebra d’una manera semblant i conté elements que, conceptualment, trobem també a les festes de Carnestoltes catalanes.
Carnaval al monestir de Shechen
Durant els 8 darrers dies de l’any, els lames del monestir de Shechen al barri de Boudha, al nord de Katmandú, fan una puja o cerimònia d’ofrena especial per celebrar la fi de l’any vell i l’inici del nou. La puja, que comença a les cinc del matí, quan encara és fosc, i no s’acaba fins a les sis del vespre, té per objectiu eliminar els obstacles i les coses negatives que han anat acumulant durant l’any i que interfereixen en el camí del Dharmma (l’odi, l’agitació, les passions, el dolor, etc) el camí que duu al despertar, l'alliberament i la il·luminació. La puja inclou cançons, pregàries i oferiments cantats en uns tons molt greus pels lames a l’interior del monestir i en un conjunt de danses, balls de màscares i ritus que els lames efectuen a l’exterior del monestir amb uns vestits especials creats per a l’ocasió.
Set dies de puja i construcció de la "torma"
Durant els dies que dura la puja, els monjos van construint una efígie de mantega, anomenada "txilkhor" o "namka", i que és bastida sobre un mandala. L’efígie conté una gran cara de color negre o blau fosc amb aspecte terrorrífic que reb diferents noms segons el monestir on es fa ("Sinjé Gyalpor", "Zor", "Mahakala" o "Yamarag").
A l’interior del monument també hi ha altres ofrenes de mantega, anomenats "torma" i també els "txaril" o mantres escrits en papers. Durant tota la puja els lames hi van dipositant tot tipus d’objectes (monedes, bitllets, etc).
Un cordill de cinc colors connecta la efígie amb cada un dels lames més petits que participen de la puja, amb l’objectiu de traspassar tots els mals de la persona a l’efígie. La puja culmina amb una cerimònia ritual que inclou uns espectaculars balls de màscares i la crema simbòlica de l’any vell.
El conjunt de danses "Cham"
Al Monestir de Shechen la representació teatral dansada pels lames a l’exterior del recinte del monestir i relacionada amb el ritus "Shinje" que és coneguda amb el nom de "txam" o "Cham". Aquest conjunt de danses, que dura tot un dia, inclou diverses escenes i té un fil narratiu que dóna continuïtat a les pujes dels dies precedents. Els balls, que executen els mateixos monjos, es desenvolupa al voltant d'un petit ninot vermell amb forma humana fet de mantega, nuu, amb un gran penis i encadenat pels peus i pel coll, que representa a aquella part d'ells que conviu amb la temptació sexual i que els pot distreure durant les seves meditacions.
Els balls comencen amb l’aparició de mig centenar de lames vestits amb un gran barret negre i uns vestits preciosos amb la cara del déu blau estampada sobre seu, que ballen en cercle i inicien el ritus. Tot seguit apareixen tres lames emmascarats, que representen dos esperits vermells i un mico, que juguen i fan tot tipus de jocs, proves i bromes amb els assistents (amb preferència pels turistes que s'ho miren). Aquests tres personatges són els encarregats de portar el ninot vermell estirat sobre un tros de fusta al pati. Després apareixen quatre dansaires coberts amb una màscara de calavera, urpes d’animal i uns vestits blancs que representen els òssos d’un esquelet, que posen el ninot al mig del mandala que hi ha dibuixat al bell mig del pati.
La crema de la "torma" i sembra de l'any nou
L'endemà al migdia, penúltim dia de l’any té lloc la cerimònia de la crema de l’any vell (la "torma") i sembra simbòlica de l’any nou. Tant l’efígie com la resta d’ofrenes de la "torma" que aquests dies han protagonitzat les pujes, són tretes a l’exterior del monestir. Els monjos, ataviats amb els seus millors vestits, oficien la darrera de les cerimònies. Situats al voltant del sacerdot oficiant i al voltant del ninot vermell, els monjos executen la darrera de les danses i decapiten el ninot.
En processó, i encapçalats per diferents banderers, tots els lames es concentren a l’exterior del monestir i al voltant d’una barraca de palla, on es llancen les ofrenes, la gran efígie que han construït durant tots aquests dies i altres elements. La foguera, amb totes les impureses de l’any que s’acaba a dins, s’encén i d’aquesta manera es deixa enrera simbòlicament l’any vell.
Acabada la crema de la barraca, es procedeix a la cerimònia de sembra de l’any nou: en un espai proper ajardinat, els monjos es reuneixen de cop i efectuen la sembra simbòlica de l’any nou. Primer fan un forat al terra i hi enterren una de les ofrenes. Tot seguit, i mitjançant una dansa rodona que els uneix, llancen arròs per sobre el descampat i especialment al lloc on s'ha enterrat part de la "torma".
Tota la comitiva es dirigeix aleshores fins al pati del monestir una altra vegada, on els monjos, extenuats per dos dies intensos, executen la dansa final.
Aquesta cerimònia es repeteix en tots els monestirs budistes, tant del Tibet com en altres indrets del món, durant el Losar. En cada monestir la cerimònia té les seves particularitats i la "torma" adopta una forma diferent, però en tots ells s'executa el mateix ritus.
Altres costums propis del Losar
Les famílies, que aquesta tarda han anat als monestirs a veure la cerimònia de crema dels mals esperits de l’any vell que s’acaba, tornen a casa i allà fan un sopar especial. Fan una sopa de pasta que conté diverses sorpreses amagades a dins. Al acabar el sopar els més menuts surten al carrer a llançar petards.
L’endemà, primer dia de l’any nou, els monestirs reben la visita de les famílies que, abillades amb els seus millors vestits, hi acudeixen per dur ofrenes i retre homenatge a Buddha per ser el seu inspirador. També visiten els lames de més alt rang o Rinpotxés, que els reben particularment al monestir. Els visitants porten ofrenes en forma de diners i aliments i una carta amb els seus desitjos per l’any nou que comença i que entreguen personalment al Rinpotxé.
Text i imatges: Manel Carrera i Escudé
|
|
|
| |
| |
| |
|
| |
|
|
 |
|
ECOSISTEMA
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
