|
Calendari: Festes d'Hivern > Festes de Sant Antoni > Santantonades
|
|
Santantonada
Les botargues renoven la vida al poble
El Forcall (els Ports), De divendres a diumenge més proper al 17 de gener
El "maio" a terra
El maig s'alça a mans
Alçant el maig
Posant la "malea" a l'interior de la barraca
La barraca es revesteix amb carrasca
La revestida a contrallum
La barraca, a punt
Sant Antoni, abans d'eixir
La Filoseta
El cremaller de davant
La comitiva amb els sants i els dimonis
Les botargues
Botargues fent de les seves
La barraca comença a cremar
La capolla en flames
La processó passant per davant la barraca
Coquetes
|
| La del Forcall és una de les Santantonades més complertes d’entre les que tenen lloc pels volts del 17 de gener. Una trepidant representació parateatral, amb sants i dimonis, i la construcció i encesa d’una espectacular foguera són els dos grans eixos d’aquesta festa que ha estat model a seguir per a altres poblacions d'aquesta zona del nord de Castelló.
La Santantonà d’el Forcall és una de les festes més antigues del nostre país. Celebrada en un dels moments més freds de l’any, a mitjans de gener, la festa es troba documentada per primera vegada al segle XIV, tot i que de ben segur que es remunta a èpoques molt anteriors, vinculada a alguna religió precristiana i amb rituals agraris per afavorir la regeneració del món vegetal, ara en repòs, demanar un bon any de collites i la salut dels animals.
Els estudiosos han trobat clares analogies entre alguns elements de la festa i algunes celebracions rurals ibers i amb les festes que romans i fins i tot els grecs celebraven al desembre. Des del seu punt de vista, la festa és una romanalla de les celebracions de l’any nou arcaic, vinculada al solstici d’hivern, als focs purificadors i plena d’elements carnestoltencs. Tot i el misteri que envolta el seu origen, el que està clar és que les arrels de la celebració estan vinculats a un model de societat agrícola en què la relació entre l’home i la natura és molt estreta i en què els animals de treball són indispensables.
En l’actualitat, la festa està dedicada a Sant Antoni Abat, protector dels animals del camp i dels animals domèstics, i forma part d’un conjunt de celebracions que tenen lloc, de la mateixa manera i amb el mateix nom (Santantonà) en molts pobles de la comarca dels Ports de Morella. La festa, que és la Festa Major d’Hivern del Forcall, és la festa més important del poble (congrega molta més gent que la d’estiu) i és un moment de retrobament de la comunitat. De fet, la Santantonà és el moment de l’any en què els que van haver d’emigrar a d’altres zones del País Valencià i Catalunya durant la guerra, es retroben. I això passa malgrat la situació del poble, tant allunyada de les principals vies de comunicació, i malgrat l fred que sol fer per aquestes dates.
La seqüència ritual
Tot i que el gruix dels actes de la festa tenen lloc de divendres a diumenge més proper al 17 de gener, onomàstica de Sant Antoni, la festa comença molt abans. A l’agost té lloc el nomenament del majoral i de la resta dels organitzadors de la festa, que fan una capta entre els veïns del poble per començar a disposar dels ingressos necessaris per finançar la festa. Aquesta capta, que es repeteix al gener, és abundosa i evidencia com n’és d’estimada la festa al poble.
El segon dia de Nadal, 26 de desembre, té lloc l’inici del ritus arbori: aquell dia es va a seleccionar, talar i transportar fins al centre del poble un arbre, el més bonic i dret que es trobi al terme, que es coneix amb el nom de “maig” o “maio”. Una vegada sacrificat, se li esporguen les branques baixes i es duu, juntament amb sis troncs del mateix tamany, anomenats costelles, a la plaça major, on restaran fins el divendres de la festa.
A principis de gener, passat Reis, comença la preparació i organització de la festa, que és a càrrec dels Majorals i de les famílies dels membres de l’associació de joves. Antigament la festa era organitzada per la Confraria de Sant Antoni, regida pels Majorals i formada pels homes casats. Ara bé, quan no hi ha majorals, l’organitza una associació de joves del poble, amb la col·laboració i experiència de la gent gran.
Divendres: Plantada de la barraca i Santantonà
Divendres al matí, després de la despertà anunciadora de la festa, amb dolçaines i tabalets i el passeig de l’esquellot de Sant Antoni pels carrers del poble, té lloc l’encesa de les tronques, unes immenses soques d’arbre que restaràn enceses a la plaça major durant tots els dies de la festa.
Els joves comencen amb el cerimonial de la plantada i revestida de la barraca, la gran foguera cònica que serà l’eix de totes les celebracions posteriors, a les 12:00 hores solars (la una). Amb unes llargues cordes aixequen el “maig” al bell mig de la plaça, el pal de paller de la foguera, i les sis costelles que s’hi arrapengen. Havent dinat, i durant tota la tarda, els joves van “vestint la barraca” amb tres tipus de brancatge verd que han anat a cercar pels voltants del poble: carrasca (alzina), ginebre i pi. L’interior de la foguera és ple de brancatge verd, a excepció de la planta baixa, que es deixa buida i amb dues obertures, una d’entrada i l’altra de sortida. D’aquesta manera, la foguera es pot atravessar per baix.
L’apoteosi festiva comença a partir de les 21:00, amb l’inici d’una representació parateatral pels carrers del poble que acabarà amb l’encesa de la monumental foguera. S’hi escenifica la lluita entre dos sants ermitans, Sant Antoni i Sant Pau, que són al bosc meditant i les seves temptacions, formada per una corrua d’éssers demoníacs (les Botargues, la Filoseta i el Despullat). La comitiva recorre els carrers del poble durant unes dues hores, passant per les cases dels organitzadors de la festa, on fan un traguet i mengen alguna cosa. En cercavila, els sants són lligats a una corda i fuetejats per les botargues, una tipologia de dimonis vinculats a les forces de la natura que obren pas, assalten els balcons de les cases, empaiten les dones i als que s’ho miren, magrejant tothom mentre criden, canten i piquen al terra amb uns fuets. La comitiva que evoluciona al so d’un grup de dolçaineres i tabaleters, està encapçalada per dos cremallers, que duen el foc en unes grans teieres, i la tanquen els majorals, vestits amb les seves negres capes i el barret d’ala ample. Finalment, la comitiva arriba a la plaça major, es fa entrar als dos sants a la barraca i s’hi cala foc. Molts assistents passen també per sota la barraca fins que el foc ho impedeix.
Personatges de la representació
Molts autors han trobat que els presonatges que formen part de la respresentació parateatral de la Santantonà tenen moltes concomitàncies amb personatges de celebracions arcaiques que incloïen sacrificis humans.
Els cremallers són dos personatges que van vestits amb unes robes negres i barret d’ala ample i duuen unes grans teies amb foc real. La seva funció és delimitar l’espai de la comitiva, il·luminar l’acció festiva i encendre la barraca. Els cremallers estan ajudats per dues persones que duen la llenya que serveix per anar alimentant el foc de les teies.
Sant Antoni representa a aquest sant ermità. Duu robes negres, capa i barret d’ala ample, la cara enfarinada i una llarga barba, i un collar de mandarines (o tronges) penjat del coll, anomenat “rosari”. La tradició diu que els espectadors han de mirar de robar-li una d’aquestes fruites i que si algú ho aconsegueix, serà pegat amb la immensa creu de fusta que el sant subjecta amb una una mà. A l’altre mà el sant hi duu un llibre o revista, que representa a les santes escriptures, però que en realitat és una revista pornogràfica.
Sant Pau representa a aquest altre sant ermità, tot i que hi ha qui l’identifica amb Morondo o Badal. Duu robes negres, capa i barret d’ala ample, la cara enfarinada i una llarga barba. Duu un gran bastó de fusta i està enganxat, juntament amb sant Antoni, a la corda que duuen les botargues.
El Despullat és un ésser demoníac que duu un vestit d’una única peça amb dibuixos vermells i verds, un cinturó de picarols, una bufeta de porc inflada, la cara descoberta i pintada de blanc i un capell vermell. Es l’espia que descobreix als dos sants, condueix la corda on són els dos sants lligats i sembla ser el cap de les botargues.
La Filoseta o Filandrona (com l’anomenen en d’altres pobles representa una dona que fila, una filosa. Es tracta d’un home trasvestit i representa la temptació sexual dels sants que mediten. Duu un barret, la cara destapada i pintada de blanc i un llarg vestit amb franjes blaves i vermelles. A la mà dreta duu una vareta o fus ple de fil de cànem, que simula teixir i a l’altre una branca de pi plena de coets borratxos. Al final del recorregut tot el fil de la vareta encercla la branca de pi. La seva funció a la festa és temptar al sant: s’obre de cames, s’aixeca les faldilles, etc
Les botargues són entre deu i vint personatges que representen les tempations dels sants. Es tracta d’una classe especial de dimonis, uns éssers perillosos i fèrtils que amb les seves accions fomenten i provoquen la reproducció de la vida. Duen una vesta blanca d’una sola peça amb dibuixos de dracs, dimonis i serps, així com formes geomètriques i altres dibuixos de colors verd, blau, negre i vermell. Duen una espècie de garrot fet de paper premsat a les mans, anomenat “pellot” o fuet, que antigament era fet amb pell d’animal, i que utilitzen per donar cops a la gent, als sants i al terra i per ajuntar-se amb les noies. Durant el recorregut pels carrers del poble, les botargues criden, salten, empaiten i magregen a les dones, es llancen damunt la gent. Són pura energia i cometen tot tipus d’entremaliadures, com endinsar-se a les cases dels veïns que es miren la comitiva pujant als balcons.
La Processó dels Matxos
Acabada l’encesa de la barraca comença la Processó dels Matxos, una cercavila que té per objectiu la benedicció protectora dels animals de feina i domèstics, i que fa un recorregut semblant al que fa la Santantonada (que dóna tres tombs a la barraca). La cercavila l’encapçalen els cavalls, eugues, mules i ases del poble, muntats, i una gran quantitat de gent que duu els seus animals domèstics i de granja, tant els que s’utilitzen per menjar (porcs, vaques, etc) com també tot tipus d’animals de companyia (gossos, gats, tortugues, ocells, peixos, etc). Tots els participants són obsequiats amb una coqueta de mitja lluna i una rotlleta que s’entreguen davant la casa del majoral primer.
Dissabte: Processó de Sant Antoni i simulacre de sembrà i llaurà
Dissabte al matí té lloc la processó religiosa amb la imatge del sant pels carrers i places d’el Forcall. Antigament s'hi havia fet una cercavila de lluïment, amb matxos. A la tarda té lloc un dels actes més singulars de la festa: la llaurà i sembrà simbòlica de la plaça major. Es tracta d'un simulacre de sembra. Una parella de matxos o burretes, preparats per a llaurar la terra, es passegen amunt i avall de la plaça major, simulant que llauren l’asfalt. Mentre efectuen aquests moviments, els que són amb els animals reparteixen caramels als que s’hi miren. Per la tarda es fa una vola per la vila , una cercavila de gent disfressada, i el Ball rodat, un ball pròpi de la vila i que s'efectua per parelles a la Plaça Major.
Diumenge: el Dia dels Botets
Diumenge al matí es fa una costellada o torrada de xuies i a la tarda es fa una altra volta per la vila, una cercavila-capta que recorre els diferents carrers del poble per recollir els regals que es repartiran per la tarda com a premis. Diumenge a la tarda és el Dia dels Botets, dedicat a un tipus de joc semblant al que es practicava a la Grècia clàssica i propis d’entorns rurals. El joc consisteix provar de saltar a peus junts per sobre de quatre odres inflats (un cuiro sencer d’un animal, sovint una cabra, girat de dins a fora i emprat per a emmagatzemar algun líquid) i untats d’oli. El que ho aconsegueix s’enduu el contingut d’un odre. Aquest tipus de joc sembla haver estat vinculat al model de festa de les Santantonades, tot i que només ha estat conservat al Forcall.
Les menges de la festa
Les dues menges característiques de la Santantonada del Forcall són la rotlleta, feta de farina, oli sucre i aiguardent, i amb forma rodona i un forat al mig i la coqueta, una pasta una mica més gran, amb forma de llitja lluna i farcida de carbassa i mel.
Text i fotografies: Manel Carrera i Escudé
|
|
|
| |
| |
| |
|
| |
|
|
 |
|
ECOSISTEMA
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
