|
Calendari: Festes d'Hivern > Carnaval > Municipi a municipi
|
|
Carnaval
Sallent (el Bages), Dijous gras-Dimecres de cendra
La Verge prostituta
L'arribada d'En Carnestoltes (2004)
Pregó del rei Carnestoltes (1995)
La Rua de la 69ena
La Magdalena i les seves devotes
La Rua de Disfresses
L'Arròs
La batalla de farina Beiembam
La rua mortuòria
Guita de Sallent a la Mostra de Folklore
|
| La Rua de la 69ena, una desfilada satírica en honor a una verge exuberant i eròtica, i la Rua de Disfresses, una anàrquica mostra de disfresses i comparses, són els dos actes estrella del Carnaval de Sallent, la festa més multitudinària i popular de la vila.
El Carnaval de Sallent, que es celebra de Dijous Gras a Dimecres de Cendra pels carrers, bars i places del municipi, és una de les festes populars més importants i multitudinàries que es celebren al poble i un Carnaval de referència a la comarca del Bages.
L’organització de la festa és a càrrec d’El Carrilet, l’entitat que l’any 1978 va recuperar el Carnaval i que des d’aleshores tracta de consolidar aquesta festa tradicional.
La seqüència ritual
Els actes de la festa comencen el Dijous Gras amb l’Arribada del Carnestoltes que marca l’inici de la disbauxa carnestoltenca. Aquest dia al vespre es desvetlla un dels secrets més ben guardats de la festa: com i quan arribarà el Rei Carnestoltes, un personatge representat per un ninot que encarna la festa. Des de l’any 1978, en què s’instaura aquest acte, el rei de la gresca ha arribat en canoa pel riu, en helicòpter, en un tren turístic, i ha adoptat diverses fesonomies (un sant, en empresari, un foraster, etc) Una vegada arribat al poble, en Carnestoltes es dirigeix al poble a través d’un intermediari que proclama un pregó en què es repassa en clau irònica i satírica tots els esdeveniments ocorreguts durant l’any, critica tots els estaments de la vida social de Sallent i incita als presents a subvertir l'ordre establert. Els actes de Dijous Gras acaben amb una botifarrada popular i un ball amb música d’orquestra.
L’endemà divendres té lloc un dels actes més genuïns del Carnestoltes sallentí: la rua de la seixantanovena, una cercavila esbojarrada i carnavalesca en què bona part de les dones de Sallent, vestides d’un sol color, passegen una imatge de la seva deessa i patrona: Maria Magdalena. Al crit de “Sallentins obriu els braços que les vostres dones obrirem les cames” i animades amb música de xaranga, les dones fan un recorregut exhibint aquesta representació de cartró pedra de la seva patrona. Aquesta acte va néixer l’any 2005 i és a càrrec de la Cafreria de la 69ena, una entitat que és una rèplica irreverent i burlesca de la Confraria de la Trentasisena, una de les entitats més populars i antigues de Sallent, una espècie de consell de savis sallentins que antigament prenia part, indirectament, del govern de la vila. La rua, durant la qual es proclama també un pregó satíric i burlesc, acaba amb una Calcetada Popular, un sopar popular a base de calçots.
Els actes de divendres acaben amb un concert de rock (des de l’any 1986) a la Plaça de la Pau, amb un grup de la comarca i un grup internacional de renom; la Carota Dance Party (des del 2004), una sessió de punxadiscs; el Cercatasques (des de 1990), un conjunt de cercaviles que recorre els bars del poble. Cada cercavila segueix un recorregut diferent però té una dinàmica similar: en arribar davant el bar, tota la comitiva entra al bar i pren una beguda de la terra. El cercatasques és el millor ingredient per animar el darrer acte de divendres: el Festival Friki (des de 2005), un festival a través del qual els sallentins i sallentines que vulguin poden mostrar les seves habilitats interpretatives. Aquest és un dels actes més divertits de la festa, tot i celebrar-se molt tard.
Dissabte a la tarda té lloc un dels actes més esperats i més destacats de la festa: la Rua de Disfresses, que es fa des del 1978. Havent dinat, el poble comença a bullir de gent amunt i avall preparant la seva disfressa o acabant d’enllestir la comparsa. A les 5 de la tarda, i després d’un parlament del Rei Carnestoltes a la Plaça de la Pau amb què es dona el tret de sortida a la rua, s’inicia la comitiva carnestoltenca, que fa sempre el mateix recorregut: Plaça de la Pau, Sant Víctor, carrer Cos, Àngel Guimerà. La particularitat de la Rua de Sallent és que no hi ha cap ordre de sortida preestablert: tant les comparses, principals animadores de la rua, com les persones disfressades, es van posant allà on volen, a mesura que van arribant. La Rua de Disfresses és una cercavila de lluïment però sense esperit competitiu, doncs a Sallent no es fa Concurs de Disfresses. La Rua acaba de nou a la Plaça de la Pau, l’espai on comença un fi de festa amb un grup d’animació. Els actes de dissabte segueixen a les 22:00 amb el Sopar-Ball de Veterans (des del 2004); el Ball de Disfresses (des del 1978), un ball de disfresses que té lloc al Pavelló municipal i que dura fins l’endemà al matí, quan comencen les Matines i el Ball dels Destrossats (des del 1990), que condueix els més festers des del pavelló fins la Plaça de la Pau, on es fa un esmorzar amb coca i xocolata per a tothom.
Diumenge, el Carnaval assoleix el seu moment gastronòmic més àlgid, amb el vermut i l’Arròs (des del 1984), un multitudinari dinar popular que és hereu de l’Arròs dels Pobres. Els actes del Carnaval de Sallent continuen dilluns a la tarda amb el Carnaval Infantil (1984), una rua infantil feta amb disfresses elaborades per la pròpia canalla, i una obra de teatre que antigament es feia al centre Catòlic i que en l’actualitat es fa a l’envelat. Dimarts de Carnaval té lloc un altre dels actes singulars del Carnaval de Sallent: la Beiembam, una batalla de farina que recorda els carnestoltes del segle XX, quan la gent que anava disfressada llançava farina als espectadors que s’ho miraven. També es fa un correfoc i una desfilada de balls populars (bastons, gegants, nans, etc) interpretades amb música especialment creada per a l’ocasió.
L’acte que tanca la seqüència ritual és l’Enterrament del Carnestoltes (des del 1978), que té lloc el Dimecres de Cendra i que escenifica la fi de les celebracions. Consisteix en una comitiva funerària que acompanya les despulles del Rei Carnestoltes, encarnació de la festa de Carnaval, i que es representa mitjançant una efígie que s’acaba cremant. La rua mortuòria està formada per una comitiva de gent vestida de dol que plora la marxa del rei de la disbauxa tot i sabent que, com diu la dita sallentina: “Sallentins, no ploreu, que ell tornarà i vosaltres no”.
Text: Redacció festes.org
Fotografies: El Carrilet
|
|
|
| |
| |
| |
|
| |
|
|
 |
 | |
|
comprar
| |
El carnestoltes arenyenc al segle XIX
Caballé, Immaculada / Editorial Alta Fulla
Després de la descripció del costumari local, s'estudia i transcriu un ...
|
|
|
comprar
| |
El Carnaval a Tarragona al segle XIX
Sans Sáez, Noemí / Edicions El Mèdol
És interessant d'advertir la gran quantitat de literatura carnavalesca ...
|
|
|
| |
Tradicions Populars: El Carnaval de les Roquetes. 1982-1996
Muñoz de Morales, Mary / Comissió de Festes de les Roquetes del Garraf
El Carnaval va començar al 1982 fruit d’un acord de les escoles públiques ...
|
|
|
comprar
| |
Explicació del Carnaval de Reus i dels costums que hi ha durant l'any
Palomar i Abadia, Salvador / Migdia Serveis Culturals
Aquest és un romanço escrit cap al 1895 per Josep Ferré (a) Queri, que ...
|
|
|
| |
El Carnaval de Solsona. La història d'un desafiament genuí
Vilaseca, Noemí / Associació de Festes del Carnaval de Solsona
A Solsona la Transició va començar el 1971. Va manifestar-se a través d’una ...
|
|
|
| |
El Carnaval a Palma. Com era abans
Valriu Llinàs, Caterina / Ajuntament de Palma
Treball sobre el Carnaval de Palma, amb una introducció sobre les característiques ...
|
|
|
| |
Cançons i costums de Vinaròs. Segona part
Redó Vidal, Ramón / Editorial Antinea
Aquesta segona part no és la continuació de la primera, sinó que és totalment ...
|
|
|
| |
Aragón y el Carnaval
Roma Riu, Josefina / Guara Editorial
Llibre que aborda la temàtica de la festa de Carnaval a l'Aragó. L'autora ...
|
|
|
| |
La llegenda del Falatell del Carnaval de Terra Endins
Diversos autors, / Associació Carnaval de Terra Endins (ACTE)
El Falatell és un ceptre embruixat i mil·lenari i el secret més ben guardat ...
|
|
|
comprar
| |
El Carnaval a Reus
Palomar i Abadia, Salvador / Àrea de Cultura de l'Ajuntament de Reus
Quadern de divulgació sobre la festa de Carnaval a Reus, escrit amb la ...
|
|
|
| |
El Carnaval en Aragón
Diversos autors, / Caja de Ahorros de la Inmaculada de Aragón
Aquest llibret recull les característiques essencials del que va ser, durant ...
|
|
| |
 | |
|
| |
Carnaval de Solsona. La Música
, Orquestra Patinfanjàs / Associació de Festes del Carnaval de Solsona
Disc amb les músiques del Carnaval publicat l'any 2010. Editat per l'Associació ...
|
|
| |
 | |
|
llegir
| |
El Carnestoltes manlleuenc
Diversos autors, / Biblioteca Municipal de Manlleu
Durant el segle XIX, i segurament els que el van precedir, el Carnestoltes ...
|
|
|
llegir
| |
Els Darrers Dies a Mallorca: el Carnaval del poble
Valriu Llinàs, Caterina / Revista Caramella, 23
El concepte de festa es contraposa al de rutina quotidiana, en el sentit ...
|
|
|
llegir
| |
El Carnaval d’Encamp: el jovent, amo i senyor
Burgos Mateu, Rosa / festes.org
El jovent d’Encamp és qui ha organitzat sempre el Carnaval, i així ho recorden ...
|
|
|
llegir
| |
Alguns costums de l'antic Carnestoltes de Canet
Mas Gibert, Xavier / El Sot de l'Aubó
La gresca carnavalesca a Canet començava amb «L'arribo» o arribada d'en ...
|
|
| |
|
ECOSISTEMA
)
)
