|
Calendari: Festes de Primavera > Altres festes de maig > Trobades sectorials
|
|
Mostra de Balls de Diables centenaris amb parlaments
Quan els diables parlen
Cada any en una població diferent, finals de primavera o principis d'estiu
Diablessa del Ball de Diables de la Riera de Gaià
Parlaments del Ball de Diables de l'Arboç
Ball de Diables del Vendrell
Àngel del Ball de Diables de Vilanova i la Geltrú
Diable del Ball de Diables de Torredembarra
Ball de diables de Vilafranca del Penedès
Encesa del Ball de Diables de Tarragona
Encesa del ceptrot de Sant Quintí de Mediona
|
| D’entre totes les colles de diables que hi ha en l’actualitat només unes quantes es caracteritzen per tenir una història documentada de més de cent anys i per realitzar una escenificació parlada de l'enfrontament entre les forces del Bé i les del Mal. Una vegada l’any algunes d’aquestes colles es troben per mostrar el seu ball parlat, fer una cercavila conjunta i compartir idees i experiències.
La Mostra de Balls de Diables Centenaris amb Parlaments és una ocasió única per poder conèixer i veure actuar alguns dels balls de diables més antics del país i per escoltar els seus parlaments satírics. La Mostra, que té lloc cada any en una població i una data diferent, està organitzada per la Coordinadora de Balls de Diables Centenaris amb Parlaments de Catalunya.
La primera característica de les colles que participen en la mostra és que són diables, un grup de persones que van vestides amb una indumentària que representa la figura d’un diable —la personificació de l’esperit del Mal— i que empren uns artefactes pirotècnics consistents en un coet —carretilla, bengala o sortidor— que, un cop encès, produeix un fluxe vertical o giratori d’espurnes de foc.
Tot i que hi ha qui diu que podrien ser de molt abans, la primera referència escrita i ben documentada de la presència de diables en una festa és del 1411 a Cervera. A partir dels segles XV i i XVI està documentada la participació dels diables en la festa del Corpus i en altres solemnitats urbanes, com a part dels entremesos parateatrals vinculats a sant Miquel, sant Jordi i el drac. Els diables van passar més tard del Corpus als seguicis i cercaviles de la festa major i d’altres festes durant l’any, amb noves funcions, atribucions i noms, sovint incorporant influències de personatges procedents de tradicions festives diverses, com les botargues i els dimonis de sant Antoni i Carnaval, els dimonis de Sant Joan o els joglars i arlequins.
Ara bé, d’entre tots els grups de diables existents als territoris de parla catalana, en l'actualitat només alguns d’ells són «balls de diables», en sentit estricte. Són els que mantenen una de les seves característiques més tradicionals, l'escenificació d’un ball parlat, anomenat també «acte sacramental». El ball posa en escena, mitjançant diàlegs i sense escenografia, l'enfrontament entre el Bé i el Mal, entre les forces del Cel o Paradís, encarnades per un o més àngels, i les forces de la Terra o Infern, representades pels mateixos diables.
A més a més d’un guió delimitat, aquesta representació teatral de carrer compta amb uns personatges ben definits: el Llucifer, la Diablessa, que van protegits i custodiats per un nombre variable de diables; i l'àngel, normalment identificat amb sant Miquel i que pot disposar d'un o més ajudants. Els diables porten uns vestits ben característics i semblants entre ells, a excepció dels de Llucifer i la Diablessa, que tenen una indumentària especial, amb ceptrot inclòs, una gran maça per tirar moltes carretilles a la vegada.
Els parlaments, diferents segons la contrada, s'escenifiquen seguint una coreografia determinada i sovint contenen els anomenats «versots», que fan referència a fets de l’actualitat política i social en clau satírica, amb abundants crítiques al poder establert. El ball parlat té moltes variants, però sempre acaba en el moment en què, finalment, els diables són derrotats per l’àngel. Aquest model de diables és propi, des del segle XVIII a mitjans del XX, de les comarques de l’Anoia, el Camp de Tarragona, la Conca de Barberà, el Garraf, el Penedès i la Segarra, tot i que modernament ha estat adoptat per moltes altres colles d’arreu del país que, en voler crear un nou grup de foc, s’han inspirat en el model històric amb ball parlat.
La tercera característica de les colles que participen d’aquesta mostra, a més a més de ser diables i de tenir un ball parlat, és que han de tenir una història documentada de més de cent anys.
Acompleixen els requisits per participar a la Mostra les colles següents: Ball de Diables de Sitges «Colla Vella», Ball de Diables de Vilanova i la Geltrú, Ball de Diables de Sant Quintí de Mediona, Ball de Diables de l’Arboç, Ball de Diables del Vendrell, Ball de Diables de Tarragona, Ball de Diables de Torredembarra, Ball de Diables de Vilafranca del Penedès, Ball de Sant Miquel i Diables de la Riera de Gaià, Diables Carranquers de Cervera, Ball de Sant Miquel i els Diables d’Igualada, Ball de Diables de Reus, i Diables de Sant Pere de Ribes, entre d’altres.
La mostra és un acte cultural però sobretot festiu en el qual, a més a més de l'actuació individual dels diferents balls de diables, es fa una cercavila de foc conjunta pels carrers i altres activitats, com conferències i xerrades al voltant d’aquest singular personatge de la cultura popular catalana.
Text: Manel Carrera i Escudé
Fotografies: Manel Carrera i Escudé, corresponents a la X Mostra de Balls de Diables centenaris amb parlaments (Sitges, 2006) i a la XVI Mostra de Balls de Diables centenaris amb parlaments (Sant Quintí, 2013)
|
|
|
| |
| |
| |
|
| |
|
|
 |
|
ECOSISTEMA
)
)
)
)
)
)
)
)
