NOTICIES

NOTICIES
Catalunya
País Valencià
Illes Balears
Franja de Ponent
Catalunya Nord

CALENDARI

CALENDARI
Festes Hivern
Festes Primavera
Festes Estiu
Festes Tardor
Festes Tot l'any

ECOSISTEMA

ECOSISTEMA
Protagonistes
Proveïdors
Institucions
Cultura popular
Autors

MEDIATECA

MEDIATECA
Llibres
Audio / CD
Vídeo / DVD
Articles
Revistes

ALTRES CULTURES

ALTRES CULTURES
Festes del món
Etnografia Comparada
Nouvingudes
Webs temàtics

PROPOSTES

PROPOSTES
Monogràfics
Exposicions
Recerques

PARTICIPAR

PARTICIPA
Afegir un enllaç
Afegir una festa
Fer una donació
Subscripció

FESTES.ORG

FESTES.ORG
Què és
Qui som
Publicitat
Contacte
Español/English
Divendres, 22 de novembre de 2024 | Cecília    cerca       subscriu-te   

Calendari: Festes d'Hivern > Nadal > El Cant de la Sibil·la


El cant de la Sibil·la
Lo jorn del Judici parrà qui haurà fet servici
Diferents poblacions, 24 de desembre


La Sibil·la de Lluc sempre és un 'blauet'


La Sibil·la de Campos


Un drama litúrgic medieval nadalenc d'origen incert


Sibil·la de Sant Llorenç des Cardassar


Sibil·la de Felanitx


 

Cada any durant la nit de Nadal, en molts pobles de Mallorca se celebra l'ofici de Matines, una missa que commemora el naixement de Jesús. En el marc d'aquest ofici té lloc l’emotiu Cant de la Sibil·la, un drama litúrgic medieval d’origen incert en què es profetitza la fi de món i la segona vinguda de Jesucrist per jutjar els fills de Déu.

El Cant de la Sibil·la s’havia escenificat arreu d’Europa durant l’Edat Mitjana, fins que el Concili de Trento (1545-1563) va bandejar de la missa les músiques i accions no purament religioses, així com també les representacions i els drames. Es considera que el fort arrelament popular que tenia el cant, juntament amb la insularitat mallorquina, va propiciar que els designis vaticans no s’acabessin d’acomplir a Mallorca. El 1568 va ser prohibida, però el bisbe valencià Joan Vic i Manrique ja la va tornar a autoritzar al cap de tres anys. El 1666, el bisbe Pedro Fernández Manrique va tornar a interrompre el cant sibil·ler, a causa dels abusos interpretatius que se’n feien, però les pressions foren tals que la Sibil·la va poder tornar a cantar arreu de l’illa a partir de 1692. Des de llavors, no hi ha constància que anunciï la prohibició de la representació del cant.

Des de finals del segle XIX fins avui, es pot parlar de la intensificació d’aquesta representació, perquè s’identifica com un element de la pròpia cultura mallorquina, fins al punt que actualment és gairebé impensable unes Matines sense aquest cant. Juntament amb Mallorca, l’Alguer (Sardenya) i Braga (Portugal) han conservat aquesta tradició de manera ininterrompuda, per bé que, actualment, també s’ha recuperat a Vic, Urgell, Barcelona, Gandia, Algemesí i Ontinyent, havent-hi ben poca variació musical entre elles.

El Cant de la Sibil·la, en si mateix, és l’anunci realitzat per una dona –una profetessa, una mare …- sobre la fi del món, quan Jesús tornarà a la terra i donarà a cadascú el que es mereix, ja sigui l’infern (“anau-vos-ne al foc etern / amb el vostre príncep de lo infern”) o al paradís (“fills meus, veniu!”). La Sibil·la finalitza la seva profecia amb una pregària a la Mare de Déu perquè salvi els mortals aplegats a la missa (“Oh humil Verge! (…) A vostro Fill vullgau pregar / de lo infern nos vulla guardar”), per bé que es té constància que aquesta darrera estrofa és un afegitó relativament recent.

El Cant segueix la lectura dels capítols u i dos del profeta Joel, que ja anuncia el Judici Final en prosa. Llavors, originàriament, el Cant de la Sibil·la era interpretat per sis preveres cantors, que també anunciaven el Judici Final, però en vers. De mica en mica, van ser substituïts per un nin de veu blanca vestit de dona, amb una camisa llarga o túnica de sedes brodades, sostenint una espasa en alt.

Quan entra la Sibil·la en solemne processó, es dirigeix a l’altar, hi fa una reverència, es gira devers els fidels i inicia el solemne cant:

El jorn del Judici
parrà qui haurà fet servici.

Jesucrist, Rei universal,
home i ver Déu eternal,
del cel vindrà per a jutjar
i a cada u lo just darà.

Gran foc del cel davallarà;
mars, fonts i rius, tot cremarà.
Daran los peixos horribles crits
perdent los seus naturals delits.

Ans del Judici l'Anticrist vindrà
i a tot lo món turment darà,
i se farà com Déu servir,
i qui no el crega farà morir.

Lo seu regnat serà molt breu;
en aquell temps sots poder seu
moriran màrtirs tots a un lloc
aquells dos sants, Elies i Enoc.

Lo sol perdrà sa claredat
mostrant-se fosc i entelat,
la lluna no darà claror
i tot lo món serà tristor.

Als mals dirà molt agrament:
—Anau, maleïts, en el turment!
anau-vos-ne en el foc etern
amb vòstron príncep de l'infern!

Als bons dirà:—Fills meus, veniu!
benaventurats posseïu
el regne que us he aparellat
des que lo món va esser creat!

Oh humil Verge! Vós qui heu parit
Jesús Infant aquesta nit,
a vòstron Fill vullau pregar
que de l'infern vulla'ns lliurar!

El jorn del Judici
parrà qui haurà fet servici.


La Sibil·la va abillada de manera tant singular ja que el cristianisme primigeni creia que Déu havia concedit un cert esperit profètic a algunes endevinadores paganes, per tal de predisposar els gentils, amb llurs oracles, a rebre la llum de la Bona Nova. Actualment, a més, les nines també poden fer de Sibil·les, així com també gent de major edat.

Cada parròquia escenifica el Cant de la Sibil·la segons la seva pròpia tradició. És al Santuari de Lluc, però, on es té molta cura de la representació, amb un alt grau de ritualització. La Sibil·la continua sent un nin de l’escolania (un blauet), que canta enmig de la penombra i el respecte de tots els feligresos. Quan acaba, marxa solemnement, sense que ningú tingui el coratge d’obrir boca. En d’altres parròquies, en canvi, la Sibil·la es valora més com un element del folklore nadalenc, fins al punt que se l’arriba a aplaudir com si és tractés d’un espectacle més.

Després de l'acte religiós, és habitual que se celebri una xocolatada popular, en què uns i altres es desitgen bon Nadal i comenten les incidències que hi ha hagut durant la missa.

El Cant de la Sibil·la s’alterna amb l’orgue de l’església, per tal que el nin tingui temps per descansar la veu. A Sant Llorenç des Cardassar, a més de l’orgue, també s’empren tres siurells que evoquen un estol d’ocells voleiant alegrement per l’església.

El protagonisme de la Sibil·la és tant notable que, molts, consideren el sibil·ler més important que el propi mossèn. L’endemà, dia de Nadal, la Sibil·la surt a la portada dels diaris, els familiars es mostren ufanosos per com ha cantat el seu nin…

Segons Mossèn Higini Anglès, "el Cant de la Sibil·la representa per a Catalunya el drama més antic dels que coneixem: ell comença almenys al segle X a Ripoll, i s'escampa arreu de la Catalunya on perdura fins al XVI. Una vegada reconquerida Mallorca, el cant gregorià i la litúrgia romana hi entren també de ple; el mateix Cant de la Sibil·la s'hi introdueix amb la mateixa melodia dels mossàrabs, que fou la de Catalunya, de França i d'Itàlia, i amb tonada ja estrafeta i seguint més o menys alguns dels cants populars de l'illa, hi segueix usant-se fins als temps nostres".

Text: Redacció festes.org

Imatges La Sibil·la & les Matines a Mallorca, Consell de Mallorca, 2006




La sibil·la i el món actual
"Als sentits de saviesa i misticisme de la sibil·la se n’hi afegeix un altre de profunda actualitat: l’ecològic. L’esborronador missatge de la sibil·la és dramàticament vigent, ja que ens parla de la destrucció del món, de la manca de respecte envers una natura que se’ns en va, de la brutalitat que ha portat l’home a considerar que la naturalesa és una màquina. El dolor i l’amenaça per la vida de la nostra mare terra són més que mai profètics avui en la veu de la sibil·la." Montserrat Figueras


  9227 lectures  

   imprimir compartir:   Facebook  google buzz Twitter  





comprar
El cant de la Sibil·la a Mallorca
Vicens i Vidal, Francesc / Documenta Balear
El cant de la Sibil·la és un dels monuments del folklore religiós català ...

comprar
La festa a l’època medieval (Pollença 1350-1450)
Mayol Llompart, Antoni / El Gall Editor
El llibre d’Antoni Mayol està dedicat a l’anàlisi de la festa medieval ...

El canto de la sibila (II. Cataluña y Baleares)
Gómez Muntané, Maricarmen / Editorial Alpuerto
Quadern sorgit després de la visita de l'autora a la Biblioteca Nacional ...

El cant de la Sibil·la. Patrimoni de la Humanitat
Vicens i Vidal, Francesc / Lleonard Muntaner, Editor
A Mallorca, amb el nom de la Sibil·la es coneix el cant apocalíptic que ...

comprar
El cant de la Sibil·la a Mallorca: Un fenomen emergent
Vicens i Vidal, Francesc / Documenta Balear
El Cant de la Sibil·la, que es ve fent per Nadal a la majoria d’esglésies ...

La Sibil·la
Vicens i Vidal, Francesc / Consell de Mallorca
Text breu i divulgatiu amb il·lustracions i música impresa sobre el cant ...

comprar
Al voltant del Cant de la Sibil·la a la Seu de València
Diversos autors, / Institució Alfons el Magnànim-CVEI, Capella de Ministrers
La cerimònia del Cant de la Sibil·la era celebrada, durant l’edat mitjana, ...

El Cant de la Sibil·la a la Catedral de Barcelona
Diversos autors, / Ficta Edicions i Produccions , SL
El Cant de la Sibil·la va deixar de representar-se a la Catedral de Barcelona ...

comprar
Quan canta la Sibil·la
Diversos autors, / Viena Edicions
El Cant de la Sibil·la escenifica uns versos que parlen dels senyals del ...

La Sibil·la després de la UNESCO. De patrimoni immaterial a la reafirmació de la identitat
Vicens i Vidal, Francesc / Lleonard Muntaner, Editor
Francesc Vicens ha dedicat anys a estudiar el Cant de la Sibil·la, que ...

comprar
El cant de la Sibil·la: una lectura interpretativa
Diversos autors, / Tritó Edicions
A principis de 1400, la tradició de cantar els versos d’El jorn del judici ...

comprar
La Sibil·la
Diversos autors, / Nova Editorial Moll
La Sibil·la és la primera adaptació infantil d’aquest referent cultural ...

El Cant de la Sibil·la. Catalunya
Diversos autors, / Alia Vox
Dirigits per Jordi Savall dins l'incomparable marc del Castell de Cardona, ...

El Cant de la Sibil·la. Mallorca-València (1400-1560)
Diversos autors, / Alia Vox
Publicat el 1999, aquest nou volum del Cant de la Sibil·la va constituir ...

comprar
El Cant de la Sibil·la a la Catedral de Barcelona
Diversos autors, / Columna Música
L'Arxiu de la Catedral de Barcelona conserva dos preciosos còdexs del segle ...

La Sibil·la & les Matines a Mallorca
Diversos autors, / Consell de Mallorca. Departament de Cultura
Treball de camp de la Sibil·la i les Matines a Mallorca, amb imatges filmades ...

llegir
El cant de la Sibil·la a Mallorca
Alemany, Gaspar / Revista Caramella II
Al curs de l'any, els pobles tenen unes fites determinades, que solen anar ...

llegir
El Cant de la Sibil.la a l’actualitat
Vicens i Vidal, Francesc / Revista Lluc (dossier de música), Núm. 843 pp.14-16
Un dels elements que caracteritza la nit de Nadal mallorquina és el Cant ...

El cant de la Sibil·la a Vic. La descoberta d’una nova versió del drama litúrgic sobre la fi del món
Sallés i Vilaseca, Laia / Universitat de Vic
El Cant de la Sibil·la és un drama litúrgic medieval sobre la fi del món. ...

llegir
Les prohibicions del Cant de la Sibil·la
Vicens i Vidal, Francesc / Escola Superior de Música de Catalunya
Aquests tres textos vinculats amb les prohibicions del cant de la Sibil·la ...

llegir
El Cant de la Sibil·la a Vic
Sallés i Vilaseca, Laia / festes.org
La documentació conservada a l’Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic (ABEV) ...

llegir
El Cant de la Sibil·la a Mallorca
Vicens i Vidal, Francesc / Carrutxa, Solc i Tramús
Un dels elements que caracteritza la nit de Nadal mallorquina és el «Cant ...

llegir
En torn del «Cant de la Sibil·la». Apunts crítics
Bonnín i Valls, Ignasi / Institut d’Estudis Gironins
És ben conegut el fet que cada any, des de temps immemorials, la nit de ...

llegir
El Cant de la Sibil·la a la Catedral de Barcelona. Edició dels textos i estudi de la segona època de la representació: ss. XV-XVI
Baucells i Reig, Josep / Facultat de Teologia de Barcelona
El Cant de la Sibil·la és l'únic text, dels que serviren en les representacions ...

llegir
El Cant de la Sibil·la: una tradició (també) empordanesa?
Carrera i Escudé, Manel / Revista del Baix Empordà
Que a Sant Iscle d’Empordà hi hagi una versió del Cant de la Sibil·la és ...




Festes.org Associació Cultural Rebombori Digital Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura Botarga Produccions S.L
peu
A Internet des del 03-1999 versió 4.2 estrenada el 02-2011
Estem en construcció permanent - Actualitzacions RSS RSS
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Crèdits del web · Avís legal · Política de privadesa · Ús de galetes · Contacte
© 1999-2024 festes.org