|
Calendari: Festes d'Hivern > Nadal > Pessebres vivents
|
|
Pessebre Vivent
El pessebre dels estels
Masia de Castelló, Aj. Vandellós i l'Hospitalet de l'Infant (el Baix Camp), Nadal
Cartell de l'edició 2007-2008
El quadre del Naixement
Un taller tèxtil
Terrissaires
Matalasser
|
| Els racons de les cases mig enrunades i sense sostre de l’antic poble de la Masia de Castelló reneixen cada any per Nadal amb un dels Pessebres Vivents més atípics de Catalunya. Un recorregut lliure, sense temps ni presses, que permet la interacció amb uns actors que transmeten els coneixement associats als oficis tradicionals que s’havien fet al poble en són els principals atractius.
La Masia de Castelló es troba a les afores del poble de Vandellós i pertany administrativament a l’Ajuntament de Vandellós i l’Hospitalet de l’Infant. El poble va quedar abandonat completament als anys 1950, quan les darreres famílies que hi feien vida el van abandonar. Fins aleshores, el poble havia tingut fins a cent cinquanta veïns i trenta cases, i una economia que bàsicament depenia de les feines agrícoles i ramaderes.
A partir de l’any 1997, un conjunt de persones vinculades al poble (moltes d’elles eren familiars directes dels que havien habitat a la Masia de Castelló) van pensar que valia la pena recuperar la memòria cultural del poble. Amb aquest propòsit van fundar una associació, que en l’actualitat s’anomena Associació promotora de la Fundació de Castelló (o Associació Masia Castelló), i van començar a desenvolupar tasques de restauració de les cases particulars i altres edificis del poble per tal de realitzar-hi diverses activitats culturals. L’objectiu era retornar la vida al poble, ni que fos per uns dies. Una de les primeres activitats culturals que s’hi dugué a terme, l’any 1998, fou l’escenificació de la primera edició del Pessebre Vivent de la Masia de Castelló.
Amb els anys, el Pessebre vivent ha anat adquirint una personalitat pròpia i ha anat guanyant més i més quadres escènics. En l’actualitat, el Pessebre Vivent compta amb més de trenta quadres i 300 col·laboradors que hi participen de forma desinteressada, 250 dels quals són actors.
En general, hom pot dir que el Pessebre de la Masia de Castelló és un pessebre atípic, doncs el visitant no fa un recorregut per passatges bíblics si no per espais i racons del poble que alberguen diferents oficis tradicionals perduts. D’entre els quadres s’hi pot trobar la taverna, l’establia, el mercat, el forn, la rentadora, una destil·leria d’aiguardent, etc. Evidentment, també hi ha les escenes imprescindibles de tot pessebre vivent, com la del Naixement o la rebuda als Reis. La característica que uneix a tots aquests quadres és que tenen lloc a l’interior d’edificis sense cobert, en què les estrelles i el cel fan de sostre.
L'organització del pessebre també és força particular. Cadascú s'ocupa de la seva escena i ha de dur a terme totes les tasques d'adequació de l'espai. En l’actualitat, la majoria de carrers i cases del poble ja han estat parcialment rehabilitades.
Un altre detall que fa atípic aquest pessebre és que tots els seus actors tenen la llibertat de moure’s per tots els escenaris que s’hi ha instal·lat i que no hi ha un itinerari fix de visita. Com que no hi ha els quadres tradicionals ni un guió preestablert, els actors es van movent pels diferents espais amb total llibertat, trobant-se amb els visitants de forma espontània. A més a més, a diferència d’altres pessebres, els visitants s’hi poden quedar tant temps com vulguin i poden accedir a tot arreu, amb el plànol que se’ls dóna a l’entrada. No només això, si no que quan el visitant decideix marxar se’l reté encara més convidant-lo a fer un mos de torrades i carn a la brasa, i a comprar els productes artesans que es fan al mateix pessebre.
Un dels trets diferencials del Pessebre de la Masia de Castelló és que ha contribuït a recuperar els vells oficis del poble i també de la comarca, permetent que aquest coneixement es transmeti de generació en generació. Així, durant els dies que dura el pessebre s’hi poden veure l’ofici de baster, de canyissaire, de matalasser, de forner, de pescador, de picapedrer, de cisteller, de carboner, de netejador avellanes, de boter, de forjador de ferro, l’herbolari… amb persones que havien exercit l’ofici i que, gràcies al pessebre, poden transmetre els seus coneixements als que s’hi acosten.
Alguns anys, el pessebre també es fa el 6 de gener. En aquestes edicions especials, tots els actors i els visitants esperen els Reis d’Orient amb atxes fetes d’espígol enceses, tal i com s’havia fet tradicionalment.
Text: Manel Carrera i Escudé
|
|
|
| |
| |
| |
|
| |
|
|
 |
 | |
|
| |
El Pessebre d'Engordany (Valls d'Andorra)
Albert i Corp, Esteve / Editorial Barcino
Llibre sobre la primera representació de caire teatral al voltant del pessebre ...
|
|
|
comprar
| |
Sant Guim de la Plana, un poble i un pessebre
Bellmunt i Figueras, Joan / Pagès Editors S.L
Tal i com es diu en el pròleg "en les pàgines d'aquest llibre i en el passeig ...
|
|
|
| |
Pessebres vivents, pobles vius: guia d'excursions a peu i en cotxe
Costa i Savoia, Ernest / Bàlec i Associació Coordinadora de Pessebres Vivents de Catalunya
Guia de 25 pessebres o betlems vivents de tot Catalunya, que inclou diverses ...
|
|
|
| |
Música de pessebre
Amades i Gelats, Joan
Separata extreta del llibre El Pessebre (1946)....
|
|
|
| |
50 anys del pessebre vivent a Engordany
Diversos autors, / Comú d'Escaldes-Engordany
Llibre editat en motiu dels 50 aniversari de la celebració del primer pessebre ...
|
|
|
comprar
| |
Sant Guim. Arrels cap al futur
López-Monné, Rafael / Arola Editors
El Pessebre de Sant Guim de la Plana és una de les representacions de teatre ...
|
|
|
| |
Pessebre vivent del Bages a les Torres de Fals
Diversos autors, / Ajuntament de Fonollosa
Llibret que tracta sobre la història d'aquest pessebre vivent que des del ...
|
|
|
| |
Teatre de tradició betlemera als pobles castellonencs
Agut i Clausell, Fàtima / Diputació de Castelló
Treball al voltant de les representacions nadalenques que hui dia podem ...
|
|
| |
 | |
|
| |
Pessebres vivents
Parcerisas i Junyent, Francesc / Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura
Ponència al II Congrés de Cultura Popular i Tradicional Catalana....
|
|
| |
|
ECOSISTEMA
)
)
)
