Gravat de la Immaculada Concepció
Pintura de la Immaculada Concepció
Retaule de La Immaculada Concepció de Joan de Joanes
La serp
|
| El 8 de desembre és un dia no laborable en què l'Església celebra el dogma de la Immaculada Concepció de Maria, el misteri segons el qual la mare de Déu va ser concebuda sense la intervenció de la sexualitat dels seus pares i, per tant, es proclama la seva condició de divinitat.
Tot i ser un dia festiu, molts catalans no saben què se celebra exactament el dia de la Puríssima. És, fins i tot, molt freqüent que molts confonguin la Immaculada Concepció de Maria amb la Immaculada Concepció de Jesucrist, dos conceptes relacionats però diferents.
En aquest article repassem el significat d’aquesta festa i la seva història a Catalunya.
El dogma de fe
La celebració de la Immaculada Concepció és una festa que s'emmarca dins l'àmbit de creences del Cristianisme, i més concretament dins els dogmes de fe, és a dir, dins aquells temes que o es creuen o no, perquè no són empíricament demostrables. El 8 de desembre és el dia escollit per celebrar que Anna es queda embarassada de Maria, mare de Jesús de Natzaret. Bé, no només això, si no que es commemora que queda embarassada de manera misteriosa, sense la intervenció de Joaquim, el seu marit. És a dir, es celebra que Maria és concebuda sense taca, immaculada. El principal argument a favor d'aquesta tesi és que si Maria va ser escollida per encarnar a Jesucrist, ella també havia d'haver estat lliure de pecat.
Aquest concepte, la immaculada concepció, que es basa en el fet d’existir sense haver estat engendrat, no és ni original ni exclusiu del Cristianisme i també el trobem associat a certes deesses de la mitologia grega.
En el fons, el que es proclama amb el dogma de la Immaculada Concepció és la condició divina de Maria, el fet que la Mare de Déu és un ésser diví, no humà. Aquesta creença, pròpia dels cristians catòlics però no dels cristians protestants, està fortament arrelada a Catalunya, si tenim en compte la gran quantitat d'ermites i esglésies d'arreu del territori en què es venera la Mare de Déu. Una creença que, per altra banda, està fortament emparentada amb la tradició de divinitats femenines precristianes que poblaren el nostre país.
I és que la rellevància i transcendència de la festa és precisament aquesta: que amb la seva celebració l'Església assumeix com a propis els cultes ancestrals a les deessa mare i els assimila identificant Maria amb totes les divinitats femenines anteriors, i que, d'aquesta manera, es pot seguir celebrant aquest culte ancestral a la Mare Natura.
Petita història de la celebració
La festa ja es celebrava en alguns indrets en el segle XII, però no va ser fins al segle XIV que va agafar embranzida gràcies, en part, a les profundes controvèrsies i disquisicions intel·lectuals que van enfrontar durant molts anys a partidaris i detractors de la festa amb l’objectiu d’aclarir els termes i el sentit del misteri concepcionista.
La Corona Catalano-Aragonesa en va ser partidària des del segle XII gràcies als escrits favorables de Ramon Llull, Francesc Eiximenis i Bernat Metge i de molts prosistes i poetes de la nostra literatura antiga. A Barcelona la primera referència escrita que se’n té és de l’any 1281, quan el 4 de novembre, el bisbe Arnau de Gurb va aprovar la fundació d'una festa en honor a la Immaculada Concepció de Maria.
El concepte va ser el centre de profundes controvèrsies i disquisicions intel·lectuals entre partidaris i detractors de la festa al segle XIV, amb l’objectiu d’aclarir els seu termes i sentit.
El Consell de Cent va fer que la festa de la Immaculada fos un dia de precepte. El bisbe Raimon Cascales ho decretà el dia 13 de desembre de 1390 i per reial decret estengué dit precepte per tota el Regne d'Aragó. A partir del segle XIV els monarques catalans ordenen a tota la jerarquia eclesiàstica, a vegades fins i tot sota amenaça de presó, l’obligatorietat de celebrar a perpetuïtat aquesta festa anual a les diòcesis. Hi ha documents que proven que fou així a Tarragona, València, Lleida, Girona, La Seu d’Urgell, Saragossa, Ciutat de Mallorca, Vic, Tortosa, etc.
Al segle XVII el patronatge de La Puríssima es va estendre entre ciutats, gremis, ordes militars i associacions piadoses. És aleshores que, al segle XVII, els protestants neguen el dogma de la Immaculada Concepció de Maria.
A mitjans segle XVIII, Carles III aconsegueix que es declari la Immaculada Concepció patrona d’Espanya i dels seus dominis i d’aquesta manera va quedar associada definitivament a la sobirania espanyola. En l’actualitat és la patrona de l’exèrcit espanyol.
El misteri concepcionista no es va convertir en dogma catòlic fins el 8 de desembre de 1854, quan l'Església, a través de Sa Santedat Pius IX, declara oficialment la Immaculada Concepció com a dogma de fe i d'aquesta manera mira d'arrelar la devoció cap a la Puríssima. A la declaració li segueixen grans festes religioses a Barcelona, que també es repeteixen l'any 1904.
Avui, la festa és celebrada pels catòlics i els cristians ortodoxos, però no entre els protestants, que rebutgen aquesta teoria i en general la veneració i el culte a Maria. El dia 8 de desembre és un dia festiu a Catalunya, que sovint s’enllaça amb la també festa de la Constitució espanyola, el 6 de desembre, en un pont que és aprofitat per molts catalans per fer un viatge fora del país.
La representació de la Puríssima
En aquesta representació, com a Puríssima, Maria ha estat pintada i esculpida tradicionalment com una dona jove vestida amb una túnica blanca i un mantell blanc, que duu una corona amb dotze estrelles al voltant d'un Sol (els dotze mesos de l'any). Un dels principals trets d'aquesta representació és que està d'empeus sobre una lluna minvant cap per avall, entre el cel i la terra, i trepitjant, amb un peu, una serp que representa el pecat original.
Tota aquesta simbologia prové de la identificació que, al segle XVII i com a conseqüència de la negació del dogma, es va fer, entre la Immaculada Concepció i la "mulier amicta sole" una misteriosa dona que apareix al llibre de l'Apocalipsi.
Una de les imatges més antigues de la Puríssima fou la que Martí l'Humà va regalar a l'església catalana i que encara es guarda a l'arxiu de la Catedral de Barcelona.
Text: Manel Carrera i Escudé
Fotografia de la serp: Manel Carrera i Escudé
|
ECOSISTEMA
