|
Ecosistema: Institucions > Escoles
|
|
La festa a les escoles
En clau de futur
Arreu del país, durant el curs escolar
Els successius quaderns de 'Santa Tecla a les escoles' són una gran eina pedagògica
A Girona, des del 1993 treballen el Tarlà, els fanalets de Reis, la història dels gegants locals...
Multitud d'escolars han après a ballar la dansà gràcies al material editat per Escola Valenciana
|
| L’escola pot jugar un paper essencial en la transmissió del coneixement del patrimoni festiu i cultural local. Així ho han entès diversos municipis i entitats d’arreu dels Països Catalans, que han apostat perquè els mestres transmetin als alumnes tots els coneixements referents a la cultura popular i tradicional local per tal que, a la llarga, els més menuts continuïn sent la saba nova que necessita tota tradició per continuar pervivint.
"Quan un nen ha pogut provar el drac petit a l’escola, per exemple, immediatament ja li entra a dins la il·lusió de ser-ne un dels portadors durant la festa major", explica la mestra tarragonina Marta Badia, una de les impulsores dels quaderns Santa Tecla a les escoles.
Aquesta és una de les mostres més reeixides del treball que es pot dur a terme amb els escolars perquè coneguin i apreciïn la cultura popular local i nacional, com també ho són els Tallers de Cultura Popular que Escola Valenciana-Federació d’Associacions per la Llengua du a terme arreu del País Valencià o el programa Festes i Tradicions a Girona impulsat pel centre de recursos educatius La Caseta de la Devesa.
A Tarragona, un conjunt de mestres van decidir que, en comptes de treballar la festa de Santa Tecla com un 'a més a més', es treballés de manera integral, a manera de projecte, tocant la festa tant des del vessant de les matemàtiques com les naturals, l’educació física, la història… Segons Marta Badia, una de les mestres impulsores del projecte juntament amb els mestres Gerard Elias i Josep Cornadó, exposa: "S’agafa com a centre la festa major i es mira totes les possibilitats didàctiques que dóna. Llavors, t’adones que tots els currículums tenen un apartat que pots treballar a partir de la festa major".
Paral·lelament a aquesta iniciativa pedagògica, va coincidir que els portadors de la Víbria tarragonina també tenien interès en visitar les escoles per tal d’engrescar la mainada a participar de la festa de Santa Tecla. Una i altra sensibilitats, finalment, es van acabar trobant i van iniciar un procés conjunt que va culminar el 2004 amb la publicació del primer dossier de Santa Tecla a les Escoles, dedicat precisament a la Víbria.
El projecte va ser molt ben rebut pels col·legis i els escolars tarragonins, fet que va motivar a què la iniciativa tingués continuïtat en les figures del lleó (2005), la Moixiganga (2006) i els castellers (2007).
Els successius quaderns que s’han editat pretenen donar el màxim d’informació possible als mestres perquè puguin treballar-ho correctament amb els alumnes. Així, a cada quadern es contextualitza la festa, s’exposen les dades històriques de la figura o ball, les seves característiques físiques, la posició que ocupa en el seguici…
Un cop s’ha facilitat tota aquesta informació, Badia, Elias i Cornadó proposen tot un seguit d’activitats adaptades als currículums de cada etapa. Per exemple, per a l’educació infantil proposen comparar el lleó tarragoní amb els lleons reals o conèixer si pesa gaire més que els alumnes, o si és més alt… Per als alumnes de Primària, per exemple, el dossier de la Moixiganga proposa que s’experimenti amb l’equilibri i la construcció de figures humanes, que es relacionin les figures al·legòriques de la Moixiganga amb obres d’art … Per als alumnes d’ESO, el dossier dels castells proposa l’anàlisi d’un text de Josep Bargalló sobre els castells, les muixerangues i els balls de valencians, l’anàlisi musical del toc de castells… Resumint, els dossiers cerquen l'"aplicació pedagògica de la festa com a entitat".
La dansà
L’entitat Escola Valenciana, per la seva banda, també vol “acostar a l’alumnat i la societat en general les nostres tradicions populars i així doncs construir una escola arrelada al medi des del coneixement de la nostra riquesa cultural”. És per aquest motiu que, el 2006, va editar el primer quadern dels Tallers de Cultura Popular Valenciana, dedicat al ball popular i tradicional, la dansà, que compta tant amb material pedagògic escrit com audiovisual.
El gerent de l’entitat, Àngel Martí, explica que el taller es realitza en multitud d’escoles del País Valencià, per bé que és a la comarca de l’Horta Nord on el projecte va veure la llum i on està més implementat, amb una vintena d’escoles implicades. Durant dos mesos, fins a completar un programa d’unes deu hores, els xiquets coneixen les principals característiques de la dansà, el ball valencià per excel·lència, la seva història, els instruments amb què s’interpreta, la indumentària…
La part teòrica és el complement ideal d’una part pràctica impartida pel mestre de música o d’educació física -depenent de cada escola- que implica tant el coneixement de com es toquen les postisses com el saber marcar els passos correctes. Els escolars poden mostrar el que han après a les Trobades d’Escola Valenciana que tenen lloc durant tot el curs a diferents indrets del territori.
De cara al febrer del 2008, l’entitat té previst encetar una nova línia en la difusió de la cultura popular a les escoles, ja que editarà el segon quadern, en aquest cas dedicat als gegants i cabuts. I és que, segons el president d’Escola Valenciana, Diego Gómez, "els nostres xiquets i xiquetes desconeixen el món emotiu i cridaner dels dimonis i correfocs, la fantasia i l’espectacle dels gegants i cabuts en les nostres cercaviles, la bellesa de les nostres dansades, l’espectacle dels esports autòctons, la sonoritat de les paraules en veu dels contacontes, etc.. a la fi desconeixement de l’estima per ser valencians i valencianes amb un ric passat, amb un present viu i amb un futur que entre tots i totes hem de construir", una situació que l’entitat vol contribuir a corregir.
Tradicions gironines
A Girona, així mateix, el centre de recursos educatius La Caseta de la Devesa impulsa, des del curs 1993-94, l’oferta Festes i Tradicions a Girona dins el programa Fem Ciutat, adreçada als escolars de 6 i 7 anys, amb l’objectiu que coneguin els orígens de les principals festes i tradicions locals (des de les Fires de Sant Narcís a Sant Jordi, passant pel tió, el Tarlà, els gegants gironins...), i que aquestes arribin també a les famílies i ho puguin treballar tots plegats.
El programa focalitza la seva atenció sobre quatre festes i tradicions de cada una de les estacions, fet que propicia que l’infant pugui treballar també les diferències que s’observen entre les quatre estacions.
Durant el curs 93-94 es va iniciar el programa treballant una festa a cada estació de l'any. Segons exposa Lluïsa Bonal, responsable de la Caseta de la Devesa, "al llarg dels cursos següents vam incorporar més festes dins de cada estació fins que vam tenir un recull de quatre festes per a cada estació. Aleshores ens vam plantejar publicar el llibre i a partir d'aquí els mestres van disposar de més autonomia per treballar les festes que més s'ajusten al seu programa".
Així mateix, els docents també poden decidir realitzar alguna sortida fora de l’aula per descobrir en directe alguna de les tradicions més arrelades a la ciutat, alhora que la Caseta de la Devesa també els facilita, constantment, propostes per poder anar aprofundint en l’activitat: La cavalcada de Reis; Fem el fanalet per anar a esperar els Reis; Coneguem el castrum dels manaies; Per Fires, titelles; Participem a l'exposició de flors; Gaudim de les festes inspirats per Masó...
Resposta profitosa
En tots els casos, l’èxit d’apropar la festa a l’escola es veu, precisament, quan arriba el dia de la festa. A Tarragona, no és infreqüent trobar-se canalla explicant als seus pares com es diuen els gegants i els capgrossos, quin significat té l’àliga, els corregeixen si confonen un pilar de 4 amb un 4 de 8, identifiquen quin quadre de la Moixiganga s’està representant…
Segons la mestra tarragonina Marta Badia, la resposta dels alumnes als exercicis programats dins el programa Santa Tecla a les escoles és "genial, estan encantadíssims", fins al punt que, durant la setmana que treballen Santa Tecla, “hi ha nens que agafen pinyes del pati i fan veure que són les bengales, o que es posen una capsa al cap i diuen que fan el ball de set pecats capitals, o que es descorden les sabates i amb els cordons fan el ball de cintes”. Una emoció, que, després, es transmet a la plaça.
A Girona, Lluïsa Bonal posa de manifest la dificultat per valorar l’impacte real d’acostar les tradicions als alumnes, però apunta algun element que suggereix l’èxit de la proposta: "És difícil quantificar-ho. De totes maneres, sí que hem vist que per exemple, a la cavalcada de Reis, hi ha molts nens i nenes que hi van amb els fanalets fets dins del marc de l'activitat".
Escola Valenciana també coincideix en l’anàlisi positiu dels resultats. Àngel Martí exposa que els xiquets que han participat en els tallers de dansà s’han mostrat "encantadíssims, molt receptius, perquè es transmet el coneixement com si fos un joc", alhora que assimilen uns coneixements que contribueixen a que perduri la tradició. Així mateix, "hem detectat que alguns, després, s’apunten als grups de dansa. Ací està la gràcia, són uns tallers que nutrixen als grups estables".
Text: Redacció festes.org
|
|
|
| |
| |
| |
|
| |
|
|
 |
 | |
|
| |
Tu per qui vius?
Diversos autors,
El CD recopila la trobada que va tenir lloc al Teatre Comtal de Ripoll ...
|
|
| |
|
ECOSISTEMA
)
)
)
