|
Calendari: Festes de Tardor > Festes de Santa Llúcia > Celebracions del sector tèxtil, confecció i costura
|
|
Fira de Santa Llúcia i Fira de la Punta al Coixí
La festa de la punta al coixí
l'Arboç (el Baix Penedès), Cap de setmana proper al 13 de desembre
Els boixets
El firal de bestiar a la plaça de l'escorxador als anys 20
Els boixets i el coixí
Un tapet
Aspecte de la Trobada de Puntaires
La puntaire Teresina, gegantona de l'Arboç
Peces del Museu de Puntes al Coixí
Fira d'artesania
Castells
|
| Tot i que santa Llúcia no és la patrona de les puntaires, a l’Arboç van voler aprofitar la forta implantació de l’art de les puntes al coixí al municipi per dotar de continguts a la Fira de Santa Llúcia, una antiquíssima fira de caràcter ramader que havia quedat oblidada per la progressiva disminució del bestiar al poble.
La Fira de Santa Llúcia de l’Arboç data almenys del segle XIV i fins l’any 1970 havia centrat tradicionalment la seva atenció en la venda de bestiar i altres productes dels ramaders.
Aquest caràcter ramader de la trobada es va anar transformant a mesura que es transformava també l'estructura social i econòmica del poble. Avui, la Fira de Santa Llúcia de l’Arboç és una de les fires més tradicionals del Penedès i una celebració que té com a eix principal l’art de la confecció de puntes de coixí.
Les puntes al coixí i l’Arboç
L’Arboç té una extensa i renombrada fama en l’art de les puntes de coixí, un treball artesà -majoritàriament realitzat per dones- que consisteix en elaborar delicats teixits de fil. Els treballs, que es fan sobre patrons-guia preestablerts posats sobre uns coixins allargats, s’elaboren a base de ràpids i entrecreuats moviments amb els boixets, unes petites peces de fusta que serveixen per fer passar el fil entre les agulles que, clavades al coixí sobre el dibuix-guia, configuren el patró de cada dibuix.
Els treballs que s’aconsegueixen amb aquesta depurada tècnica, que requereix de gran habilitat, són molt variats en funció de la forma i del dibuix que s’hi estampa, així com el tipus de fil que s’utilitza. Amb les puntes al coixí es fan mocadors, enagos, ventalls, tapets, llençols, tovalles, bruses, cortines i fins i tot altres peces més elaborades, com barrets o faldilles.
A l’Arboç situen l’origen del fet puntaire al segle XVIII, tot i que de ben segur que procedeix de molt abans. El màxim esplendor d’aquesta artesania tingué lloc a finals del segle XIX i començaments del XX, quan els treballs elaborats per les puntaires arbocenques adquiriren gran renom a Barcelona gràcies als seus acabats i delicadesa. Avui, les puntes de coixí de l'Arboç són reconegudes internacionalment per la qualitat dels seus acabats.
La festa de l’art de les puntes al coixí
Els actes centrals de la Fira de Santa Llúcia de l’Arboç s’estructuren al voltant del fet puntaire. L’epicentre de la celebració són les trobades de puntaires que aquest dies tenen lloc al municipi. Dissabte es fa una trobada infantil de puntaires i diumenge té lloc la Trobada de Puntaires, una de les concentracions que per la seva envergadura és una de les més importants d’entre les que es fan al país. A la trobada de l’Arboç per Santa Llúcia, hi participen prop d’un miler de puntaires vingudes d’arreu del país que aquest dia comparteixen experiències amb les col·legues.
A la Fira de Santa Llúcia hi participen dues figures festives que estan relacionades amb l’art de les puntes de coixí. En primer lloc, la geganta vella, que es diu Llúcia i que va estar estrenada el 13 de juny de 1827. En segon lloc la gegantona Teresa, una figura que representa a la puntaire de l’Arboç Teresina Urpí i que és a càrrec de la Colla de Gegants i Nans de l’Arboç.
Durant tots els dies que dura la fira es pot visitar el Museu de Puntes al Coixí de l’Arboç, tota una institució al poble. El museu, que va ser inaugurat l’any 1994 està situat al segon pis de la Casa de Cultura i acull bona part del patrimoni que, almenys des del segle XVIII (data en què hom situa la tradició puntaire), anaren trenant les artesanes de les puntes al coixí arbocenques. Actualment, el museu acull més de 500 obres úniques i excepcionals (jocs de llit, mocadors, ventalls, mantellines, aplicacions, albes, tapets...). Per la seva diversitat i qualitat les peces mostren al visitant la destresa que caracteritza les puntaires de l'Arboç. Una de les sales del Museu alberga una exposició dedicada a Damina Prats, una puntaire de l’Arboç que, a mitjans del segle XX, va destacar en la lluita per recuperar la dignitat de la professió a mitjan.
Juntament amb el Museu de les Puntes hi ha l’Escola de Puntaires, una organització fundada l’any 1941 i que té per objectiu la formació de les puntaires més joves.
Altres activitats
La Fira de Santa Llúcia també es caracteritza per un bon grup d’activitats relacionades amb l’artesania i el comerç en general. Dissabte i diumenge la Fira d’Artesania ocupa la plaça de la Vila, el carrer Major, la Rambla, el carrer Hospital i el parc de Santa Llúcia, amb demostracions d’oficis, tallers i animació musical.
Al parc de Santa Llúcia es fan passejades en ponis, hi ha animals de granja i una "jaima" amb dotze espècies d’aus i demostracions en directe. A la Rambla Gener hi ha instal·lat el burro català mecànic i una gran ludoteca de jocs tradicionals. El parc de Santa Llúcia també acull (des de l’any 2006) la Fira de Degustació de Vins i Caves de l’Arboç.
A més a més, hi ha moltes activitats paral·leles, com una concentració de moto folk, exhibició de tir amb arca o un taller de peces de Nadal, entre molts altres.
Text: Manel Carrera i Escudé
Fotografies: Museu de les Puntes al Coixí de l'Arboç, Auca de les puntaires
|
|
|
Santa Llúcia i les puntaires
Tot i que la patrona oficial de les puntaires és Santa Úrsula, que se celebra el 21 d’octubre, hi ha altres associacions del gremi que reivindiquen també a la Mare de Déu del Remei i a Santa Llúcia com a patrones. Cada associació de puntaires es vincula a una o altra en funció de la seva història.
|
|
|
| |
| |
| |
|
| |
|
|
 |
|
ECOSISTEMA
