|
Calendari: Festes de Tardor > Altres festes d'octubre > Festes majors
|
|
Festa Major
Festa grossa al voltant de la marededéu importada
La Mola (Formentera), pels volts del 12 d'octubre
La bonica església de La Mola
La Mare de Déu del Pilar de La Mola
Just abans d'iniciar-se la concorreguda processó
Els encarregats de tocar la campana
Els músics, amb flaüta i castanyoles grans
|
| Cada any pels volts del 12 d’octubre se celebra la Festa Major de La Mola, un dels tres pobles grans que hi ha a l’Illa de Formentera. La celebració gira al voltant de la Mare de Déu del Pilar, una talla importada a l’illa per un capellà aragonès, i inclou molts actes culturals i esportius.
La Festa Major de la Mola es celebra cada any pels volts del 12 d’octubre, onomàstica de la Mare de Déu del Pilar. La celebració gira al voltant del culte a una imatge d’aquesta marededéu que hi ha a la parròquia que duu el mateix nom. La parròquia de la Mare de Déu del Pilar consta de tres vendes: la venda des Monestir, la des Far, la des Torrent Fondo, la de sa Talaiassa, la de ses Clotades i la de s’Església.
La talla va ser importada per Manuel Abad Lasierra el 1784, un bisbe aragonès a qui se li va encarregar la tasca d’organitzar la diòcesi d’Eivissa que es va fundar l’any 1782. Aquest bisbe aragonès substituí el culte anterior -del que no se’n sap gairebé res més que existia (doncs el temple ja hi era abans de l’arribada d’aquest bisbe)- per aquest culte nou a la Mare de Déu del Pilar que avui els formenterencs han fet seu.
Un dels actes centrals de la festa és la missa, processó i la ballada pagesa que té lloc el 12 d’octubre a l’Església de la Mare de Déu del Pilar de La Mola. La missa es celebra a l’interior del temple i compta amb la participació activa dins la litúrgia de la música que toquen dos músics. Un duu una flauta llarga i un tambor i l’altre unes castanyoles grans. La música dins aquest context ritual és molt polida, com diuen per aquí.
Acabada la missa comença la processó. La principal característica d’aquesta processó és que està formada per totes les imatges de sants i santes que hi ha a l’interior de l’església de La Mola, a excepció d’una marededéu gran. En total, la processó està formada per una desena d’imatges, grans i petites, encapçalada per la bandera i una creu i tancada per la imatge de la Mare de Déu del Pilar, que és la única que està engalanada amb flors. La processó és llarga i és d’anada i tornada al temple.
Durant tot el temps que dura la processó (mentre les imatges són fora) dues persones fan sonar, amb un toc suau i repetitiu, la petita campana que hi ha al capdamunt de la petita església blanca. Fer sonar campanes indica, per una banda, que les divinitats són fora del seu lloc habitual però també serveix per foragitar els mals esperits que puguin córrer per allà en aquest moment. En arribar de nou al temple, es realitza un ball pagès molt solemne davant l’església, amb tots els balladors i balladores vestits amb les seves millors gales. El ball pagès és propi de les illes Pitiüses, té una complexa coreografia i abundants interpretacions simbòliques. Acabat el ball es reparteixen orelletes, uns pastissets amb forma de fulla, i vi entre els assistents.
En aquesta celebració hi ha la gent del poble de La Mola, però també persones vingudes des de la part baixa de l’illa de Formentera (Sant Ferran i Sant Francesc Xavier). També congrega nombrosos eivissencs i eivissenques que, malgrat haver de creuar dues vegades en un dia l’estret que separa les dues illes per mar, aprofiten aquest dia de festa per visitar als seus familiars i amics. Finalment també hi ha nombrosos turistes, sobretot alemanys, que encara són a l’illa de vacances, i els guàrdies civils espanyols destinats a Formentera i que tenen a la Mare de Déu del Pilar com a patrona.
Aquest acte central del dia 12 es complementa amb tot tipus d’activitats culturals i esportives que tenen lloc els dies immediatament precedents i posteriors: una trobada de llaüts i bots a vela llatina, la Volta a Peu a Formentera, torrades populars, exposició de vehicles, concerts, castell de focs artificials, mercat artesanal, nit electrònica, etc
Text i fotografies: Redacció festes.org
|
|
|
| |
| |
| |
|
| |
|
|
 |
 | |
|
comprar
| |
El drac de Banyoles. Itineraris, història i tradició al voltant de l’estany
Vergés Gifra, Àngel / Edicions El Mèdol
Aquesta guia recull cinc itineraris que descobreixen l'estany de Banyoles ...
|
|
|
| |
L’estany de Banyoles
Vergés Gifra, Àngel / Consell Comarcal del Pla de l'Estany
L'estany de Banyoles és un llibre il·lustrat per Jordi Garcia i una adaptació ...
|
|
|
| |
Costumari banyolí. Costums i tradicions de la ciutat de Banyoles
Vergés Gifra, Àngel / Ajuntament de Banyoles i Diputació de Girona
Fet a base d'espigolar entre llibres antics però també a partir de treball ...
|
|
|
| |
Sant Martirià, cos sant de Banyoles
Español i Bertran, Francesca / Ajuntament de Banyoles
Aquest llibre vol omplir un buit existent sobre el patró de Banyoles, Sant ...
|
|
|
| |
Llegendes i misteris de Banyoles
Vergés Gifra, Àngel / Ajuntament de Banyoles
L’entorn, els misteris de la naturalesa i els seus orígens han configurat ...
|
|
|
| |
El Tio de la Porra
Capilla i Fuentes, Juli / Lletra Impresa Edicions
Josep és un mestre molt especial. Amb ell els xiquets mai no s’avorreixen. ...
|
|
| |
 | |
|
| |
Competència de Cobles. Estrenes
, Cobla Selvatana / Foment de la Sardana de Banyoles
Enregistrament que inclou totes les sardanes estrenades en el marc de la ...
|
|
| |
|
ECOSISTEMA
)
)
)
)
