Per Internet o en paper, diferents suports amb què es difon el relat festiu
L'actor Roger de Gràcia, cronista de la Festa Major d'Igualada d'enguany, al balcó de l'ajuntament e
|
| Són els encarregats de posar ordre literari a la disbauxa que comporta qualsevol festa major. No participen directament de la festa, però són els que la faran passar a la posteritat. Són els cronistes, relators o blocaires oficials de les festes que se celebren arreu del país, una figura que va néixer a Granollers i que s'ha estès a d'altres ciutats.
La comissió organitzadora de la Festa Major dels Blancs i Blaus de Granollers tenia la intenció, el 2000, de dotar la festa d'una nova dimensió, més transcendent, que la que tenia fins llavors. Donant-hi vàries voltes, van coincidir en què volien donar una dimensió més literària a la festa i, per fer-ho, van convidar l'escriptora Empar Moliner, perquè relatés com veia la festa.
Moliner, natal de Santa Eulàlia de Ronçana, va acceptar la proposta amb convicció. L'Ajuntament li va demanar que visqués de ben a prop els quatre dies forts de la festivitat, que assistís a tants actes com pogués i que n'extragués les conclusions que li semblessin oportunes, comenta Beatriu Fernández, tècnica de Cultura del consistori granollerí.
Moliner comenta, però, la paradoxa que se li va presentar un cop havia acceptat el repte: "Expliques una cosa que els altres ja estan veient, que en formen part. Tu dones la visió perifèrica del que hi és però que no en participa. És un fenomen semiòtic molt interessant, tal com passa com amb els que fan crítica dels programes televisius. Fan la crítica per als que han vist el programa o per als que no?".
Tot i la paradoxa, l'escriptora no va dubtar en repetir l'experiència, el 2005, a Igualada. I és que la capital de l'Anoia, ja al 2001, veient la iniciativa de Granollers, va decidir adaptar la figura del relator a la festa major local, tal com reconeix Joan Valentí, encarregat de gestionar la festa major igualadina.
El primer escriptor que va posar lletra a la festa igualadina va ser Jordi Llavina, escollit per ser una persona que no coneixia la ciutat, comenta Joan Valentí, i, d'aquesta manera, sense apriorismes, pogués fer una descripció lliure de com veia Igualada, la festa i els seus els ciutadans.
Nous suports per al relat
Des del 2006, Tarragona també s'ha fet seva aquesta nova figura del panorama festiu català, tot i que, en aquesta ocasió, adaptant-ho a les noves tecnologies. Els tarragonins, en comptes de comptar amb un relator o un cronista, disposen d'un blocaire oficial que, cada dia, destaca al web festes.org aquells elements que li han cridat més l'atenció.
Granollers, en aquest sentit, tampoc no s'ha quedat enrere i, a més d'editar cada dia el relat en format paper, també el penja al web oficial de les festes. Originàriament, però, el relat granollerí es va començar repartint exclusivament en paper, en format quartilla, a totes les dependències municipals, a més a més d'algun comerç del nucli antic. Així, de bon matí, hi ha corredisses per fer-se amb un dels exemplars del relat, perquè tots els granollerins estan interessats en saber què ha escrit el relator sobre ells. Fins i tot, el 2006, l'escriptor Albert Sànchez Piñol es va posicionar a favor d'una de les dues colles, situació inèdita fins al moment, fet que va provocar que els granollerins encara es llegissin el relat amb més passió -favorable o contrària.
Igualada, per la seva banda, va optar per institucionalitzar la publicació de la crònica, que es repartia en mà als ciutadans que, a les 12 del migdia, s'acostaven pels volts de l'ajuntament. La capital de l'Anoia -que no publica les cròniques al seu web- enguany ha canviat de model, repartint una sola crònica, més completa, l'últim dia de festes. Així, tant els més interessats com els més despistats, obtenen en un sol document totes les impressions que el cronista ha captat de la festa.
Procés de selecció
Arribar a ser cronista de festa major no és una tasca fàcil. Per arribar-hi, primer s'ha de ser un escriptor conegut o un personatge mínimament mediàtic. Així ho reconeixen tant els organitzadors de la festa granollerina com igualadina. D'aquesta manera, "generen una certa expectativa entre els ciutadans", reconeix Beatriu Fernández.
A Granollers, la comissió de festa major es reuneix i elabora un llistat de candidats a ocupar el càrrec de relator de la festa major vinent, vigilant que, cada any, es vagin alternant els sexes. A Igualada, per la seva banda, tenen molt en compte que el cronista sigui algú "que no conegui res de la ciutat. El submergeixes en la festa i li dones llibertat perquè escrigui el que vulgui. Si el cronista fos algú de la ciutat, ja estaria contaminat", exposa Joan Valentí.
El resultat que n'obté la ciutat és una visió literària de la seva festa grossa, una visió centrada en aspectes que, possiblement, els locals no s'havien parat ni a pensar. Tot i això, Valentí troba a faltar que les cròniques siguin més incisives: "Quan convides una persona a Igualada i s'hi està tant poc temps, no acaba de criticar res, per educació. Tot ho troba bé", una tendència que creu que s'hauria de corregir, perquè és a partir de la crítica externa que la festa pot evolucionar.
Sigui com sigui, l'experiència és positiva per ambdues parts. Moliner apunta: "És divertit. Et tracten la mar de bé, els polítics et conviden a casa seva i veus coses que no veuries, com, per exemple, els castells des del balcó de l'ajuntament, una perspectiva molt bèstia que d'altra manera no tindries".
La invitació als relators, a la llarga, també acaba revertint en la ciutat i la seva festa, segons Valentí. Tots ells, en un moment o altre, citen la ciutat com a exemple en alguna de les tertúlies en què participen, o dels articles periodístics que escriuen, convertint-se així en una espècie d'ambaixadors de la festa major que han viscut.
Text: Redacció festes.org
Fotografia: Manuel Hidalgo
|
ECOSISTEMA
)
