|
Calendari: Festes d'Estiu > Onze de Setembre > Revetlla de la Diada
|
|
La Vigília de La Diada Espelmes, marxes de torxes i ofrenes, protagonistes dels actes
Diferents poblacions, 10 de setembre
Els parlaments al Fossar
Cant dels Segadors al Fossar
Fotografies de màrtirs catalans
Marxa de Torxes a Vilafranca del Penedès
La Marxa de Torxes de Barcelona 2006
La Marxa de Torxes de Barcelona arribant al Fossar de les Moreres
Marxa dels Vigatans. Foto: A. Aguliar
|
| Des de fa uns anys, en molts indrets de Catalunya els actes de celebració de La Diada comencen la nit del 10 de setembre. Aquesta nit, anomenada La Vigília, tenen lloc diversos actes protagonitzats per enceses col·lectives d'espelmes, marxes de torxes, ofrenes florals i altres manifestacions culturals.
Els actes de La Diada que es celebren en un gran nombre de pobles i ciutats de Catalunya tenen lloc en dues jornades, la nit del 10 de setembre i tot l’11 de setembre.
La Vigília
El mot "vigília" té diverses accepcions. En primer lloc designa "Acció de vetllar; estat del qui no dorm, sobretot per treballar, per preocupacions, etc”. En relació a una festa, la paraula expressa, aquell "Ofici litúrgic que se celebra en la nit abans d'una festivitat" i també "El dia immediatament anterior a una festivitat" o als "Dies pròxims a un esdeveniment imminent". El diccionari també fa referència al "Dejuni, especialment el que es practica el dia abans d'una festivitat."
Les celebracions de la vigília de l'Onze de Setembre compten amb la participació d’entitats socials, partits polítics i molts altres ciutadans anònims. Acostumen a tenir lloc a partir del vespre del 10 de setembre en indrets especialment significatius per a l’efemèride que commemoren, sovint monuments dedicats als màrtirs o bé la seva casa o tomba.
Marxes de torxes i enceses col·lectives d'espelmes
Un dels actes que en els darrers anys s’ha popularitzat més la nit de la vigília de la Diada és la realització d’una marxa de torxes de milers de ciutadans que, duent senyeres i torxes enceses, surten de diferents indrets per arribar fins al monument o espai dedicat als homenatjats, on té lloc l’ofrena floral i el dipòsit d’espelmes.
En alguns pobles també es fan enceses col·lectives d'espelmes, doncs la flama de les espelmes és i ha estat utilitzada en moltes cultures d’arreu del món per recordar, d’una forma contemplativa, meditativa, íntima, respectuosa i espiritual als morts. Hom creu que la flama de les espelmes connecta amb els esperits o ànima dels morts i que quan se n’encén una la persona recordada reapareix. L’encesa d’una espelma també respon al voler que s’acompleixi un desig.
Actes a Barcelona, Vic i Vilafranca del Penedès
Són moltes les poblacions que fan actes el 10 de setembre, però tres són els que en destaquen.
En primer lloc, l’acte que cada any té lloc al Fossar de les Moreres, al costat de la Basílica de Santa Maria del Mar, al barri de la Ribera de Barcelona. Coordinat per Memorial 1714, l’entitat que gestiona l’espai on cada any es fa una exposició divulgativa dels fets que es commemoren, comença al vespre, quan es fa fosc. Diverses marxes de torxes, una per cada partit polític que hi participa, fan un recorregut pels carrers del barri acompanyades per diferents formacions musicals (sac de gemecs, tabals, etc) i arriben al Fossar, on es fa una ofrena floral i el dipòsit d’espelmes al voltant del peveter. Una vegada cada partit polític ha arribat al Fossar té lloc un parlament a càrrec d’un membre del partit. Es tracta d’un acte que vol ser íntim i emotiu, deslligat del partidisme, però que cada any acaba amb un batibull provocat pel fet que els partits polítics, que hi realitzen discursos polítics, no entenen que aquell no és ni el moment ni l’espai adequat per fer-hi els parlaments. El moment pels parlaments és l’endemà, durant tot el dia al Passeig del Born i als espais del seu entorn. I és que com resen els organitzadors, el 10 de setembre el Fossar de les Moreres ha de ser sobretot un lloc de respecte, no de discursos ni fastuoses celebracions, un espai que pugui acollir milers de flors i d’espelmes, un lloc per a crear unitat, i no divisió en base a discussions polítiques i insults.
A Vilafranca del Penedès (l’Alt Penedès), en canvi, la Marxa de Torxes, que va començar l’any 2003, és unitària, només hi ha senyeres i banderes independentistes i els organitzadors, la Comissió Onze de Setembre del Penedès, demanen explícitament que ningú porti cap pancarta ni cap bandera de partit polític. La Marxa comença a la plaça de la vila, va encapçalada per un grup de grallers i acaba davant del monument al President Lluís Companys. La marxa es realitza en quatre columnes, representatives de les 4 comarques de la Vegueria del Penedès: Alt i Baix Penedès, el Garraf i l’Anoia. Arribats al monument a Companys té lloc un parlament i diverses actuacions culturals (aixecada de pilars i actuació musical).
A Vic (Osona), en canvi, celebren la Marxa dels Vigatans, un acte de commemoració popular que té lloc el 10 de setembre al vespre amb l’objectiu de recrear l’Acord dels Vigatans, que va tenir lloc el 17 de maig de 1705 i que va suposar un episodi crucial per la història local dels fets que acabaren amb la imposició del Decret de Nova Planta. La cercavila s’inicia amb la sortida de grups de persones (columnes) vingudes de diferents poblacions de la comarca (Malla, Santa Eulàlia de Riuprimer, Roda de Ter, Folgueroles, etc) , que es troben a Vic amb la flama i els penons dels vigatans. La comitiva encén les torxes i inicia la Marxa dels Vigatans pròpiament dita des del monument dedicat a bac de Roda. Una vegada arribat al seu destí, es llegeix el manifest i es fa tribut a tres persones, la persona homenatjada, un infant i una persona nouvinguda. També es crema un element que representa el Decret de Nova Planta i es canten els tres himnes catalans: els Segadors, la Muixeranga i la Balanguera. La celebració acaba amb l’actuació de gegants i altres colles de cultura popular.
Text: Redacció festes.org
Fotografies: Manel Carrera i Escudé, Bernat Ferrer i Frigola, marxadetorxes.cat
|
|
|
| |
| |
| |
|
| |
|
|
|
|