|
Calendari: Festes d'Estiu > Festes de les Mares de Déu Trobades > Festes majors
|
|
Festes de la Mare de Déu de la Salut
La Muixeranga s'enfila cel amunt
Algemesí (la Ribera Alta), 7 i 8 de setembre
L'alta de 6, una de les construccions més espectaculars de la Muixeranga
Detall del característic barret orellut dels muixeranguers, de ratlles verticals vermelles i blaves
El ball de les llauradores desfila a la processó des de 1906
|
| Parlar de Muixeranga és parlar d’Algemesí. I a Algemesí, parlar de Muixeranga és parlar de les Festes de la Mare de Déu de la Salut, que tenen lloc en honor a la patrona de la vila, trobada el 1247 dins el tronc d’una morera, poc després de la conquesta del lloc als moriscos.
La nit del 6 al 7 de setembre es rememora el Retorn i el mateix dia 7, vesprà de la Mare de Déu, les campanes de la Basílica de Sant Jaume inicien un ritme potent que ressona en tota la ciutat, el Repic de la Xerevia, un volteig originari de la Seu de València que marca l'immediat inici de la festa i la primera de tres processons, la de les Promeses, a partir de les 10 de la nit.
L’endemà al matí, 8 de setembre, dia de la patrona, té lloc la segona processó, coneguda com a processoneta del matí, la més breu de les tres, per bé que també la més intensa i visitada de les processons. Un dels moments culminants de la festa és l'entrada de la imatge de la Mare de Déu de la Salut en la Basílica de Sant Jaume. Dins un espai reduït de la plaça Major tots els balls dansen al mateix temps, en un dels quadres plàstics més barrocs de la festa, mentre els portadors de la imatge realitzen un al·legòric triple intent d'entrada que culmina en un apoteòsic final d'aplaudiments multitudinari.
Al capvespre té lloc l’esperada Processó de la Volta General, la més important de totes. Per exemplificar la seva particularitat, el recorregut es fa a la inversa de les altres dues. A més dels balls, en aquesta també hi participen diversos personatges bíblics, explicant als espectadors la nissaga de la Mare de Déu i els Sants Patrons.
L’estructura de la processó de la Volta General és invariable, any rere any. La Creu Major, del 1739, obra de l’argenter Antoni Reinot, separa la part profana de la part religiosa de la processó.
Els Misteris o martiris són els encarregats d’obrir la desfilada. Se’n té constància escrita des de 1883, amb la particularitat que, als anys 60, un grup d’algemesins es va encarregar de refer-los en valencià. Són el Misteri de la temptació, el Misteri d’Abraham i Isaac, el Martiri de santa Bàrbara, el Martiri de Sant Bernat i les Germanetes i el Misteri de la Mare de Déu de la Salut (o dels capellanets)
A continuació dels misteris desfilen els balls, amb la muixeranga al capdavant de tots, com li correspon per antiguitat.
La Muixeranga
La Muixeranga, més que no pas una una dansa, és un conjunt de quadres plàstics d’origen religiós, molt estesa arreu del País Valencià (Sueca, l’Alcúdia, Peníscola, l’Olleria…), per bé que Algemesí ha sigut l’única vila que n’ha mantingut la continuïtat històrica.
Documentada de manera fefaent ja al 1724, durant la celebració de les primers festes solemnes en honor a la Mare de Déu de la Salut, els seus integrants realitzen balls, torres i figures vestits amb una indumentària d’allò més característica: brusa cenyida i recta, botonada per davant, i pantalons llargs, ambdues peces són de tires verticals vermelles i blaves sobre fons de ratlles blanques, amb disposició arlequinada. D’aquests mateixos colors és el barret amb orelles que duen els muixeranguers, que calcen espardenyes de sola prima.
Els muixeranguers evolucionen al so de dolçaina i tabal, que executa dues tornades bàsiques: una per a la dansa del ball i l’altra, més coneguda popularment com a muixeranga, senzilla i emocionant, amb ritme molt pautat, que serveix de guia en l’alçament de les torres.
La Muixeranga evoluciona de tres maneres diferents:
a) El ball, passeig o floretes, en què els muixeranguers es col·loquen en dues fileres i evolucionen, portant atxes enceses a les mans, alçant-se dempeus enlairant l’atxa i aclofant-se davallant-la alternativament
b) Torres humanes o pujades. Es basteixen d’una manera molt primitiva: plegades les articulacions, els muixeranguers resten flexionats fins que ja han pujat tots, i tot seguit van alçant-se progressivament de baix cap amunt al so de la tonada. La torre sempre és rematada per un xiquet –abans vestit d’àngel- que amb els braços oberts alça una cama.
c) Figures plàstiques, algunes amb intencionalitat religiosa ('la Maria', 'l’Enterrament', 'l’Altar'…) i d’altres de profanes ('la Grossa', 'l’Aranya', 'el Tigre'…)
La resta de la processó
Just darrere de la Muixeranga hi desfilen els bastonets, documentats ja de 1839, la Carxofa, un ball de cintes que pren el nom de la carxofa que hi ha al capdamunt del pal on hi ha lligades les cintes. Quan s’acaba la processó, s’obri la Carxofa i n’ix un colom blanc, representació de l’Assumpció de la Mare de Déu. Seguidament a la Carxofa hi desfilen els Arquets, separats del ball de la Carxofa el 1988. Tanquen la part profana de la processó les Pastoretes –documentades des de 1834– i les Llauradores –de 1906.
La Creu Barroca obre la part religiosa de la processó, seguida dels Tornejants, el segon ball més característic de la processó, datat de 1800, i l’únic que té l’honor de dansar dins la part religiosa de la processó. Segons l’opinió generalitzada dels algemesiencs, els Tornejants són els cavallers de la Mare de Déu. La seva indumentària recorda la d’un genet descavalcat, amb casc i, sobre el rostre, una careta de fil d’aram, que pretén recordar un elm. Dansen al so d’una música primitivíssima, que es redueix a colps de timbal secs i redoblats.
Els Tornejants precedeixen el guió de la Mare de Déu, que porta, darrere seu, tot de xiquets que representen diverses escenes bíbliques (Josuè, Moisès, els Sants Patrons...), els festers dels quatre barris, capellans i religiosos, els volants, les andes de la Mare de Déu i les presidències eclesiàstica i civil.
Text: Redacció festes.org, amb informacions de DOMINGO, JOSEP-ANTONI, "La Mare de Déu de la Salut d’Algemesí", dins Calendari de festes de la Comunitat Valenciana – Tardor, Bancaixa, 2001
Imatges: muixeranga.net, novamuixeranga.com i llauradores.com
|
|
|
Una festa patrimoni de tots
La festa va ser declarada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO el novembre de 2011.
|
|
|
| |
| |
| |
|
| |
|
|
 |
 | |
|
comprar
| |
Maria a Catalunya. Les 41 comarques i les seves patrones
Bellmunt i Figueras, Joan / Pagès Editors S.L
La idea d'aquest llibre va sorgir de l'Acadèmia Mariana de Lleida amb motiu ...
|
|
|
| |
El Monestir de la Mare de Déu de la Serra de Montblanc
Diversos autors, / Centre d’Estudis de la Conca de Barberà
LLibret informatiu sobre el conjunt monàstic de la Mare de Déu de la Serra ...
|
|
|
| |
Músiques i rituals de les festes a la Mare de Déu de la Salut
Cano, Edgar / Rivera Editores
Totes les peces tradicionals per a dolçaina procedents de las festes de ...
|
|
|
| |
Gegants i demés improperis de Solsona de les diades de Corpus i Festa Major
Cuadrench i Bertran, Jaume / Solsona Comunicacions S.L
L'edició d'aquest llibre és el resultat d'un llarg procés de recerca que ...
|
|
|
| |
Solsona, la Festa Major
Vilaseca, Noemí / Ajuntament de Solsona i Lunwerg Editors
Aquesta obra, coeditada per l’Ajuntament i Lunwerg Editors, té l’objectiu ...
|
|
|
| |
El seguici festiu de Tortosa. Músiques per a dolçaina i percussió
Cuscó i Clarasó, Joan / DINSIC Publicacions Musicals, S.L
El volum, que commemora els 15 anys de la colla Gaiters de l’Aguilot, inclou ...
|
|
|
| |
Jardín de María, plantado en el Principado de Cataluña (Girona, 1772)
Camós, Narcís / Diputació de Girona
Aquest llibre és la versió facsímil de "El Jardín de María plantado en ...
|
|
|
| |
Santa Maria de la Gleva patrona de la plana de Vic. Història, art i tradició d'un vell santuari marià
Pladevall Font, Antoni / Montblanc-Martín
|
|
|
comprar
| |
Devocions marianes populars. El Solsonès
Bellmunt i Figueras, Joan / Pagès Editors S.L
Llibre que il·lustra i ressegueix les devocions marianes populars a El ...
|
|
|
| |
Música per a una festa
Villalonga Coll, Miquel / Col·lectiu folklòric de Ciutadella
Fent-se inimaginable una Festa Major sense música, hi ha una sèrie de tonades ...
|
|
|
| |
600 anys Corre de Bou
Diversos autors, / Ajuntament de Cardona
Programa de la Festa Major de Cardona de l'any 2009, l'any que feia 600 ...
|
|
|
| |
El Ball Pla d'Olot
Cuéllar i Bassols, Alexandre / Llibres de Batet
Un dels actes més característics i també més controvertits de les Festes ...
|
|
|
| |
Més d'un segle de cartells de festes del Tura d'Olot (1859-1998)
Diversos autors, / Ajuntament d'Olot. Comissió de festes
Aquest llibre, escrit conjuntament per Antoni Monturiol i Magda Pujolràs, ...
|
|
|
comprar
| |
El monestir i la Mare de Déu de la Serra de Montblanc. Entre història i llegenda
Plaza Arqué, Carme / Edicions Cossetània
El monestir de la Serra presideix des d’un petit turó la vila medieval ...
|
|
|
comprar
| |
Les sortides de les marededeus de la Serra de Montblanc (1687-2016) Devoció i festa
Porta i Balanyà, Josep M. / Edicions Cossetània
El llibre presenta la devoció que han tingut els montblanquins envers la ...
|
|
|
| |
Festa a la Ribera: les festes d'Algemesí
Domingo i Borràs, Josep Antoni / Ajuntament d'Algemesí. Regidoria de Cultura
Llibre que recull totes les celebracions festives de l'any a la ciutat ...
|
|
|
| |
Festes de Gràcia. Cent anys
Portella Coll, Josep / Col·lectiu folklòric de Ciutadella
Aquest llibre, editat per iniciativa del Col·lectiu folklòric de Ciutadella ...
|
|
|
| |
Llinars és festa! Músiques i elements festius de la vila
Diversos autors, / Colla gegantera La Patufa
Aquest llibre, escrit per Arnau Guardi i amb un disseny gràfic de Marc ...
|
|
|
| |
De festa a patrimoni. La patrimonialització de les festes de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí (1959-2020)
Bellón Climent, Toni / Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d'Estudis i d'Investigació
Les festes de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí foren declarades Patrimoni ...
|
|
|
| |
La nostra cultura popular. Picassent (comarca de l'Horta)
Romaguera i Belenguer, Enric / Ajuntament de Picassent
Aquest llibre és una obra indispensable per conèixer Picassent i la seua ...
|
|
| |
 | | | |
|
ECOSISTEMA
)
)
)
