|
Calendari: Festes d'Estiu > Altres festes d'agost > Festes de Moros i Cristians
|
|
Moros i Cristians
Ontinyent, envaïda per 10.000 festers amb ànsies de guerra
Ontinyent (la Vall d'Albaida), tercera setmana d'agost
L'espectacularitat de les vestimentes està fora de dubte
La gent omple els carrers per veure totes i cada una de les desfilades
La bellesa dels balls està perfectament estudiada
A principis de juliol es dóna a conèixer el cartell anunciador de les festes
|
| Ontinyent celebra les seues festes de Moros i Cristians cada tercera setmana d’agost. La ciutat rememora des de 1860 la presa de la ciutat per part de Jaume I sobre les tropes musulmanes i el miracle obrat pel Santíssim Crist de l’Agonia, que va posar fi a la sequera que patia la vila des de feia anys.
Les festes, declarades d’Interès Turístic per part de la Generalitat Valenciana, tenen coma a acte principal l’Entrada, celebrada divendres, durant la vesprada i nit de la qual desfilen els bàndols cristià i moro pels carrers de la ciutat, representant l’entrada de les tropes. La màgia de la recreació, l’espectacularitat de l’entrada dels capitans i ambaixadors, les vestimentes de gran color i bellesa, i el so dels timbals i les xirimites són els protagonistes d’un acte en què participen més de 10.000 persones entre festers, bandes de música i grups de coreografia.
Per bé que cada una de les comparses compta amb músiques pròpies, la banda sonora de les festes d’Ontinyent és la marxa mora Chimo, realitzada pel mestre fester José M. Ferrero el 1964, considerada l’himne de tota la celebració.
De divendres a dilluns, sarau cada dia
L’entrada cristiana comença cap a les 5 de la vesprada –en un vertader desplegament d’imaginació i recreació històrica al so de triomfals marxes–, mentre que la mora ho fa quan ja ha caigut la nit, a partir de les 10, mostrant tota la màgia, la fantasia i l’esplendor oriental. El bàndol moro finalitza la seva actuació cap allà les 3 de la matinada, moment en què comença l’espectacle indescriptible de Les Barques: fora del programa oficial, algunes de les comparses festeres desfilen muntades informalment en camions, repartint –o llançant– regalets a la gent que els ve a saludar.
L’endemà, dissabte, es toca diana a 2/4 de 8. Els festers desperten tota la vila al so d'alegres marxes i pasdobles. A migdia, tothom ja està a punt per veure el Contraban, a la plaça Major, a càrrec de les comparses dels Mariners i els Contrabandistes, en què aquests segons pretenen burlar la duana dels primers, aconseguint-ho finalment.
A la tarda és el moment d’un dels actes religiosos més esperats, la baixada del Santíssim Crist de l’Agonia des de l’ermita de Santa Anna cap a la parròquia de Sant Carles enmig d’una sorollada d’arcabussos. La talla es quedarà al poble fins a principis de setembre, per tal que tothom que ho desitge puga anar-lo a lloar. Diumenge, a més, se la treu en solemne processó, precedida pels Capitans, els càrrecs de les festes, els Primers Trons i la junta de govern.
Dilluns, el Dia dels Trons, se celebren les Ambaixades, en la primera de les quals, al matí, l'Ambaixador Moro fa rendir al Cristià, donant pas a la consegüent batalla d’arcabusseria i pèrdua de la fortalesa per part del bàndol cristià. A la tarda, el castell situat a la façana de l'antic Ajuntament, rememorant la fortalesa medieval d'Ontinyent, rep la visita de l’Ambaixador Cristià, que s’imposa al Moro a força de paraules i convicció, generant-se finalment una batalla, que culmina amb el retorn de la fortalesa a mans cristianes.
Dimarts és l’anomenat Dia de l’Eixobegó, és a dir, el dia oficial de descans perquè tothom es recuperi de la intensa activitat viscuda al llarg de la setmana.
Comparses
24 comparses fan possible que la festa sigui un èxit any rere any, dotze de les quals corresponen a les hosts cristianes i dotze a les mores, agrupades en la Societat de Festers en honor al Santíssim Crist de l’Agonia d’Ontinyent. Cada any, una comparsa del Bàndol Moro i una del Cristià ostenten el càrrec de Capità Cristià i Capità Moro. La comparsa que ostenta el càrrec de la Capitania encapçala tots les desfilades i és l’encarregada d'organitzar tot el muntatge escènic, el boato.
Així mateix, la comparsa que ocupa el setè lloc de l'ordre de la desfilada d’ambdós bàndols és l'encarregada d’encarnar els personatges d'Ambaixador i Banderer.
Orígens incerts
Les festes que recorden l’entrada de Jaume I a Ontinyent, però, es van començar a celebrar originàriament per commemorar d’altres motius ben diferents. El pas dels anys ha volgut donar a aquesta celebració una pàtina romàntica, traslladant-ne els orígens a la commemoració de la conquesta d’aquestes terres per part del rei En Jaume.
Originàriament, però, es considera que els ontinyentins van voler honorar el Santíssim Crist de l’Agonia, a qui li atribuïen la fi de la sequera que patia la vila aquells anys. També hi ha qui explica, en una versió menys popular entre els ontinyentins, que els orígens de la festa enfonsen les arrels en la commemoració de la victòria espanyola a l’anomenada ‘Guerra d’Àfrica’ contra El Marroc (1859-60), comandada pel general Prim.
Sigui d’una o altra manera, Ontinyent va agafar com a model les festes d’Alcoi i Cocentaina per tal de donar forma a la seva celebració, després que s’hagueren perdut les festes de soldadesca predecessores. En els seus inicis, es va aprofitar la celebració cristològica del 6 d’agost i el lleu descans agrícola existent entre la sega i la verema per celebrar les festes. Més tard, però, es va decidir traslladar-les a la tercera setmana d’agost.
Text: Redacció festes.org
Fotografies: Ajuntament d'Ontinyent
|
|
|
| |
| |
| |
|
| |
|
|
 |
|
ECOSISTEMA
)
)
)
)
