Vista de l'actual Mont Carmel
Senyal que marca la direcció del temple
Entrada del temple
La Stella Maris al seu temple a la ciutat de Haifa
La Mare de Déu del Carme de Palamós
Imatge de la Verge del Carme del Serrallo, Tarragona
La Mare de Déu del Carme de Llançà
Font de la Mare de Deú del Carme de Sant Pol de Mar
La Verge del Carme de l'Estartit
|
| La Mare de Déu del Carme, Maria del Carmel o Stella Maris (Estrella del Mar) és la protagonista del conjunt de celebracions festives que tenen lloc a la costa catalana pels volts del 16 de juliol. D'on prové el culte a aquesta marededéu vinculada al mar?
El culte a la Mare de Déu del Carme està directament vinculat a l’orde religiós dels carmelitans o carmelites, que es distingeix pel color marró del seu hàbit. La història explica que aquest orde va sorgir al segle XII a Terra Santa per obra d’alguns croats i altres peregrins que, seguint les ensenyances del profeta Elies i els seus deixebles, van fundar una església al capdamunt d’un mont anomenat Carmel.
El Mont Carmel, bressol espiritual
El Mont Carmel és al nord de l’actual estat d'Israel, a uns vint quilòmetres de la ciutat de Haifa i just al costat de la petita ciutat que duu el seu nom, Daliyat al-Karmel. Els voltants d'aquesta petita muntanya contenen nombroses coves i són famosos per les troballes arqueològiques del paleolític que s'hi han fet.
El primer rastre de culte religiós en aquesta muntanya correspon al segle IV abans de Crist, quan es feia adoració a Zeus. Més tard s'hi establiren els seguidors de Baal o Baha'i i, ja al segle V després de Crist, es té documentat un primer temple cristià prop de la cova on hom creu que va estar Elies, el profeta de l'Antic Testament.
Al segle XII, Sant Berthold -un ermità que va emular el que havia fet Elies- va fundar-hi un ordre religiós de l'Església catòlica romana, l'Orde del Carmel o carmelita, un dels més importants dins la Cristiandat. El convent en el que vivien els acòlits d'aquest ordre estigué aprop de la punta nord-oest de la muntanya, prop de la Cova del Profeta Elies i se'l coneixia amb el nom de Stel·la Maris.
Aquell primer convent estigué dedicat a retre culte a Maria, la Mare de Déu que amb el temps fou invocada sota el nom de la muntanya: la Mare de Déu del Carme. Així doncs, aquest és un culte marià, i per tant, a Maria, que com és sabut, és una manifestació del culte universal a la Mare Terra.
Els carmelites abandonaren Palestina a causa de la pressió islàmica i s’estengueren per tot Europa a mitjan segle XIII, on aconseguiren que el Papa Innocenci IV els concedís l’aprovació de l’orde dins els mendicants. Fundaren milers de convents dedicats al culte de la Mare de Déu del Carme, essent el de Perpinyà, fundat l’any 1265, el primer dels Països Catalans. La devoció a la Mare de Déu del Carme s’estengué ràpidament i es fundaren moltes confraries del Carme, veritables propagadores de l’escapulari carmelità a casa nostra.
La llegenda del 16 de juliol
Diu la llegenda que el dia 16 de juliol de 1251 la Mare de Déu s’aparegué a sant Simó Stock, un anglès que havia estat designat com a general dels carmelitans, i li lliurà un escapulari -que més tard esdevingué un símbol distintiu de l’ordre-, tot anunciant-li que “el que portés aquell escapulari no patiria el foc etern de l’infern.”
Amb el temps la devoció per l’escapulari s’incrementà degut a la creença que tenia virtuts miraculoses. Sobretot després d’una butlla de Joan XXII, segons la qual tot el que vesteix l’escapulari participa en els mèrits i les pregàries de l’ordre dels carmelitans i pot esperar de la Mare de Déu, l’alliberament ràpid de les penes del purgatori, sobretot si es segueixen determinats preceptes i es resen determinades pregàries. En aquells temps, aquestes creences van arrelar fortament en el poble i van originaren tot un seguit de festes populars, festes majors, aplecs dedicades a la Mare de Déu que han perdurat fins avui.
Sant Elm i la mare de Déu del Carme: el patronatge sobre els mariners
Ara bé, a Catalunya no fou fins al segle XVIII que la festa de la Maria del Carmel fou celebrada de forma especial pels integrants de la marina. Una llegenda explica que l’any 1845 un miracle va salvar un vaixell anglès que es trobava a la deriva enmig d’un ferotge huracà. Un dels mariners va sortir a resar, va arrancar-se l’escapulari i el va llençar al mar. Immediatament la tempesta es va aturar i l’última onada va retornar l’escapulari al mariner. Sembla que la difusió d’aquesta llegenda va contribuir a evidenciar la vàlua de les propietats de l’escapulari i a consolidar el patronatge de la Mare de Déu del Carme entre els mariners i navegants, que a partir d’aleshores anomenaren Stella Maris.
A casa nostra, la història explica que fou l’almirall mallorquí Antoni Barceló Pont de la Terra qui, en promocionar la festivitat entre els seus mariners, va popularitzar el culte a la Mare de Déu del Carme. La devoció per aquesta deessa del mar s’estengué entre els mariners i lentament, i també gràcies a la promoció de la marina espanyola, anà substituint a sant Elm, que tradicionalment havia estat el patró de tots els que treballen professionalment en la maniobra de vaixells. Val a dir però que el culte a la Mare de Déu del Carme a Catalunya no és ni de bon tros tant popular com el d’altres cultes marians, que en molts indrets mariners del nord preval el culte a sant Telm o Elm, també conegut per Sant Salvador de la Marina i que molts pescadors catalans, celebren la seva festa anual coincidint amb la diada del seu patró, el 29 de juny.
De fet, el culte a la Mare de Déu del Carme substitueix o continua el primitiu culte a sant Elm, primigeni patró dels navegants i mariners catalans.
Sigui com sigui, en l’actualitat són nombroses les localitats que celebren festes en honor a la Mare de Déu del Carme. La majoria d’aquestes festes celebren un ritu mariner amb l’objectiu de demanar-li protecció davant dels perills del mar (tempestes, naufragis...) consistent bàsicament en acompanyar la Mare de Déu amb un estol de barques des del port fins un punt geogràfic relativament proper de la costa per després tornar a l’origen. Són vistoses processons que acostumen a començar a terra ferma, amb el passeig de la imatge a espatlles pels volts del recinte del port, i que després es converteixen en marítimes, amb la imatge de la Mare de Déu del Carme col·locada en una barca o un vaixell engalanat que va acompanyada per una comitiva formada per tot tipus de barques: llanxes, iots, catamarans, i altres petites embarcacions.
Text: Redacció festes.org
Fotografies: Manel Carrera i Escudé (Arxiu Festes.org)
|
ECOSISTEMA
)
)
)
)
)
)
)
