|
Calendari: Festes d'Estiu > Festes de la Mare de Déu d'agost > Festes majors
|
|
Festa Major
Empaitada d'ànecs centenària
Roses (l'Alt Empordà), setmana del 15 d’agost
Els organitzadors deixen anar uns 120 ànecs per a l'empaitada
Els participants a l'empaitada tan sols poden dur el banyador posat: ni ulleres, ni peus d'ànec...
Els Miquelets de Roses fan sonar el seu canó festiu per avisar que la festa major ha arribat
Els gegants de la ciutat, la Demètria i en Quimet, són uns altres dels protagonistes de la festa
|
| El 16 d’agost, bona part de les famílies de Roses mengen ànec per dinar. Això, és clar, si el poden haver caçat a l’empaitada d’ànecs que ha tingut lloc al migdia, un acte tradicional que s'ha celebrat ininterrompudament des de fa més de 90 anys.
Els organitzadors de la festa, els Amics de les Tradicions de Roses, deixen anar uns 120 ànecs al mar. Per instint natural, els animals tendeixen a dirigir-se cap a terra en comptes d’escapar mar enllà. A la platja, però, els esperen rosincs de totes les edats per caçar-los, des de nens de 13-14 anys a ganàpies cinquentenaris. La situació és força còmica, perquè els ànecs, espantats, miren de reconduir la seva trajectòria per tal de fugir, mentre que els rosincs es fan a l’aigua amb la intenció de capturar-los.
L’organització tan sols permet que els participants a l’empaitada vagin vestits amb el banyador, sense aletes de submarinista ni ulleres. A més, només es pot caçar un ànec per persona, sense agafar-lo pel coll. Si l’organització veu algú que no tracta bé l’animal, l’hi retira.
El 2002, els Amics de les Tradicions de Roses van recollir 1.500 signatures a favor de l’empaitada d’ànecs, activitat que havia estat molt criticada per les protectores d’animals, provocant que en perillés la continuïtat. Els rosincs, però, van creure que era una polèmica artificial i van donar un suport unànim als organitzadors.
Durant uns anys, també es va intentar reconduir la festa llençant síndries a mar, a més a més d’ànecs, a veure si la gent preferia caçar els ànecs o les síndries. Però l’activitat no va ser tant lluïda, ja que hi havia concursants que es van arribar a fer mal amb les síndries.
Correbous a l’Empordà
A banda d’aquesta activitat, la Festa Major de Roses també destaca perquè s’hi organitza un correbous, una activitat gens tradicional enlloc de l’Empordà, però que, a Roses, s’ha implementat arran de la presència de multitud de residents originaris de Beas de Segura (Jaén, Espanya), on és típic fer tancament de vaquilles per les festes patronals. La tradició, importada, ha acabat arrelant entre els rosincs, fins al punt que el correbous ja s’ha incorporat com un acte més de la festa major.
Canó festiu
Roses es desperta, el 15 d’agost, amb les canonades de la colla de Miquelets local, que dispara un canó festiu per anunciar a tothom la diada de la Mare de Déu d’agost. Juntament amb els Miquelets, els trabucaires i els gegants, la Demètria i en Quimet, i el gegantó Norfeu, protagonitzen la cercavila de 2/4 de 10 del matí, que es repeteix a les 6 de la tarda.
Missa Internacional Oikumene
Oikoumene és una paraula grega llatinitzada que etimològicament vol dir "mundial". Aquesta missa internacional va néixer de la iniciativa d'uns turistes francesos el 1986. Cada any aplega prop de 2.000 persones de totes les nacionalitats, oficiada en sis idiomes. Cadascuna de les edicions anuals se centra en una temàtica o objectiu. Els fidels d'altres països participen en les lectures i en la processó d'ofrenes que es realitza durant la celebració, que té lloc el diumenge anterior a la festa.
Text: Redacció festes.org
Imatges: Ajuntament de Roses i arxiu festes.org
|
|
|
| |
| |
| |
|
| |
|
|
 |
 | |
|
| |
Arxiu festiu. Gràcia. Festa Major 1817-1943
Pablo i Grau, Jordi / Federació de la Festa Major de Gràcia
Inclou un CD Rom amb més de 1000 imatges de la història de la Festa Major ...
|
|
|
comprar
| |
La festa al Pallars Sobirà (1905-1970)
Diversos autors, / Pagès Editors S.L
Aquest llibre, catàleg de l'exposició del mateix títol, pretén mostrar ...
|
|
|
| |
El Serpent de Manlleu: Llegenda, cançó i festa
Donada, Toni / Associació El Serpent de Manlleu
El llibre parla dels tres aspectes que formen la figura del Serpent de ...
|
|
|
| |
Gràcia. Història de la festa més gran del pla
Sanclemente, Vicenç / Edicions Carrer Gran
Aquest llibre no pretén ser la història de la Festa Major completa, en ...
|
|
|
comprar
| |
Tradicions de Gràcia
Amades i Gelats, Joan / La Violeta de Gràcia i el Taller d’Història de Gràcia
Reedició d'aquest llibre publicat el 1950 per commemorar el centenari de ...
|
|
|
comprar
| |
L'etern efímer. Gràcia: 200 anys de festa
Diversos autors, / Ajuntament de Barcelona
Aquest llibre surt en motiu dels actes de commemoració del bicentenari ...
|
|
|
| |
Palau de Cerdagne, village de la Xicolatada
Pelletant, Daniel / Ajuntament de Palau de Cerdanya
En aquest llibre hi ha tota la documentació que l'autor ha pogut recollir ...
|
|
|
comprar
| |
Quan els carrers eren sempre nostres. Patrimoni popular de Santa Coloma de Queralt
Diversos autors, / Diputació de Barcelona i Institut d'Estudis Catalans
Quan els carrers eren sempre nostres rescata la memòria de Santa Coloma ...
|
|
| |
 | |
|
| |
La Bisbal sona!
Diversos autors, / Salseta Discos
Un CD que recull les músiques i cançons populars de la Festa Major de La ...
|
|
| |
 | |
|
| |
A Gràcia és Festa Major
Diversos autors, / Fundació Festa Major de Gràcia
El reportatge ha estat impulsat per la Fundació Festa Major de Gràcia, ...
|
|
| |
 | |
Ajuntament de Roses
http://www.roses.cat/
Plaça Catalunya, 12
17480 Roses (l'Alt Empordà)
972.252.400
Amics de les Tradicions de Roses - Joan Prats
972.256.388
|
| | |
|
ECOSISTEMA
)
)
)
