|
Calendari: Festes d'Estiu > Festes de sant Abdó i sant Senent > Aplecs i romeries
|
|
Processó de la Rodella
Protecció contra els desastres atmosfèrics estiuencs
Montboló/Arles de Tec (el Vallespir), 30 de juliol
La Rodella
La Rodella a l'església
Inici de la marxa
Gravat amb un simiot
Els relicaris al monestir d'Arles
Processó amb els busts dels sants
La tomba que raja aigua
|
| Encapçalada per una extraordinària roda feta amb cera d’abella, la Processó de la Rodella de Montboló acompleix amb el vot de poble pel qual els seus habitants agraeixen a sant Abdó i sant Sénen el haver-los deslliurat dels simiots, els éssers enigmàtics que es creu que provoquen les devastadores i sobtades tempestes estiuenques.
La processó es celebra cada any el 30 de juliol. Es tracta d’un vot de poble als sants Abdó i Sénen, les relíquies dels quals són a l’església d’Arles de Tec, en agraïment per haver-los alliberat dels perills naturals, i especialment del mal temps, que amenaça els camps dels pagesos de la població.
La principal característica d’aquest processó és la Rodella, una gran roda feta per una candela de cera verge d’abella d’uns vint metres de llarg. La tira de cera és enrotllada de forma circular i posada sobre una estructura de ferro, que la subjecta. Durant tot l’any, la Rodella és en una capella lateral de l’església d’Arles, penjada a la paret. Cada 30 de juliol, la cera de la Rodella es renova, i l’estructura es guarneix amb flors i es passeja en processó.
La Processó de la Rodella fa un recorregut des de Montboló a Arles de Tec, dos poblacions del Vallespir. Els participants d’aquesta processó surten a peu de Montboló a primera hora del matí i arriben a Arles de Tec al migdia. Allà reben la visita de les relíquies dels sants que són tot l’any dins el monestir d’aquesta població i que són portades per a l’ocasió per quatre persones amb la vestimenta tradicional catalana.
Els simiots i les tormentes estiuenques
La tradició es remunta al segle XV quan, per acció de l’abat Arnulf, van arribar les relíquies de sant Abdó i sant Sénen al poble de Montboló. Popularment coneguts per sant Nin i sant Non, aquests dos germans són uns dels protectors tradicionals de la pagesia catalana i especialment dels hortolans.
La tradició explica que l’any 1465, tot just després d’arribar les relíquies d’aquests dos sants al poble, un pastor de Montboló anomenat Noguer de Gasnach va veure, dalt del Coll de la Porta, dues bruixes conjurant els simiots perquè provoquessin una tempesta.
Els simiots són uns éssers que viuen als boscos muntanyencs, dalt dels arbres. Etimològicament derivada de simi, la paraula "simiot" o "semiot" probablement fa referència als monos o simis que en d’altre temps habitaren les muntanyes catalanes i que provocaven tot tipus d’entremaliadures, especialment furts, contra els hortolans i pagesos. Com a animal mitològic, els simiots han estat vistos com uns éssers molt perillosos pels homes que tenen una conducta poc respectuosa amb els arbres i el bosc. La principal característica d’aquests ésser és que tenen el poder de provocar tempestes amb pedregades, grans cops de vent, boira espessa i altres fenòmens metereològics adversos. Mig genis i personificació del bosc, els simiots van ser combatuts pel Cristianisme doncs la creença en aquests éssers havia estat molt important a l’Edat Mitjana.
La veu popular raconta que el pastor va veure com, gràcies a l’intercessió dels dos sants, la invocació de les bruixes no va tenir efecte i com d’aquesta manera, no es van produir més tempestes. Des d’aleshores es van poder foragitar per sempre els simiots i les tormentes que des del segle XII malmetien les collites dels pagesos de la comarca. El pagès va comunicar la seva visió a tot el poble que, des d’aleshores, va decidir fer un vot de poble en agraïment als sants. El vot consisteix en fer aquest recorregut a peu amb la Rodella.
Per a il·lustrar la victòria dels sants contra els simiots, dins l’armari de dos compartiments on es guarden els relicaris dels sants al monestir d’Arles, hi ha una pintura antiga, del segle XVI, d’aquest estrany animal.
La tomba que raja aigua
Una altra de les tradicions associades a aquesta festa és que, a mig matí i mentre a la plaça es ballen sardanes, es fa brollar i es distribueix l’aigua de la Tomba Santa. Es tracta d’una aigua que estranyament raja d’una tomba de marbre blanc i amb el crismó de Jesucrist que hi ha dins el monestir d’Arles. Ningú sap com pot ser que d’aquesta tomba en surti aigua i hi ha qui vincula aquesta aigua amb la vinguda de les relíquies dels sants, que arribaren a Arles amagades dins dues botes d’aigua. Sigui com sigui hom creu que aquesta aigua té una gran virtut remeiera i que està dotada de poders curatius. Per això, aquest dia, la gent s’atansa a la tomba per obtenir-ne una mica a canvi d’unes monedes.
Un ritus de protecció
Amb aquesta processó, els habitants de Montboló acompleixen per una banda amb un vot de poble, però per l’altra invoquen, recordant l’episodi històric, a Abdó i Sénen amb la Rodella per tal que els protegeixi dels episodis de mal temps propis d’aquestes dates de l’any. D’aquesta manera la rodella és un talismà, un objecte o amulet al qual s’atribueix la virtut màgica o sobrenatural de protegir les collites, els boscos i els habitants de Montboló dels perills del mal temps.
Text: Manel Carrera i Escudé
Fotografies: Ajuntament d'Arles de Tec, Gilles Borrat, Mas de la Balma
|
|
|
Altres processons semblants
La Processó de la Roda també és una tradició dels habitants d'Aiguatèbia segons un vot de poble originat durant la pesta de l'any 1348 i que se celebra, almenys, des del 1644. Cada set anys van a peu en pelegrinatge fins a l'església de Sant Sebastià de Fontrabiosa amb una "immensa roda feta de cera que està destinada a cremar davant la imatge del sant durant els oficis que se celebrin fins al proper pelegrinatge". Extret del llibre de Joseph Giralt "Notice historique des communes de Aiguatébia, Railleu, Caudiès, Sansa et Oreilla", in Bulletin de la Société agricole, scientifique et littéraire des Pyrénées-Orientales, vol. XLI, imp. J. Comet, 1900, p 280-281.
|
|
|
| |
| |
| |
|
| |
|
|
 |
|
ECOSISTEMA
