|
Calendari: Festes de Primavera > Altres festes de maig > Recreacions històriques
|
|
Es Firó
A la lluita sollerics!
Sóller (Serra de Tramuntana), Segon dilluns de maig
Aparador guarnit amb els motius de la festa
Grup de xeremiers
Ses Valentes Dones
Pirata en acció
Fent sonar el corn
Els pirates arriben a Sóller per mar
La segona desembarcada dels moros
Trasllat de Mare de Déu de la Victòria
Ofrena de flors
Assalt moro Foto: Ajuntament de Sóller
|
| Sóller reviu, cada segon dilluns de maig, la defensa que els seus habitants van protagonitzar contra un estol de pirates musulmans l'11 de maig de 1561. Una peculiar festa de moros i cristians, coneguda com Es Firó o Ses Valentes Dones, amb més de 150 anys d'història i que mobilitza més de 1.500 actors.
Sóller és un municipi mallorquí situat en una vall al bell mig de la serra de Tramuntana. Té dos nuclis de població: Sóller (el nucli antic) i el Port de Sóller (el barri marítim), situat a uns cinc quilòmetres de la vila. La seva festa més important de l'any és Es Firó, que té lloc pels volts del segon dilluns de maig i commemora la defensa i posterior victòria dels sollerics sobre un estol de pirates que atacaren la població l'any 1561. També és coneguda per Festa de Ses Valentes Dones, ja que les solleriques tingueren un paper clau en la batalla contra els moros. Es tracta d'una festa molt popular que atreu persones vingudes d'arreu de Mallorca.
La història explica que el 1561, el virrei de Mallorca, Guillem de Rocafull, va tenir notícies que hi havia "moros a la costa": una flota pirata havia partit d'Alger a finals d'abril i estava rondant per les costes mallorquines. La matinada del diumenge 11 de maig de 1561, entre 1.500 i 1.700 corsaris algerians desembarquen amb la intenció d'atacar quan tothom encara dorm. Però uns 600 sollerics, juntament amb els habitants del veí Fornalutx, ja esperen els moros a les ordres del capità Joan Angelats, armats amb falçs, llances, piques, arcabussos i ballestes. La lluita és acarnissada i, després de moltes batalles, finalment aconsegueixen vèncer els pirates. Es calcula que hi van morir uns dos-cents moros i mitja dotzena de sollerics. Conta la llegenda que les dones tingueren un paper molt important en la contesa i, especialment, les germanes Catalina i Francisca Casasnoves, les Valentes Dones de Can Tamany, que vivien prop del camí per on van arribar els pirates i van aconseguir plantar cara als assaltants.
La commemoració de la victòria contra els pirates va començar l'any immediatament posterior als fets, primer amb una processó i més tard amb una fira comercial, Sa Fira, celebrada el segon diumenge de maig. El 1855, Sóller va decidir commemorar la gesta amb un simulacre dels fets el dia posterior a Sa Fira, representant teatralment el desembarcament dels corsaris i el posterior enfrontament amb els sollerics: Es Firó. La representació d'Es Firó va estar a punt de desaparèixer, fins al punt que, per reactivar-la, l'Ajuntament va considerar adient comprar uns vestits a una "filà" de moros d'Alcoi perquè uns quants sollerics se'ls posessin i desfilessin a l'estil valencià. Els sollerics s'ho van prendre molt malament i l'any 1996, tement que la festa adoptés un model impropi, van decidir constituir-se en associacions (Col·lectiu de Moros 11 de Maig, Col·lectiu Sant Ponç 1561 i Col·lectiu de Pageses) per vetllar pel futur d'Es Firó i la qualitat de la indumentària dels participants.
La festa actual comença dissabte a la tarda quan, avisats que hi ha "moros a la costa", es fa el trasllat i la posterior ofrena col·lectiva de flors a la Mare de Déu de la Victòria a l'església parroquial. La comitiva està formada per un grup de xeremiers, banderes, tots els personatges que protagonitzaran la batalla (Joan Angelats, els capitans cristians, les Valentes Dones... i els infantils) i la imatge de la Mare de Déu. Una vegada la imatge és davant l'església, els sollerics –vestits per a l'ocasió amb els seus vestits tradicionals (de pagès o de senyor)– fan una multitudinària desfilada per oferir-li flors. Diumenge a la nit la batalla comença a escalfar motors quan els cristians "vetllen les armes" a la plaça del Mercat de Sóller, disparant trabucades entre rom cremat i música.
El dia gran de la festa és dilluns. Al matí se celebra una ofrena i una missa als herois de l'11 de maig, i després de dinar l'activitat arriba al seu punt àlgid. A les tres de la tarda, els guardes avisen que han albirat naus enemigues i els pagesos es preparen per defensar Sóller. El capità Joan Angelats s'encomana a la Mare de Déu de la Victòria i anima a tothom a baixar al port per defensar la ciutat: "A la lluita, sollerics!".
Un primer grup de moros comença a fer acte de presència al port mentre espera l'arribada de reforços. Els moros passegen pels carrers amb els seus estrafolaris vestits i unten de negre la cara de tothom qui troben en el seu camí. Fumen, beuen i mengen als establiments del port, amb posat fatxenda i fent molta bulla.
L'estol de naus comandades pel Rei Moro fa el seu desembarcament a la banda dreta del port de Sóller (Can Generós), enmig d'un gran esclat pirotècnic i de fum de tots colors. En arribar a la platja els moros són combatuts per la resistència cristiana –majoritàriament formada per dones– amb abundants trets de trabucs i escopetes i el llançament de fones amb globus d'aigua. Una vegada a terra, comencen les escaramusses entre els sollerics i els pirates, que aconsegueixen capturar diverses dones i fugir per mar.
La segona desembarcada dels moros té lloc a la platja situada a l'extrem esquerre de la badia (Es Repic) i simula un nou enfrontament entre l'escamot de moros i l'estol de paisans, que vol recuperar les dones raptades. L'espectacle és vistós i els combatents lluiten aferrissadament cos a cos, entre trets de trabucs, llançament de coets i les banderes d'ambdós bàndols onejant.
Unes hores més tard, una part dels sarraïns aconsegueixen entrar al nucli antic de la vila, la saquegen i el Rei Moro proclama la seva victòria. Mitja hora més tard, però, els pagesos s'hi enfronten amb forques, espases de fusta, garrots... i finalment vencen l'enemic. El capità Angelats escenifica un enfrontament personal amb el Rei Moro, el venç i proclama la victòria dels sollerics. Després de donar gràcies a la Mare de Déu de la Victòria, la festa finalitza amb una emotiva cantada conjunta de La Balanguera.
Durant aquests dies de festa és costum menjar caragols.
Text i fotografies: Manel Carrera i Escudé
|
|
|
| |
| |
| |
|
| |
|
|
 |
 | |
|
comprar
| |
Tàrraco viva
López-Monné, Rafael / Arola Editors
Divulgar la història antiga de manera atractiva i provocar la reflexió ...
|
|
| |
|
ECOSISTEMA
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
