|
Ecosistema: Cultura popular > Jocs i joguines > Bitlles, birles i bitllots
|
|
Bitlles catalanes
Joc tradicional, esport modern
Diverses poblacions, tot l'any
Un jugador llança un bitllot contra les sis bitlles plantades a onze metres i mig de distància
Centenars d'esportistes s'apleguen per dirimir qui té mes força i destresa per fer 'bitlla'
Cada jugador té una tècnica concreta per fer 'bitlla'
'Bitlla': 10 punts. 'Llenya': 6 punts. 'Zero': 0 punts
|
| Les bitlles catalanes, un joc tradicional que fins l'arribada del franquisme es jugava amb assiduïtat arreu del país, s'han convertit en un esport sistematitzat, reglamentat i federat, involucrant més de 1.800 esportistes i més d'un centenar de clubs que, d'octubre a maig, competeixen pel títol.
L'objectiu de tot jugador de bitlles catalanes és tombar cinc de les sis bitlles de què consta el joc, a diferència del joc de bitlles americà, on l'objectiu és tombar totes les bitlles. En el cas català, tampoc no s'utilitza cap bola esfèrica per tombar les bitlles, sinó que cada jugador disposa de tres bitlles més petites i robustes, anomenades bitllots, per atènyer l'objectiu.
El joc de les bitlles és dels més antics amb què s'ha distret la humanitat, fins al punt que s'han trobat restes egípcies del 3000 aC que correspondrien a un tipus de joc similar a les bitlles actuals.
La combinació de força i punteria va captivar els soldats romans, que el van exportar arreu de l'imperi, arribant d'aquesta manera als Països Catalans. Tres documents de 1376, 1402 i 1408, trobats a Torroja (el Priorat), Igualada (l'Anoia) i Pollença (Mallorca), demostren l'antiguitat de la pràctica d'aquest joc a les contrades catalanes.
La bitlla catalana va ser prohibida per la repressió franquista perquè, majoritàriament, era un joc d'apostes, explica Toni Solé, responsable de la secció de bitlles catalanes de la Federació de Bitlles i Bowling. La majoria de jugadors van deixar de jugar-hi i es va anar perdent.
Amb la mort del dictador, arreu del país es van començar a disputar campionats de bitlles coincidint amb la festa major de cada vila. A partir de 1987-88, quan l'esport arrela a Barcelona, les diverses colles sorgides d'aquestes incipients competicions van decidir federar-se i competir conjuntament, no només per festa major, sinó durant tot l'any. El primer reglament estandaritzat va sorgir el 1991 i, tres anys després, la federació va homologar un material de joc estandaritzat per a tothom, dos punts claus per iniciar un procés d'extensió arreu de les comarques en què encara no es jugava a bitlles.
Mecànica del joc
La superfície sobre on es practica el joc és sobre una esplanada de terra sorrenca, generalment el camp de futbol de la localitat [vídeo]. Una partida consta de nou tirades per jugador, dividides en tres rondes de tres tirades. A cada tirada, cada jugador disposa de tres bitllots per ‘fer bitlla', és a dir, tombar cinc de les sis bitlles i sumar 10 punts. El jugador que les tomba totes ‘fa llenya' i suma 6 punts, mentre que el que només en tomba quatre suma 4 punts; tres, 3 punts; dues, 2 punts; una, 1 punt. Qui no tomba cap bitlla, no suma cap punt.
Les sis bitlles es troben plantades en dues fileres de tres columnes, separades entre elles per uns set o vuit centímetres. La distància de tir és d'onze metres i mig per als homes, i de nou i mig per a les dones.
Material de joc
Cada bitlla fa 51 centímetres d'alt i 9 de base. Per tombar aquestes bitlles, el jugador se serveix de tres bitllots de tres amplades diferents: de 8, de 7.5 i de 7 centímetres de perímetre, per 28 centímetres de llarg. Tant les unes com les altres -que es poden adquirir a la seu de la federació- es construeixen de fusta d'alzina, la que presenta les millors qualitats de resistència i lleugeresa.
Actualitat
Les comarques de Ponent són les que apleguen un major nombre de clubs, més de 50, seguits de la zona de l'Ebre, majoritàriament al Montsià i el Baix Ebre, amb una vintena. El conjunt de les comarques de Barcelona també apleguen una vintena de clubs, sis dels quals a la ciutat de Barcelona, mentre que a les comarques de Girona s'hi compten uns deu clubs.
De setembre a maig, el centenar de clubs federats competeixen, o bé a la Lliga Nacional/Divisió d'Honor, o bé a una de les cinc lligues territorials existents -Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona i Marina Alta, que aplega els clubs del Maresme i la Selva marítima-, que se subdivideixen, alhora, en primera i segona divisió. Al llarg de l'any també té lloc la Copa Generalitat, competició per eliminatòries, així com el Campionat Individual, la Competició per a categories en edat escolar i les diverses competicions de festa major que se celebren durant l'estiu.
Les bitlles catalanes són un "esport a l'alça", segons Toni Solé. "S'està estenent a tot arreu", fins al punt que aviat està previst que neixin dos nous clubs a Terrassa i Sabadell, ciutats on fins ara no hi havia cap equip federat.
Variants
Per bitlles catalanes es coneix l’esport estandaritzat a partir de mitjans de 1980 per permetre’n l’assumpció d’unes mateixes regles per part de tots els jugadors i fomentar-ne l’expansió entre els no-iniciats.
Tot i això, hi ha zones dels Països Catalans on es jugava i es juga a bitlles d’una manera sensiblement diferent a la manera que estableix la federació, com podria ser a la zona del Pallars, on es practica la bitlla pallaresa –que consta de 9 bitlles–, o la birla valenciana –pràcticament igual a la catalana, però considerada com un joc, no com un esport, depenent de la Federació de Jocs i Esports Tradicionals del País Valencià–. En diverses localitats, com Siurana o Sant Martí de Tous, també es conserven maneres de jugar característiques i diferenciades de l’esport estandaritzat.
Text: Redacció festes.org
Fotografies: Federació Catalana de Bitlles i Bowling
|
|
|
| |
| |
| |
|
| |
|
|
 |
|
ECOSISTEMA
)
)
