|
Calendari: Festes de Primavera > Setmana Santa > Renous i estrèpits de Setmana Santa
|
|
Estrèpits de Setmana Santa
Matraques, carraus, maçoles...
Diverses poblacions, Dijous, Divendres i Dissabte Sant
Una de les matraques amb què metafòricament es 'mataven jueus'
Matraca de mà
Matraca portàtil
Matraca de la Catedral de Solsona
Matraca de la Catedral de València
Maçola de Santa Maria d'Eivissa
Xiquet d'Ontinyent fent sonar una matraca
Arrossegament de llaunes i pots a Ontinyent
Matraca de Sant Miquel, Ontinyent
|
| L'anunci popular de la mort i resurrecció de Jesucrist es materialitza, en moltes poblacions, amb un costum d'arrels precristianes que consisteix en fer el màxim de soroll possible amb objectes com cassoles, carraus, matraques, roncador... o bé picant les portes de les cases, arrossegant llaunes o fent sonar tambors. Són els renous de la Setmana Santa.
Segons la tradició, durant la Setmana Santa -des de les deu del matí de Dijous Sant fins a la mateixa hora de Dissabte Sant- no es pot treballar, cantar, ballar, practicar esports o fer música, fins al punt que les mateixes campanes de les esglésies emmudeixen. És el sentiment de tristor i respecte, escenificat mitjançant un absolut silenci, en record a la passió i mort de Jesucrist. La saviesa popular explica que, durant aquest període, les campanes, com els homes, fan dejuni.
Només hi ha un moment en què tot aquest silenci i respecte devocional es trenca. Són els renous de Setmana Santa. Es tracta d'un ritus present en moltes cultures d'arreu del món que té per objecte l'expulsió dels mals esperits a l'exterior del carrer, barri o ciutat on té lloc. En les cultures d'òrbita cristiana, el costum el trobem en diferents moments de l'any. Durant la Setmana Santa, el costum consisteix, de Dijous Sant a Dissabte de Glòria, en fer tant enrenou com siga possible: fent sonar cassoles o tambors, fent girar matraques o carraus, picant fort en portes de cases o picant de peus a l'interior de l'església, arrossegant llaunes o pots buits, o bé fent sonar les matraques i maçoles que hi ha a les esglésies.
Les grans matraques de les esglésies
Les matraques són uns grans instruments de percussió d'algunes peces de fusta combinades que produeixen un soroll sec i repetit. Les matraques són conegudes amb el nom de maçoles a les Illes Balears, amb el nom de barjoles a Castelló, Llucena, Catí, Artana, Tírig; i amb el de batzoles a Tortosa i en diferents indrets del País Valencià. També són coneguts amb el nom de tenebres a Barcelona i diferents pobles d'Osona i la Garrotxa.
Les matraques, maçoles, barjoles o batzoles són a l'interior de les esglésies o catedrals, sovint penjats a les parets al costat de les campanes i s'utilitzen durant els oficis litúrgics i funcions de Dijous i Divendres Sant per substituir l'ús de les campanes, prohibits durant aquests dies de Setmana Santa.
Les matraques havien estat molt freqüents en les esglésies i el seu ús durant la Setmana Santa està documentat en nombroses poblacions del Pallars, Balaguer, Urgell, La Llitera, Penedès, Camp de Tarragona, Tortosa i sobretot al País Valencià.
El costum d'espantar jueus
Un altre costum sorollós de la Setmana Santa és el de sortir al carrer i fer tant soroll com sigui possible amb instruments de fusta dentats i d'ús individual, com les matraques de mà, les carraus o els roncadors.
Les matraques de mà o portàtils són la versió menuda de les matraques d'església. Es tracta d'instruments musicals de percussió fets de fusta, que es fan sonar fent girar una manivela. El seu ús, restringit antigament a ritus religiosos, avui s'ha incorporat també a formacions de música tradicional i també al jazz.
Les carraus són els instruments de fusta amb què els nois fan soroll per Setmana Santa. El costum de fer sonar carraus per Setmana Santa està documentat al Pallars, Balaguer, Igualada, Tarragona, Calasseit, Tortosa, Vinaròs, entre d'altres. En d'altres indrets, com a la Plana de Vic, Mallorca, Menorca i Eivissa s'anomena roncador o roncadora a aquest "instrument de fusta que conté una roda dentada que en voltar topa repetidament amb una altra peça i produeix un so sec, insistent, amb el qual els nois fan soroll en la Setmana Santa per fer el fas o «espantar jueus»". (Diccionari CAT/VAL/BAL Alcover Moll).
Sovint són els infants qui fan sonar tots aquests instruments individuals, un rebombori que acompanyen amb cants abstractes que proclamen la mort i la resurrecció de Jesucrist. El costum, anomenat "matar jueus" o "espantar jueus" havia estat practicat massivament antigament però en l'actualitat ha perdut molta força.
També és conegut amb el nom de matar jueus un altre costum que, amb idèntics propòsits, es celebra des del Diumenge de Rams a Dijous i el Divendres Sant en moltes esglésies -dia en què pròpiament es commemora la mort a la creu. Una vegada acabat l'Ofici de Tenebres, que se celebra en les matines dels tres darrers dies de Setmana Santa, i finalitzat el Salm del Miserere, quan s'apaga la darrera candela de l'altar i l'església es queda a les fosques, tots els assistents (i especialment els infants) fan sonar carraus i altres estris en record del terratrèmol que la llegenda explica que va seguir a la mort de Crist. La forta sorollada també s'aconsegueix picant de peus a terra i sobre els bancs de l'església.
En d'altres indrets, en canvi, l'altre punt àlgid de la venjança per la mort de Crist té lloc fora de l'església, el Dissabte de Glòria. Els fidels se serveixen de tot allò que sigui susceptible de provocar molt d'estrèpit -des de cassoles fins a esquellots- i fer-ho repicar ben fort pertot arreu, o bé trencant olles i càntirs vells amb gran terrabastall. Fins i tot els militars del castell de Montjuïc de Barcelona disparaven, aquest dia, salves amb canons i morters. A Ontinyent, es manté el costum de sortir amb pots i llaunes buides per celebrar la fi de la Setmana Santa. És la Nit dels Panderos. El Dissabte de Glòria per la nit, després d’un sopar, s’agombolen a la plaça de la Vila tots aquells que volen cremar les seues Velles Quaresmes i desfilar pels carrers del barri medieval amb tambors, xiulitets, matraques i els “panderos”, rastres de llaunes i ferros nyugats de grans cordes que són arrossegats i colpejats amb pals per la xicalla. Després d’escarotar tot el veïnat, és costum abandonar-los a la porta de l’Ajuntament... També es canta la cançó de Resurrecció: “Ratetes, ratetes, eixiu del forat, que el nostre Senyor ha ressuscitat!”; “Ous, ous, bones pasqües bon dijous. La gallina lloca, cova en la cassola, cou el ponedor. Bones garrotades al senyor rector...!!!”.
Tots aquests sorolls, estrèpits o terrabastalls també serveixen per manifestar l'alegria per la fi del temps Quaresmal i de la Setmana Santa i proclamar l'alegria per l'arribada de la Pasqua.
L'endemà, dia de Pasqua, les campanes es recuperen de la seva afonia, anuncien la resurrecció de Crist i, per tant, l'inici de la Pasqua. Ha arribat el moment de dir adéu a la Vella Quaresma i de desitjar una bona Pasqua a tothom, celebrant-ho amb alegres cantades de caramelles.
Text: Redacció Festes.org
Imatges: Campaners de Morvedre, Campaners.com, Confraria la Soledat d'Ontinyent, Campaners d'Ontinyent
|
|
|
| |
| |
| |
|
| |
|
|
 |
|
ECOSISTEMA
