|
Calendari: Festes de Primavera > Setmana Santa > Aplecs, mercats i fires
|
|
Trobada Gegantera de Pasqua
La trobada de gegants més veterana del Nord
Vilafranca de Conflent (el Conflent), Diumenge de Pasqua
El comte Guillem-Ramon de Cerdanya i la seva esposa Sança de Barcelona
Els racons medievals de Vilafranca es converteixen en un marc incomparable per a les ballades
Els gegants vells (esquerra) i els nous (dreta)
|
| La colla gegantera de Vilafranca de Conflent organitza, el Diumenge de Resurrecció, la Trobada Gegantera de Pasqua, la més veterana de Catalunya Nord, fins i tot més que la de Perpinyà. Mitja dotzena de colles del Sud s'hi desplacen per viure amb intensitat una festa que implica a tota la població.
Les colles participants, juntament amb la de Sant Celoni, els padrins dels gegants de Vilafranca, visiten les contrades durant tot el cap de setmana, ja que la colla amfitriona els té preparada una ruta per descobrir el país i la seva gent. "La nostra noció de la trobada és la de descobrir noves persones i el nostre patrimoni", explica la presidenta de la colla, Joëlle Van Enis.
Dissabte a la tarda, com a acte previ a la trobada, té lloc la Festa dels Ous de Xocolata. Els Ministrils del Rosselló -encapçalats excepcionalment pel prestigiós Maties Mazarico, que una vegada a l'any aparca la seva jubilació musical per fer ballar els seus amics de Vilafranca- passen casa per casa i hi interpreten la cançó que cada família els demana. A canvi, de cada casa reben un ou de xocolata. A les 10 de la nit, la colla gegantera organitza una vetllada amb bona música i rom cremat per a tothom, en què es reparteix entre la quitxalla tota la xocolata que s'ha recollit durant la tarda.
Prèviament a la festa pròpiament dita, els geganters s'han encarregat de repartir a totes les llars vilafranquines un llistat amb les cançons tradicionals catalanes, acompanyat de la seva corresponent explicació, perquè sàpiguen què demanar als Ministrils. Així, la colla aconsegueix sensibilitzar els vilafranquins sobre les arrels catalanes de la vila i els explica el sentit de cada composició musical.
Diumenge de gegants
La trobada, que s'organitza des de 1991, comença de bon matí, a 2/4 de 10 de diumenge, amb la plantada dels gegants a la plaça de l'Església. La cercavila comença a les 11, que culmina a 2/4 d'1 amb un bon dinar. A la tarda, la segona cercavila comença a 2/4 de 4 i finalitza amb una presentació de la tradició gegantera catalana a tot Vilafranca, cada colla mostra el seu ball i, en senyal de germanor, es clou la festa amb una ballada conjunta de tots els gegants.
Els geganters pretenen que tota la vila s’impliqui en la festa, tant els vilafranquins de tota la vida com aquells que només hi tenen la segona residència. És per aquest motiu que molts dels artesans vilafranquins ofereixen els seus productes alimentaris i les seves begudes a les colles participants, de la mateixa manera que els reben amb pancartes als balcons dient 'Benvinguts a la trobada'.
Guillem-Ramon de Cerdanya i Sança de Barcelona
Vilafranca de Conflent compta amb dues parelles de gegants que representen la parella fundadora de la vila, el 1092, el comte Guillem-Ramon de Cerdanya i la seva esposa Sança (Sancia, en francès) de Barcelona.
Els vilafranquins van decidir dotar-se d’una parella de gegants el 1989, moment en què la revifalla de la cultura popular i tradicional catalana a Catalunya Nord encara era incipient. Els mateixos geganters van ser els constructors dels gegants i, per donar-los nom, van organitzar un referèndum popular.
Aprofitant unes eleccions, van col·locar una urna a l’ajuntament en què tothom podia opinar sobre quin nom haurien de portar els nous gegants. Vilafranca va escollir, per unanimitat, el nom dels seus fundadors. Guillem-Ramon (1068-1095) es va casar en segones núpcies amb Sança de Barcelona, filla de Ramon Berenguer I i germana del comte Ramon Berenguer II. Va estar molt interessat en repoblar bona part de la Cerdanya, atorgant així la carta de població de Vilafranca de Conflent.
La parella originària, però, pesava molt i es va malmetre força aviat. És per aquest motiu que, el 1999, la colla gegantera va construir uns nous gegants a imatge i semblança dels antics, que actualment ja no ballen en cap ocasió. Amb els nous, els geganters acostumen a realitzar una dotzena de sortides cada any, tant a Catalunya Nord com a Catalunya Sud.
Text: Redacció festes.org
|
|
|
| |
| |
| |
|
| |
|
|
 |
|
ECOSISTEMA
