|
Calendari: Festes d'Hivern > Festes de Sant Antoni > Altres celebracions
|
|
Festes de Sant Antoni On els dimonis desfan la creu
Capdepera (Llevant), 16 i 17 de gener i cap de setmana següent
Fogueró davant un garaig
Els dimonis, reposant
La creu de mata o murta
Passadís perquè entrin els dimonis a plaça
Trobada i abraçada dels dimonis
Primer ball dels dimonis
Rompuda de la creu de mata
|
| Capdepera celebra durant tres dies una gran festa popular per celebrar Sant Antoni. D'entre tots els actes que tenen lloc aquests dies en destaquen la picarolada, el cant de la codolada i la rompuda de la creu de murta, que protagonitzen la divertida parella de dimonis local i la incansable banda de música que els acompanya.
Cada any pels volts de Sant Antoni, el poble de Capdepera i la seva sortida a mar, Cala Rajada, celebren les festes dedicades a aquest sant. Els actes tenen lloc pels carrers i places de Capdepera, el 16 i 17 de gener, i pels de Cala Rajada, el cap de setmana següent.
La festa de sant Antoni va estar a punt de desaparèixer de Capdepera fins que, fa uns anys, un grup de gent va decidir tornar a celebrar-la. En un segle i mig d'existència, la festa de Sant Antoni ha perdut una part important del seu sentit religiós i ha sabut guanyar molta popularitat, motiu pel qual s'ha convertit en la festa més important del poble.
La sequència ritual
Els prolegòmens de la festa comencen, com en d'altres poblacions mallorquines, amb la construcció dels foguerons i la "picarolada", una activitat que en pocs anys s'ha convertit en l'acte que anuncia les festes (el "sus").
La picarolada consisteix en una caminada nocturna que els habitants de Capdepera fan la nit del 15 de gener, armats amb tot tipus de picarols (el que a Catalunya es coneix com esquellots). La comitiva surt des de la casa d'un dels membres de l'Obreria, des d'on es fa un parlament d'inici de la festa, es reparteixen galetes amb forma de dimoni i es canten unes gloses. Tot seguit es fa un recorregut pels carrers del poble fent tant xivarri com sigui possible. La picarolada acaba a la plaça d'Orient on els pastissers i forners locals conviden a xocolata i coques.
El primer acte important de les festes és el 16 de gener, vigília de Sant Antoni, després del dinar de l'Obreria, quan té lloc, davant l'església i l'ajuntament, el Primer Ball dels Dimonis i la Rompuda de la Creu. Es tracta d'una escenificació singular que només té lloc en aquest poble. Davant l'església hi ha una gran creu al terra feta amb petites branques de murta verda. La plaça es va omplint mica en mica i resta a l'espera que arribin els protagonistes. Els dimonis, acompanyats per la banda de música, es dirigeixen caminant fins a la plaça un per un carrer i l'altre per l'altre. Creuant la plaça d'una punta a l'altre per un estret corredor que deixa la gent, els dimonis fan la seva aparició. Després d'uns moments de creuar-se i buscar-se entre la gent, els dimonis escenifiquen la seva trobada, moment que segellen amb una intensa abraçada que és festejada pels assistents amb grans mostres d'alegria. L'abraçada dels dimonis dóna pas al Primer Ball dels Dimonis, molt animat, que fan davant l'ajuntament, amb el cant popular de gloses:
Parapa papaaxim papaxim...
Dia desset Sant Antoni
dia vint Sant Sebastia.
Qui bones obres farà
no tendrà por d'es dimoni.
Ai des dimoni
Tot seguit, els dimonis es dirigeixen cap a la creu de murta i, després d'inspeccionar-la, la desfan ritualment amb l'ajuda de les seves cames i de les vares de canya fel·la que duen, un moment que també és celebrat intensament amb el càntic de diverses gloses de sant Antoni per part dels assistents.
Des d’allà, i acompanyats per la banda de música fan les corregudes, una cercavila per tot el poble amb la gent que els segueix i cedint la seva vara a aquell qui vol ballar amb ells. Acabada la volta del capvespre, van de fogueró en fogueró ballant i animant la gent que canta les glosses o "cançons brutes" durant tota la nit.
El dia 17 de gener, diada de sant Antoni, al matí se celebren les beneïdes, la cavalcada dels animals que tiren de carros i carruatges i donen tres tombs pel poble. En finalitzar les beneïdes té lloc una petita facècia humorística entre el sant, que va damunt una mula, i els dos dimonis, que l'increpen fins que aconsegueixen arrebatar-li el lloc sobre l'animal. En acabar, té lloc un dels moments més esperats de la festa: el cant de l’argument, que conta, acompanyat de la música de la codolada, i en forma de glosa, els esdeveniments més destacats que han passat durant l’any a Capdepera. La festa es clou amb el darrer ball dels dimonis, durant el qual evolucionen al seu voltant temptant-lo i molestant-lo amb la seva vara davant un nombrós públic infantil. Al vespre es celebra la missa en honor al sant, les Completes, que clouen dos dies intensos de festa.
El cap de setmana següent, i encara sens gaire temps per refer-se, molts capdeperencs tornaran a celebrar la festa d'aquest sant que cada any transforma el poble en un riu d'emocions compartides.
Text i fotografies: Manel Carrera Escudé
|
|
| Cant de la Codolada Una de les peculiaritats de la festa santantoniana gabellina és el Cant de la Codolada, un recull de gloses amb una tonada pròpia de Capdepera que expliquen allò que ha passat durant l’any al poble. Es tracta d'una repassada de les principals notícies del poble, sovint temes relacionats amb el camp i la mar, en to d’humor i befa. Un parell d’aquestes gloses es reciten en acabar les beneïdes el dia de Sant Antoni a la plaça d’Orient.
|
|
|
| |
| |
| |
|
| |
|
|
|
|