Celebració amb llum al Nord d'Europa
Santa Llúcia de la Catedral de Barcelona
Santa Llúcia a l'ermita de Santa Caterina de Torroella de Montgrí
Imatge de Santa Llúcia al santuari del Vinyet, Sitges (el Garraf)
Santa Llúcia al retaule gòtic de la Catedral de Girona
|
| La vida i llegenda de santa Llúcia està marcada per la seva relació amb la vista i la llum. Invocada per guarir tots els mals relacionats amb la visió, Llúcia també té estreta relació amb la llum nadalenca que es contraposa amb el fred i la foscor del moment de l'any en què es celebra la seva festa.
Es disposa de molt poques dades històriques sobre la vida de Santa Llúcia. Tot el que se sap és que Llúcia fou una jove que va néixer l’any 283 a Siracusa, a l’illa de Sicília, en el si d’una família rica.
Llegenda de santa Llúcia
Hi ha diverses versions de la llegenda sobre Santa Llúcia. La versió catalana de la llegenda explica que Llúcia havia decidit consagrar la vida a Déu i fer un vot de virginitat però que la seva mare, Eutíquia, la va prometre amb un home. Quan Llúcia es va assabentar que el jove s’havia enamorat d'ella, va decidir arrencar-se els seus ulls i enviar-los-hi com a present. Amb aquest terrorífic i macabre regal, Llúcia tallava de soca-rel les esperances del jove i esvaïa també totes les temptatives de caure en pecat i deixar la vida espiritual que havia emprès.
El jove promès, sentint-se rebutjat, va denunciar per cristiana a Llúcia davant les autoritats romanes, que la van capturar i torturar fins a donar-li mort el 13 de desembre de l’any 304. Segons algunes versions, Llúcia va morir decapitada mentre que altres expliquen que va morir amb una espasa clavada a la gola.
La celebració de Santa Llúcia s'escau el dia 13 de desembre, en record del seu martiri.
Culte a santa Llúcia
El seu culte es va estendre a partir del segle IV per tota la Cristiandat i arribà des d’Itàlia a Catalunya, on el seu culte està encara força arrelat arran de les relacions dels nostres avantpassats amb l’illa de Sicília. A partir del segle X i gràcies a que l’emperador Oto va portar a Metz les seves relíquies, la devoció també va arribar als països germànics i nòrdics, on encara avui és molt popular.
A Catalunya, Santa Llúcia ha estat invocada per guarir tot tipus de mals relacionats amb la vista. “Santa Llúcia et conservi la vista!” exclamen els que la tenen per patrona, tots els oficis que requereixen una bona visió, especialment el sector tèxtil (modistes, cosidores, puntaires, etc); i els oculistes i oftalmòlegs.
Representació iconogràfica de santa Llúcia
A Catalunya, santa Llúcia és representada com una jove que en una mà porta una palma, que simbolitza el seu martiri, i en l'altra, una plata on hi ha els dos ulls que, segona la llegenda, li van arrencar. Com a patrona dels cecs i guaridora dels mals de vista, els seus atributs també poden incloure un llibre o un llum d'oli.
Si un es fixa amb els detalls de les imatges on apareix la Llúcia, s’adonarà que els ulls que duu la santa en el plat no són els seus, tal i com pretén la llegenda, que diu que se’ls va arrancar per demostrar la seva fe en Jesucrist o que li van arrencar. Els ulls que hi ha al plat no poden ser els de Llúcia, perquè en les imatges Llúcia apareix amb els seus propis ulls, que són ben oberts.
Ens trobem doncs, davant una representació d’una entitat sagrada de l'àmbit cristià que està relacionada amb la llum, els ulls i la visió i que s’explica, sobretot, perquè té quatre ulls, un tipus d'imatges que també són freqüents en d'altres religions.
Text: Redacció Festes.org
Fotografies: Manel Carrera Escudé
|
ECOSISTEMA
)
)
)
)
