|
Calendari: Festes de Primavera > Festes de la Mare de Déu de Montserrat > Pelegrinatge a Montserrat
|
|
Festa de la Mare de Déu de Montserrat
La festa de la Moreneta, patrona de Catalunya
Montserrat (Aj. Monistrol de Montserrat, Bages), 26 i 27 d'abril
La muntanya de Montserrat
Vista del conjunt del monestir
Talla de la Moreneta
La cara de la Mare de Déu
L'arribada de pelegrins és constant
Es ballen sardanes
|
| Cada any milers de pelegrins vinguts d'arreu del país visiten la muntanya de Montserrat per celebrar una festa dedicada a la Mare de Déu de Montserrat. Els visitants participen de les celebracions litúrgiques i festives al monestir i gaudeixen amb les múltiples possibilitats que ofereix la muntanya més emblemàtica de Catalunya.
Festa al santuari
El santuari de Montserrat, situat en el massís que duu el mateix nom, fou fundat el segle XI per Oliba, abat de Ripoll i bisbe de Vic. L'indret era molt conegut perquè el freqüentaven els que duien vida eremítica. El santuari esdevingué a partir dels segles XIV i XV un dels focus més importants de la religiositat i, amb l'arribada de la Renaixença, començà a ser percebut com el santuari nacional català per excel·lència.
El santuari té tres pilars que el caracteritzen: els monjos benedictins, l'Escolania i una talla de la Mare de Déu de Montserrat, coneguda popularment per la "Moreneta".
El culte a la Moreneta
L'enorme influència religiosa i patriòtica que Montserrat ha exercit sobre els catalans al llarg dels temps s'evidencia per la devoció que tenen per la Mare de Déu bruna, pels nombrosos altars que hi ha dedicats a la Moreneta al llarg del territori i per la popularitat de Montserrat com a nom de dona i noia.
La Mare de Déu de Montserrat és patrona de totes les diòcesis catalana i és considerada com la patrona de Catalunya. Escaient-se la seva festa en l'època de màxima floració dels rosers i a la Diada de Sant Jordi, la Mare de Déu bruna també és coneguda com la "Rosa d'abril, morena de la Serra".
La solemnitat del 27 d'abril
La festa de la Moreneta comença el dia 26 d'abril a mitja tarda amb el res del Rosari i les Primeres Vespres de la Solemnitat de la Mare de Déu, cantades pels monjos, l'Escolania i tots els presents congregats. Després té lloc la Vetlla de Santa Maria, amb la participació (des de 1974) de força joves vinguts de tot arreu i per la qual el P. Abat reb l'ofrena de l'"oli simbòlic" de les llànties.
De fet, des de les Festes de l’Entronització (1947), la Vetlla ha esdevingut tan solemne i concorreguda com la mateixa festivitat, sobretot per al jovent, que la tarda del 26 d’abril comparteix un ambient de germanor i amistat, amb actuacions musicals, lectures especials i càntics de salms que animen una jornada que culmina amb la celebració de l’Eucaristia de la Vetlla.
L'endemà al matí Pregaria de Laudes i missa concelebrada, amb el cant de la Salve i el Virolai per part de l'Escolania. A mitja tarda es celebren les Segones Vespres de la Solemnitat de la Mare de Déu i els Motets polifònics, de la mateixa manera que el primer dia.
Durant tot el dia arriben gran quantitat de pelegrins al monestir, que aquell dia té una afluència excepcional de feligresos. D'alguns llocs (Cervera, Sant Pere de Ribes, etc.) hi acudeixen grups nombrosos a peu i des de fa força anys. Moltes dones porten ofrenes florals per a la Mare de Déu. Els pelegrins mostren la seva devoció besant amb amor la talla romànica de la Moreneta que hi ha al cambril i dipositant en una sala annexe tot tipus d'ofrenes i objectes (fotografies, vestits de comunió, vestits de nadó, etc.) per tal que els ajudi a aconseguir el què li demanen.
Es ballen sardanes a l'exterior de la basílica i els monjos hissen una senyera a la façana de l'Abadia.
Durant tots aquests dies una corrua de gent també aprofita les hores de llum per descobrir, tot passejant, tots els racons de les dues façanes de la muntanya, gaudir de l'increïble majestuositat de les roques i les evolucions dels escaladors que les ascendeixen. També hi ha qui aprofita aquest dia per ensenyar als nanos els noms populars que, en funció de la seva forma, tenen les roques: els frares encantats, l'elefant, el cavall bernat, la prenyada, la cadireta, les agulles, la mòmia, el dit, el lloro, etc i explicar-los les llegendes associades a la muntanya més emblemàtica de Catalunya.
Text: Manel Carrera i Escudé
Fotografies: Abadia de Montserrat
|
|
|
| |
| |
| |
|
| |
|
|
 |
|
ECOSISTEMA
