Sant Martí i el seu cavall
L'Arc de Sant Martí
Ilustració antiga
Gravat de sant Martí
Ferradura clavada a la porta d'una església Foto: Manel Carrera
|
| La vida i la llegenda d'aquest sant amb nom de déu guerrer venerat a Catalunya des de temps immemorials com a patró de la cavalleria explica, en part, el fenomen òptic de l'Arc de Sant Martí i l'Estiuet de Sant Martí, l’interludi de bonança que cada any té lloc a mitjans de novembre.
Martí, que prové del nom Martinus en honor a Mart, el déu de la guerra, va néixer a començaments del segle IV a la regió de Pannònia, que avui ocupen en part Romania i en part Hongria, en el límit nord de l’aleshores Imperi Romà. Fill d’un soldat romà, va passar la seva joventut a la ciutat italiana de Pàvia, on el seu pare s’havia retirat i on es posà en contacte amb els cristians i amb l’exèrcit. La seva vida com a soldat és plena de batalles, proeses i miracles però el capítol més conegut (i el que té més variants) és el que explica la seva relació amb el fenomen natural de l’Estiuet de Sant Martí.
Conta la versió catalana de la vida del sant que un dia gèlid de novembre, i anant a lluitar, es va trobar amb un captaire tremolant de fred i mig mort de gana. Martí va voler socórrer el vagabund i, en nom de Jesucrist, va donar-li la meitat dels queviures que duia i una part de la seva capa, que va tallar amb la seva espasa i que el captaire va utilitzar per abrigar-se. La llegenda explica que tot just pronunciar el nom de Jesucrist, el cel es va obrir, el Sol va brillar esplendorós i es va formar un gran Arc de Sant Martí que va fondre la neu i enretirar el fred, ajudant d’aquesta manera al vagabund. Per aquest motiu hom coneix l’interludi de bonança que cada any té lloc a mitjans de novembre amb el nom d’Estiuet de Sant Martí. També a partir d’aquesta llegenda el sant és representat com a prototip de cavaller medieval, un guerrer que, damunt un cavall blanc i una espasa a la mà, dóna un tros de la seva capa a un captaire.
La relació de sant Martí amb l'Arc Iris s'explica també d'una manera molt més senzilla i sense connotacions religioses: mitjans de novembre és un període bàsicament plujós, amb pluges freqüents que, en aturar-se en sec, sovint deixen pas a l'aparició de l'Arc de Sant Martí.
La biografia conta que Martí es va retirar de la vida militar i va ser nomenat, per veu popular, bisbe de la ciutat de Tours, al nord de Poitiers, raó per la qual també se’l coneix amb el nom de sant Martí de Tours. Va morir el 8 de novembre de l’any 397 a Candes, però el seu cadàver no va arribar a Tours fins el dia l’11, que és el que ha quedat com a data de celebració de la seva festa.
Martí fou el primer sant nomenat sense haver estat màrtir i el seu culte s’extengué ràpidament gràcies al treball del seu biògraf, Sulpici Sever, que n’escampà la llegenda i miracles. Sant Martí ha estat considerat el patró de l’orde de cavalleria, abans que sant Jordi i sant Jaume, i ha estat tingut per protector dels que tractaven amb cavalls, mules i altre bestiar de ferradura i de peu rodó, així com dels forjadors i manyans.
La devoció a Sant Martí va ser molt important a Occitània i entre les tropes franques. La història conta que quan els exèrcits francesos van ajudar als catalans en la Reconquesta contra els sarraïns, els soldats francs erigien una capella en agraïment a sant Martí dalt de cada turó reconquerit, entre ells el de Sant Martí del Canigó. Aquesta devoció es va estendre per Catalunya i per això encara avui més d’una trentena de viles el tenen per patró.
Text: Manel Carrera i Escudé
|