|
Ecosistema: Protagonistes > Altres construccions humanes > Falcons
|
|
Els falcons
Del gimnàs a la festa popular
Diferents poblacions, Diferents moments de l'any
L'escala dels Falcons de Vilafranca
Detall d'una construcció
Les planxes dels Falcons de Barcelona
Catedral dels Falcons de Vilanova
Falcons del País del Cava a Montserrat
Els Falcons de Piera
|
| A mig camí entre les agrupacions esportives i les arts circenses per una banda, i el Ball de Valencians, la Moixiganga i els Castells per l'altra, els falcons han esdevingut en els darrers anys un element més dels balls i entremesos que formen part dels seguicis festius de les festes populars de molts pobles i ciutats de Catalunya.
Els falcons són un col·lectiu de persones de diferents edats que es reuneixen per aixecar construccions humanes de diverses mides i tamanys. Nascudes a redós d'associacions de joves i moviments de caràcter obrer i catòlic durant el primer terç del segle XX, les construccions humanes dels falcons han esdevingut un element més de la cultura popular i tradicional catalana actual. Van sorgir com a manifestació gimnàstico-esportiva però avui participen en exhibicions i en els seguicis de les festes populars.
Petita història dels falcons a Catalunya (1920-1930)
Els falcons són una manifestació cultural i esportiva que s'origina a Catalunya durant el primer terç del segle XX, un període que va estar marcat per l'expansió de les organitzacions juvenils i les associacions de joves i per la revalorització de l'esport i la gimnàstica en grup com a fet cultural i com a vehicle per al desenvolupament de la consciència cívica i nacional.
Emmarcades en aquest context, i emmirallades amb el que s'estava fent en d'altres indrets d'Europa (com el fenomen dels Sòkols txecoslovacs o els Boy-Scouts anglesos), aquestes associacions van impulsar i popularitzar un tipus d'activitat gimnastic-esportiva que van anomenar "falcons".
La primera referència d'un grup d'aquestes característiques data dels anys 1928-1930 quan es va crear a Solivella una agrupació de gent jove que, sota la denominació de "Torres" o "Torraires", feien una activitat gimnàstica similar a la dels Sòkols. Ara bé, l'impuls definitiu als falcons a Catalunya el van donar als anys 1930 dues entitats catalanistes i catòliques: l'organització Palestra, primer, i sobretot la Federació de Joves Cristians de Catalunya, després, que van fomentar la creació d'espai per a l'assaig de les construccions.
Abans que esclatés la guerra espanyola del 1936-39, el moviment dels falcons va aconseguir certa notorietat i esdevingué una manifestació cultural popular: va arribar a aplegar quasi 12.000 afiliats i participava en tot tipus de celebracions i aplecs, sobretot excursionistes.
Tot aquest moviment fou avortat per culpa de l'enfrontament armat que s'inicià l'any 1936. Ara bé, tot i que el règim franquista prohibí algunes d'aquestes associacions, moltes d'elles van re-emprendre la seva activitat i fins i tot en nasqueren de noves, com els Falcons de Vilafranca, una colla fundada l'any 1959 i que acabà donant un nou impuls als falcons.
Els falcons avui
Des del 1970 ençà han nascut diverses colles de falcons, especialment dins l'àrea de l'Alt i el Baix Penedès, però també en d'altres indrets del país. Moltes d'aquestes colles varen seguir el model vilafranquí i es van anar allunyant d'aquells falcons gimnàstics del primer terç del segle XX del que en són hereus directes. A partir de la transició política, els falcons van participar del procés de recuperació dels carrers i van anar augmentant la seva presència en les festes populars.
Des d'aquells primers falcons, el moviment ha experimentat profundes transformacions, tant pel que fa a l'estructura organitzativa interna de les colles, com a les pròpies construccions. En l'actualitat, per exemple, les dones participen amb plena normalitat en les construccions. Per proximitat amb el món casteller, les colles han adoptat l'ús de les faixes i dels mocadors que els identifiquen i diferencien els uns dels altres, i l'acompanyament de grallers en les aixecades. També han incorporat construccions pròpies d'altres grups, com la torreta de la Muixeranga d' Algemesí, o els pilars amb els que es clouen moltes exhibicions falconeres.
Avui, la proliferació de gran diversitat de figures, com les escales, les pires i les tripires, els pilars, les truites, les planxes, les catedrals, els ventalls, les serres, les fonts o els vols, entre d'altres, demostren la vitalitat d'aquesta manifestació festiva i demostren que encara hi ha molt camp per explorar i moltes figures per inventar. I és que el fet que, a diferència dels castells, no hi hagi obligació de tirar sempre grans castells amunt, fa que la imaginació i la creativitat es puguin aliar en la seva recerca de l'harmonia, la bellesa plàstica i l'espectacularitat.
Text: Redacció festes.org
Imatges: Manel Carrera i Escudé (portada) i les colles de falcons (la resta)
|
|
|
| |
| |
| |
|
| |
|
|
 |
|
ECOSISTEMA
