|
Calendari: Festes de Primavera > Festes de Sant Marc > Romeries, romiatges i rogatives
|
|
Romiatge a la Mare de Déu de Salgar
Processó i silenci en honor al vot de vila
Cubells (la Noguera), 25 d'abril
La processó fins al Santuari
El santuari
La missa
Pa, vi i llonganissa
|
| El poble de Cubells compleix, des de temps immemorial, amb el vot d'anar processionalment i en silenci a visitar la Mare de Déu de Salgar en el seu santuari situat, entre penyes abruptes, a vuit quilòmetres de la població. El romiatge té lloc cada any el dia de Sant Marc, el 25 d’abril.
Diu la història que Cubells sofria una terrible epidèmia que estava afectant greument a la població. Era tanta la gent de Cubells que moria que els seus habitants s’encomanaren a la Mare de Déu de Salgar per tal que els tragués d’aquella situació. La pesta remeté i el poble, en agraïment, decidí de fer-li la promesa comunitària a perpetuïtat. Cada any, s’aniria en processó fins al seu santuari.
I així es fa. Cada any el 25 d'abril, coincidint amb la Diada de Sant Marc, tot el poble, presidit pels membres de l’Ajuntament, surt de bon matí de l’església parroquial de Cubells en ordenada processó. Els integrants de la processó (almenys els membres del consistori municipal) han de guardar silenci durant tot el recorregut i fins a l'ermita consagrada a la Mare de Déu de Salgar.
El conjunt de l'antic monestir carmelità i el santuari de Santa Maria de Salgar estan situats en el terme de Montsonís, al bell mig d’un paratge abrupte i engorjat del Segre, en una zona plena de cavernes i balmes, indrets que han estat tradicionalment espais de culte religiós.
El primer rastre documental de l’ermita és del segle XII, tot i que hom sospita que allà hi hagué, molt abans, un espai per a la pràctica religiosa. El Salgar es convertí a principis del segle XV en un convent de carmelites , moment en què s’aprofita per ampliar l’església romànica. Els carmelites foren exclaustrats el 1835 i des d’aleshores Santa Maria de Salgar restà simplement com a santuari.
A la vista del santuari, els membres de l’Ajuntament de Cubells, es descalcen i entren al recinte i fins a la capella on se celebra una missa. Només quan la missa és acabada, els membres del Consistori poden tornar a calçar-se, parlar i continuar la festa amb els veïns. Una vegada acabada la missa es reparteixen els tradicionals panets beneïts i es puja al cim de la gran roca que voreja el Santuari i flanqueja les aigües del Segre. Allà els assistents veneren la primitiva imatge de la Mare de Déu de Salgar que hi ha en una cova ovalada i força gran. Salgar prové del mot "algar", emprat amb molta freqüència en la toponímia medieval catalana, i significa cova, balma o concavitat. Aquesta cova és l’indret exacte on un pastor va trobar la imatge de la Mare de Déu.
La festa acaba amb la tornada a Cubells, per bé que sense l’ordre processional i el silenci de l’anada. La tradició popular diu que la tornada s’havia de fer a peu i tot el poble en silenci. Avui, en arribar al Pla, a un quilòmetre aproximadament de la vila, es forma de nou la processó i es comença el Sant Rosari, que acaba a l’Església. Una vegada allà tots el romeus assisteixen a la missa de rogatives que es canta en arribar de Salgar. Totes les campanes de les dues esglésies repiquen solemnement, anunciant d’aquesta manera a la resta de la població l’arribada dels romeus.
Text: Manel Carrera i Escudé
Fotografies: Xarxa ciutadana de Cubells
|
|
|
| |
| |
| |
|
| |
|
|
 |
|
ECOSISTEMA
