L'aigua del Brufaganya
Recollint l'aigua del Brufaganya
Capelleta de Sant Magí
Les barbes de Sant Magí
La Capella de les Fonts
La pedra que presideix les fonts
El bany segons la tradició
|
| Cada any el 19 d'agost centenars de veïns de diverses poblacions catalanes s'apleguen pels volts del Santuari del Brufaganya per recordar la figura i les ensenyances de Sant Magí i participar dels ritus i actes litúrgics propis d'aquesta jornada.
Cada 19 d'agost una gernada procedent sobretot de poblacions de la Conca de Barberà i les comarques veïnes (l'Anoia, la Segarra, les Garrigues, l'Alt Urgell, l'Alt Penedès i l'Alt Camp), s'aplega al voltant d'un indret de culte ancestral situat a redós d’unes baumes i unes fonts d’aigua i conegut amb el nom de Sant Magí de Brufaganya.
Aquest indret el formen per una banda el Santuari de Sant Magí de Brufaganya, erigit sota unes coves, i la Capella de les Fonts, sobre unes déus d'aigua.
Les fonts d'aigua, per ser el lloc on s'origina un dels elements més importants per a la vida, han estat, des de temps immemorials, espais sagrats, llocs de repòs i meditació individual ocasionals i de trobades col·lectives anuals. Un d'aquests indrets és Sant Magí de Brufaganya.
Sant Magí de Brufaganya
Situat en una vessant del Puig de Creus, a 760 metres d’alçada, en una vall formada per les serres del Pany i de Brufaganya, al municipi de Pontils, el Santuari de Sant Magí de Brufaganya està format per l'Església de Sant Magí i un conjunt de cel·les que antigament havien servit per hostatjar els que acudien al monestir a retirar-se durant uns dies, per meditar tot imitant el que la llegenda conta que va fer sant Magí a les coves que hi ha just sobre el Santuari. Les primeres referències documentals del santuari són del 1063, quan fou cedit als dominicans de Santa Caterina de Barcelona, que hi fundaren un convent de cinc membres, els quals s'encarregaven de fomentar-hi la devoció i el culte a sant Magí. L'any 1073, Tomàs Ripoll, mestre general de l'Orde, va fer construir l'actual església del santuari, construcció d'estil barroc-neoclàssic, amb tres capelles per banda i un petit campanar a cada costat de la façana. El santuari fou molt popular a partir del segle XIII, doncs segons explica la tradició, hi féu penitència sant Magí, màrtir de la ciutat de Tarragona. En l'actualitat el santuari està constituït com a parròquia i s'hi celebren esporàdicament actes litúrgics.
El santuari està erigit sota les coves de sant Magí, també conegudes per Coves del Penitent, unes baumes naturals formades a les parets. Les coves han estat tradicionalment llocs de culte, repòs i meditació de sants i ermitans, persones que han buscat la pau entre roques, aïllats del món per uns dies. Les coves o baumes naturals del Brufaganya són de difícil accés, tenen una vista panoràmica excepcional de tota la vall i són poblades, en aquestes dates, per unes herbes seques característiques anomenades popularment "Barbes de sant Magí". Al costat de les coves encara hi ha les restes d'una construcció que probablement fou l'indret on visqué el sant.
Una mica més avall, al centre de la vall, entre uns mil·lenaris roures monumentals, hi ha la Capella de les Fonts. Tot i que segons la tradició, sant Magí va fer brollar miraculosament l'aigua donant tres cops al terra amb el seu bastó, aquestes fonts, com les baumes, segurament ja existien molt abans com a indrets de culte i peregrinació. El conjunt de les Fonts de Sant Magí està format per una construcció quadricular que cobreix set brolladors que fan brollar aigua ininterrompudament provinent del riu Brufaganya. Presideix els brolladors una estranya pedra, que podria estar relacionada amb ancestrals cultes i ritus mil·lenaris. Antigament, abans que fos destruïda durant la guerra espanyola dels anys 1936-39, sembla que els brolladors eren de pedra i tenien forma de gos.
La tradició diu que el dia de Sant Magí cal banyar-se els peus a les fonts set vegades i que cal endur-se una mica d'aigua a casa. Hom creu que aquesta aigua té propietats miraculoses i que, tot i que no és bona per cuinar ni per rentar, té la facultat de guarir i de conservar la joventut d'aquell que en beu.
Hi ha qui diu que aquestes fonts no paren de rajar mai i que, inclús en les èpoques de pitjor sequera, les dolls treuen un petit rajolí d'aigua que fan possible la vida, quan el sol i la calor sembla que ho hagin de matar tot.
L'Aplec de Sant Magí
Durant segles, gent de tot Catalunya (Barcelona, Tarragona, Igualada, Sant Quintí de Mediona, Cervera, Lleida, Maldà, etc) ha anat, entre el 15 i el 19 d'agost, a cercar l'aigua de les Fonts de Sant Magí. Tanmateix, si bé els dies anteriors al 19 d'agost milers de peregrins s'acosten a Sant Magí per cercar aigua amb carros i cotxes i fer-la entrar solemnement a les seves respectives poblacions, el dia que hi va més gent és el 19 d'agost, diada de sant Magí. Aquell dia la gent acudeix, durant tot el dia però sobretot després dels oficis litúrgics de les 10 i les 12, a les fonts a recollir aigua i banyar-se els peus com mana la tradició. També es visita i s'ofrenen ciris a la capella del sant, es reviu la llegenda de l'ermità a les coves i es poden comprar els carquinyolis i altres productes que els artesans ofereixen als visitants. Antigament la gent hi acudia amb carros i es feia un dinar, fent petits focs pertot arreu de la vall, però avui, la gent ve amb cotxes i torna a dinar a casa o bé als restaurants dels municipis propers.
Text i Fotografies: Manel Carrera i Escudé
|
ECOSISTEMA
)
)
)
)
)
)
