|
Calendari: Festes de Tardor > Altres festes d'octubre > Festes majors
|
|
Festa de Tardor
La Festa Major dels "garses"
Sant Feliu de Llobregat (el Baix Llobregat), 11 d'octubre i cap de setmana proper
Els bastoners
Pilar casteller
L'encesa del campanar
La Mula
El Turcs i Cavallets
Diables La Garsa
La Garsa
Colla els Cremats
El Drac
L'esbart juvenil
Diables Rojos
Gegants de Sant Feliu
|
| La Festa de Tardor de Sant Feliu és, pel volum d’entitats que hi participen, la veritable Festa Major de Sant Feliu de Llobregat. Les celebracions inclouen, entre d’altres, un magnífic Correfoc, un impressionant Seguici Festiu i l’escenificació d’una de les llegendes més populars de la vila, la del Drac, el Cavaller i la princesa Violant.
La Festa Major de Sant Feliu de Llobregat havia estat tradicionalment celebrada pels volts del 10 d’agost, diada de Sant Llorenç, a qui està consagrada la catedral del municipi. Ara bé, des del final de la dictadura franquista i amb el procés de recuperació democràtica, les entitats de Sant Feliu, juntament amb el nou ajuntament, van decidir traslladar la festa major a la diada de sant Ramiri, co-patró de la ciutat, que s’escau l’11 d’octubre. El trasllat obeïa al fet que, a l’estiu, bona part de la gent de Sant Feliu marxa de vacances fora del municipi, i només a partir de l’octubre, el cos social i associatiu de la vila és en condicions de participar de les festes.
La diada de sant Ramiri, ja esmentada en documents del segle XVIII, havia estat fins aleshores una festivitat religiosa de devoció i culte a aquest sant, també conegut amb el nom de Remir. En un principi les celebracions tenien lloc al voltant de ofici religiós que incloïa el cant dels Goigs i un sorollós repic de campanes. Poc a poc s’hi anaren afegint més acte, com un ball de nit, que organitzava la Societat Santfeliuenca. Als anys 40 i 50, entitats com el Casino Santfeliuenc, l’Ateneu, la Unió Coral i el Centre Parroquial, incorporaren balls, concerts musicals i escenificacions teatrals a la festa.
Amb el canvi de dates, la Festa Major dóna un tomb espectacular, gràcies sobretot a la proliferació de colles de cultura popular. És el moment del naixement de tot un moviment festiu: el que construeix els gegants en base a les llegendes locals, les peces de bestiari basades en històries populars, etc. L’imaginari col·lectiu popular es posa en marxa i el patrimoni festiu, d’aquesta manera, es consolida.
La seqüència ritual
La seqüència ritual de la festa s’estructura en dos parts: d’una banda dels actes que tenen lloc el dia 11 i 12 d’octubre, i de l’altra, els que s’organitzen el divendres, dissabte i diumenge del cap de setmana següent a la diada del co-patró.
11 d’octubre: Mocador d’Honor i Seguicis
El dia 11 d’octubre és la data assenyalada per a l’inici de les celebracions. Aquell dia a la tarda es fa l’acte de lliurament del Mocador d’Honor de la Festa de Tardor a una persona destacada a la vila que, tot seguit, fa el llançament del coet d’inici de la festa des del balcó de l’Ajuntament. A la Catedral repiquen les campanes, als jardins del Palau Falguera es llança un Castell de Focs i, des d’allà, comença el primer Seguici amb la participació de totes les colles de cultura popular local. El primer Seguici fa un recorregut pels carrers de la ciutat i acaba a la Plaça Companys, on tenen lloc el Entremesos: els balls tradicionals de totes les colles de Sant Feliu, amb música en directe dels Ministrils del Seguici. Després de l'útim ball tothom se'n va a sopar i espera fins la 1 de la matinada, quan comença el Segon Seguici, on tot el públic pren part dels balls i acompanya a cada figura en el seu ball.
12 d’octubre: missa i Diada Castellera
Tot i que la diada de sant Ramiri és l’11 d’octubre, la data escollida per celebrar la missa en honor al sant és el 12 d’octubre, dia de festa oficial. Aquest dia, el matí comença amb les sorolloses matines dels grallers, que donen pas a diferents activitats esportives i infantils i a la missa en honor al patró a la Catedral de Sant Llorenç. Tot seguit té lloc la diada castellera, amb la participació dels castellers locals i altres colles convidades. A la tarda hi ha la Mostra de Folklore Internacional (des del 2004).
Divendres: Correfoc infantil
El divendres és el dia dels més petits. S’hi fan dos activitats ja tradicionals: el Bany d’Escuma i animació, al matí, i el Correfoc Infantil, al vespre, adreçat exclusivament a infants de 4 a 12 anys i que acaba amb un berenar.
Dissabte: Diada bastonera i Correfoc
Dissabte al matí, els bastoners fan la seva diada, ballant pels carrers juntament amb d’altres colles bastoneres convidades del país. Els seus repics són l’avantsala dels tabalers que, amb la Tabalada, anuncien que el Correfoc és a punt de començar.
El Correfoc de Sant Feliu de Llobregat és un dels més destacats de tota la comarca i un dels millors en participació i seguretat. Comença a les 8 quan els llums de de la Plaça de la Vila s’apaguen i un petit àngel apareix al campanar. Aleshores es procedeix a l’encesa del campanar, un acte pirotècnic a càrrec de la colla Els Cremats que és el toc de sortida del Correfoc, en què hi participen tant les colles de diables locals, com altres colles de foc convidades.
Sant Feliu disposa d’un bon nombre de colles de foc. Hi ha la colla Els Cremats, que es dedica a fer muntatges pirotècnics, i les colles de dimonis Diables la Garsa de l’ACF, Diables la Salut i Diables Rojos. També disposa de tres bèsties de foc de la localitat: el Drac de Sant Feliu, La Mula de l’ACF i la Garsa de Sant Feliu. La Garsa de Sant Feliu és una bèstia fantàstica pròpia d’aquesta localitat que fa referència al fet que antigament es coneixia als santfeliuencs com a “garses”, doncs tenien fama de fer desaparèixer coses dels camps i també perquè pispaven les noies dels pobles de la rodalia. Quan s'acaba el recorregut s'arriba a la Plaça de l'Estació on es fa un gran castell de focs.
Diumenge: escenificació de la llegenda del Drac i el Cavaller
El diumenge comença amb les matinades dels Trabucaires de Sant Feliu, una colla creada el 1986. A mig matí es fa la cercavila de totes les colles de cultura popular de la ciutat i la Passejada de Gegants, amb la participació de diverses colles de gegants de la comarca i el país, i dels nombrosos gegants, capgrossos i gegantons locals: el Llorenç i la Mercè (1981), el bandoler Francesc Gesbert, Jordi i Montserrat, Llorenç i Laia, en Guillem d’Olorda i la princesa Violant. La cercavila acaba a la Plaça de la Vila on cada colla fa el seu ball i es realitza un dinar de germanor.
D’entre els balls que es fan el darrer dia de la Festa de Tardor destaca l’escenificació d’un conte popular: el del Drac de Sant Feliu i el Cavaller Guillem, que lluiten per endur-se la preciosa Violant de Bar, una representació que és amenitzada amb la música dels grallers de Sant Feliu.
Text: Redacció festes.org
Fotografies: Cedides per les colles de Sant Feliu
|
|
|
| |
| |
| |
|
| |
|
|
 |
 | |
|
comprar
| |
El drac de Banyoles. Itineraris, història i tradició al voltant de l’estany
Vergés Gifra, Àngel / Edicions El Mèdol
Aquesta guia recull cinc itineraris que descobreixen l'estany de Banyoles ...
|
|
|
| |
L’estany de Banyoles
Vergés Gifra, Àngel / Consell Comarcal del Pla de l'Estany
L'estany de Banyoles és un llibre il·lustrat per Jordi Garcia i una adaptació ...
|
|
|
| |
Costumari banyolí. Costums i tradicions de la ciutat de Banyoles
Vergés Gifra, Àngel / Ajuntament de Banyoles i Diputació de Girona
Fet a base d'espigolar entre llibres antics però també a partir de treball ...
|
|
|
| |
Sant Martirià, cos sant de Banyoles
Español i Bertran, Francesca / Ajuntament de Banyoles
Aquest llibre vol omplir un buit existent sobre el patró de Banyoles, Sant ...
|
|
|
| |
Llegendes i misteris de Banyoles
Vergés Gifra, Àngel / Ajuntament de Banyoles
L’entorn, els misteris de la naturalesa i els seus orígens han configurat ...
|
|
|
| |
El Tio de la Porra
Capilla i Fuentes, Juli / Lletra Impresa Edicions
Josep és un mestre molt especial. Amb ell els xiquets mai no s’avorreixen. ...
|
|
| |
 | |
|
| |
Competència de Cobles. Estrenes
, Cobla Selvatana / Foment de la Sardana de Banyoles
Enregistrament que inclou totes les sardanes estrenades en el marc de la ...
|
|
| |
|
ECOSISTEMA
