La Mare de Déu Adormida
La Dansà
Cant de l'Ave Maria
L'Hort de les Alfàbegues
El "sombrillero" i la obrera soltera
Una de les alfàbegues
Un majoral llançant confeti
Entrada d'una alfàbrega al temple
Un moment de la cordà
Participants de la coetà
La coetà des d'un balcó
|
| Una de les festes més populars a Bétera és la celebració de la festivitat de la Mare de Déu d’Agost, una diada que es caracteritza per les ofrenes a la Mare de Déu d’unes espectaculars plantes d’alfàbregues i per la cordà i la coetà, dues impressionants manifestacions pirotècniques que tenen lloc pels carrers del poble.
La localitat de Bétera, al País Valencià, celebra entre els dies 12 i 22 d’agost les seves festes patronals en honor a la Mare de Déu d’Agost i a Sant Roc, unes celebracions que es remunten al segle XV. Tot i que el dia central de la festa és el 15 d’agost, festivitat de l’Assumpció, dies abans ja hi ha els actes preparatoris.
Actes previs
El dia 12 a la nit es presenten oficialment les quatre obreres de la Mare de Déu, les principals protagonistes de les festes. Les Obreres són el que en d'altres pobles s'anomenen Reines de les Festes. Es tracta de dues dones casades i dues de solteres que van acompanyades per una vintena de majorals, els joves organitzadors i animadors de les festes.
La vigília, 14 d'agost, té lloc la Dansà, un conjunt de balls populars que s'efectuen pels carrers del poble i que serveixen per acompanyar les obreres fins a l'església. Una vegada allà, un grup de cantaors canta un impressionant Ave Maria davant la porta de l'església, que s'obre per a l'ocasió. Acabat l'Ave Maria comença la Nit d’Albaes o cantà, una ronda de cants populars improvisats pels carrers de la vila que dura fins que es fa de dia.
Els actes del 15 d'agost
El 15 d'agost és el dia central de la festa i eix de totes les celebracions. Aquest dia els amics i familiars de les dues obreres solteres, i per extensió quasi tot el poble, ofereix a la Mare de Déu unes espectaculars alfàbregues, una planta sagrada que està estretament vinculada amb cultes i ritus destinats a propiciar la fecunditat. El ritu consisteix en fer ofrena de 16 grans plantes d’alfàbrega o alfàbega de més de dos metres d’alçada que cada any es fan créixer especialment per a la festa. Les plantes es planten al març, es cuiden durant tots aquests mesos dins uns grans testos i se’ls hi comença a donar forma lligant un cordill al voltant d’unes canyes que les aguanten. Les plantes són meticulosament cuidades pels responsables de l’hort municipal, anomenat Hort de les Alfàbegues, amb una formula secreta.
A ritme de tabal i de dolçaina el dia 15, al voltant de les 9:30 hores, comença el ritu de la ofrena de les plantes d’alfàbrega. Les obreres solteres van a buscar-se a casa, on durant tot el matí s'han estat guarnit amb uns espectaculars trajos, i inicien una cercavila encapçalada pels majorals i formada per amics i familiars, tots meticulosament vestits amb una característiques camises de flors. Acompanya la comitiva una banda de música. Tots es dirigeixen fins a l'Hort de les Alfàbegues, on les 16 plantes escollides (8 per cada obrera soltera) inicien un esbojarrat recorregut que les conduirà fins l’església de Bétera, on restaran fins el dia 23 d’agost, per ser traslladades altra vegada a l’hort, encara que ja estiguin mortes per la manca d’aigua i llum durant els 8 dies de festes.
El seguici l’inicia la primera obrera soltera, que va acompanyada del “sombrillero”, un jove que li tapa el sol amb un paraigües ben guarnit. També l’acompanyen els seus familiars de gènere masculí més directes, la meitat del consistori municipal i la planta més gran, altrament coneguda com “l’octava planta”. A continuació, la segueixen una banda de músics i joves ballant, que donen pas al seguici de la segona obrera soltera. Les obreres porten un vestit que en altres temps també utilitzaven pel seu casament. Els majorals i el “sombrillero” van vestits de llaurador i amb una camisa de colors ben llampants.
Durant la processó, cada planta és transportada per joves escollits per l’obrera soltera que, a petició del públic, cada pocs passos i amb l’ajuda del “sombrillero”, realitza un moviment circular al seu voltant que es coneix amb el nom de la rodaeta i el peuet. D'aquesta manera, la gent pot observar al complert l'espectacular vestit que duu la obrera. També fan rodaetes les plantes d'alfàbega de la mà dels grups de joves que combaten la calor bevent l'aigua de València i altres begues que es duen en uns petites bótes. Durant tot el trajecte els majorals van llençant confeti entre el públic, i especialment entre les noies i dones, fent mofa del poder i l’ordre establert. El públic també provoca als majorals demanant-los que els llanci el confeti.
Aquest esbojarrat i intens recorregut acaba a la porta de l'església de Bétera, la parròquia de la Puríssima. Allà té lloc un dels actes centrals del ritu. En primer lloc, les obreres casades reben a les obreres solteres i els fan entrega, simbòlica i emotivament mitjançant un abraç, de tots els seus coneixements i experiències. D'aquesta manera és com aquesta festa esdevé un ritu de pas, fet per tot el poble. Obreres casades i solteres entren tot seguit al temple per assistir a la missa d'ofrena de les alfàbregues, que durant tot aquest temps s'han anat entrant i distribuïnt per totes les capelles de l'església. Un cop acabada la missa les obreres solteres conviden a dinar als majorals i als regidors.
A les vuit del vespre comença la processó amb les imatges de la Mare de Déu d’Agost i Sant Roc pels carrers del poble. Es tracta d'una imatge de la Mare de Déu adormida o morta, que simbòlicament representa la terra que en aquest període de l'any descansa. Una vegada la imatge retorna a l'església els majorals efectuen la coetà de luxe, l'encesa d'uns llargs coets que també serveixen per anunciar un altre dels plats forts de la celebració: la cordà i la coetà.
La cordà i la coetà
Aquesta mateixa nit tenen lloc els impressionants espetecs de traques i coets coneguts popularment com “la cordà” i ”la coetà”. La cordà amb modalitat "plana" és una manifestació traquera inventada a Bétera el 1814 i que es va anar extenent als diferents pobles del País Valencià. Consisteix en l'encesa d'una corda instal·lada al mig del carrer major i de la que pengen coets borratxos i femelles. Al encendre's, la gent, protegida adequadament amb monos granota i cascs de moto, juga a caçar-los al vol i deixar-los anar una altra vegada, en un acte que es coneix amb el nom d'ofrenà.
Acabada la cordà, els carrers es buiden i comença la coetà. Grups d'amics surten a llançar coets borratxos pels carrers i places, els balcons, finestres i entrades dels quals han estat convenientment protegits. La coetà dura de la una a les sis del matí. Durant tot aquest temps, els carrers del poble són presos pels coets i els espetecs dels trons, en un impressionant ritus espiritual únic dels valencians, que d'aquesta manera expressen radicalment la seva ànima de pólvora. La cordà de Bétera, a diferència d'altres cordàs, manté l'esperit traquer original: l'home que hi participa entra dins el foc i tot té lloc pels carrers.
El dia 17 d'agost té lloc la Coetà del Gos, una altra de les manifestacions traqueres més impressionants de la festa. També es fa una cordà infantil, destinada a garantir la continuïtat d'aquesta tradició única.
Altres actes de les festes
Els actes duren fins el dia 22, durant el qual les obreres es reuneixen a l’església per elegir les seves substitutes per a l’any següent, fet que donaran a conèixer a les afortunades amb uns fulls de paper amb el seu nom, les anomenades bolletes. D’aquesta manera el ritu es perpetua i es dóna relleu a la següent generació.
Text: Manel Carrera i Escudé
Fotografies: Manel Carrera i Escudé
|
ECOSISTEMA
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
