|
Calendari: Festes d'Estiu > Festes de Sant Pere > Festes majors
|
|
Festa Major
El drac de Sant Llorenç omple de festa la ciutat
Terrassa (el Vallès Occidental), Primer cap de setmana de juliol
Baixada del Drac
El pregó
Capgròs de l'any
El Drac encès
El Raval infernal
Castells
Ball de bastons
Seguici d'autoritats
|
| La Festa Major de Terrassa se celebra el primer diumenge de juliol en honor als sants patrons de la ciutat, sant Pere, sant Cristòfor i sant Valentí. Els actes se succeeixen de divendres a dimecres, tot i que el seu moment àlgid és el diumenge després del 29 de juny, amb la sortida del seguici festiu i l’exhibició castellera.
Inici de la Festa
El primer dia de Festa Major, divendres a la tarda, tenen lloc el conjunt d'actes que anuncien que comença la festa més important de tot l’any a la ciutat. En primer lloc s’escenifica la Baixada del Drac de Terrassa que, amb la seva arribada a la vila des de la seva cova de la muntanya de Sant Llorenç del Munt on és la resta de l’any, porta simbòlicament la festa a la ciutat. També es fa el Repic de Campanes de les esglésies de la ciutat que comuniquen, així, l’inici de les festes a tots els ciutadans. Aleshores, des del balcó de l’Ajuntament es fa la lectura del pregó, i el Raval de Montserrat és l’escenari del primer ball dels Gegants Vells i els Gegants Nous i d’altres balls populars, com el ball de bastons.
Elecció del capgròs de l’any
Tot seguit es fa el ball dels Capgrossos de l'Any de les anteriors edicions de la Festa Major i la proclama del Capgròs de l'Any en curs, un personatge que, elegit per votació popular entre un seguit de candidats o “capdidats”, és immortalitat mitjançant un capgròs de cartró pedra. D’aquesta manera es reconeix la tasca d’una persona que ha contribuït a la vida social i cultural de Terrassa. Acabada la cerimònia de presentació del personatge popular de l’any en curs es fa el ball de l'Estapera, una dansa pròpia de la ciutat que compta amb la participació dels assistents.
El Raval Infernal
Un dels actes de foc més ritualitzats de la Festa Major és el Raval Infernal que comença a quarts d'onze de la nit de divendres. El Raval de Montserrat, davant l’Ajuntament, s'enfosqueix i mitjançant un avís acústic -anomenat Toc del Raval- comencen les rondes i les voltes de les colles de diables i les bèsties de foc de la ciutat que hi participen. Els grups evolucionen de forma circular en sentit contrari a les agulles del rellotge. La intensitat del foc va augmentant progressivament fins que els tabalers se situen al mig del Raval, formant una rotllana i fan esclatar el "flipot" o tro final.
Dissabte de Festa Major
Dissabte a la tarda té lloc la Cercavila, un recorregut pels carrers del centre històric de la ciutat, amb sortida i arribada al Raval de Montserrat, que realitzen els grups de cultura tradicional catalana propis de la Festa Major de Terrassa: el Drac de Terrassa, els Gegants i els Nans, els Bastoners, els esbarts dansaires, les colles castelleres i el conjunt de grups de foc. A la nit, es fa esclatar una traca de més de cent metres per anunciar que comencen els balls de revetlla, de vigília, de la Festa Major.
Diumenge de Festa Major
El diumenge és el dia central de la Festa Major i tenen lloc els actes amb més història i tradició de tota la festa. Cap a les deu del matí el seguici d'autoritats surt de l'Ajuntament i desfila fins a la basílica del Sant Esperit, on se celebra l'ofici solemne, una missa polifònica cantada que inclou els goigs als tres sants patrons.
El seguici es compon de dos macers (dos guàrdies municipals amb vestuari de gala), el penó de la ciutat (portat pel representant de l'entitat que ha rebut l'encàrrec de dur-lo), dos auxiliars del portador del penó, dos agutzils, l'alcalde (amb la vara i la medalla símbols del poder municipal), i finalment la resta de la corporació portant els tradicionals ventalls ordenats per càrrecs en filera de dues persones. Quan el seguici arriba a la basílica surten a rebre'l les autoritats eclesiàstiques. Els actes que tenen lloc a la sortida de l'ofici solemne constitueixen la principal manifestació de la cultura tradicional de la ciutat de Terrassa, un element clau del patrimoni etnogràfic i cultural de la ciutat.
Quan el seguici d'autoritats surt de l'atri de la basílica del Sant Esperit s’encén una sorollosa tronada i les colles castelleres fan sengles pilars de salutació. Tot seguit s'interpreta la música del Ball de Plaça, mitjançant el qual les autoritats conviden a tots els ciutadans a participar de la festa. Els Nans de Terrassa ballen el Ball de Nans i, a continuació, el Ball de la Cercavila, conegut com el de la Tereseta, en el qual participen les autoritats. Els Bastoners, amb el vestuari antic, interpreten tres dels balls propis de la ciutat: Ball de les Anelles, Ball de les Corrandes i Ball de la Manflina. A continuació s'interpreta el Ball del Drac i el Ball dels quatre Gegants de Terrassa. Acabat aquest, es forma al centre de la plaça el seguici d'entremesos i autoritats per anar cap al Raval de Montserrat, segons aquest ordre: Drac, Gegants, formació de música tradicional, bastoners, esbart, Nans, seguici d'autoritats, segons l'ordre abans esmentat, i les colles castelleres, segons ordre d'antiguitat. En arribar davant l'Ajuntament, cada grup fa l'actuació de comiat i deixa la plaça lliure. L'acte finalitza amb l'entrada de les colles castelleres locals (Castellers de Terrassa i Minyons de Terrassa) a plaça, que fan el pilar caminant de salutació i comencen l’exhibició castellera, que consta de tres rondes i que es clou amb la Marxa de Vermut a càrrec dels grallers.
Dilluns petit
El dilluns, dia de festa local a la ciutat és el dia de la Festa Major infantil. S’hi celebren totes les activitats destinades als infants i també alguns dels actes tradicionals i populars en versió menuda. També és el dia que surt el Ball de Serrallonga de Terrassa, que amb els seus versots recorda els temes més candents de l’actualitat local.
La Festa Major de Terrassa acaba dimecres amb un espectacular castell de focs, precedit per tres tons d’avís. Es celebra dimecres a la nit en un lloc força cèntric i compta amb una gran assistència de públic.
Text: Redacció festes.org
Fotografies: Cedides per l'Ajuntament de Terrassa, Ramon Saumell i Rafel Casanovas
|
|
|
| |
| |
| |
|
| |
|
|
 |
 | |
|
comprar
| |
La Tronada, festa a Reus
Palomar i Abadia, Salvador / Migdia Serveis Culturals
Una manifestació festiva esdevé emblemàtica per a una població per raó ...
|
|
|
comprar
| |
Etnografia de Reus i la seva comarca. El Camp, la Conca de Barberà, el Priorat.
Violant i Simorra, Ramon / Editorial Alta Fulla
El territori i els seus habitants. Els poblats, la casa, els seus annexos ...
|
|
|
comprar
| |
Tradicions santcugatenques
Pedró i Fontanet, Rogeli / Edicions Cossetània
Aquest llibre vol apropar-vos al món de la festa tradicional santcugatenca, ...
|
|
|
| |
Protocol de les Festes Majors de Reus
Diversos autors, / Ajuntament de Reus. Regidoria de Cultura
Aquest llibre és el protocol pels que es regeixen els principals actes ...
|
|
|
| |
Terrassa, la festa al carrer. Passat i present
Verdaguer i Caballé, Joaquim / Fundació Torre del Palau
L'autor fa un recorregut per les principals festes que han marcat la vida ...
|
|
|
| |
Sant Pere, Festa Major de Reus
Diversos autors, / Ajuntament de Reus
Llibre de gran format i considerable volum –sis-centes pàgines i un miler ...
|
|
| |
 | |
|
llegir
| |
Festa Major de Reus
Diversos autors, / Audiovisuals de Sarrià
Aquest disc va ser editat l'any 1998. Les persones que hi van col.laborar, ...
|
|
|
| |
Músiques dels Gegants de Reus
, Xalocs. Grallers de Reus / Xalocs
Publicat en motiu del 5è aniversari d'aquest grup de grallers, aquest CD ...
|
|
| |
 | |
|
llegir
| |
La Tronada a Reus
Palomar i Abadia, Salvador / Revista Caramella I
La tronada és una manifestació pirotècnica de la ciutat de Reus, que ha ...
|
|
| |
|
ECOSISTEMA
)
)
)
)
)
)
