NOTICIES

NOTICIES
Catalunya
País Valencià
Illes Balears
Franja de Ponent
Catalunya Nord

CALENDARI

CALENDARI
Festes Hivern
Festes Primavera
Festes Estiu
Festes Tardor
Festes Tot l'any

ECOSISTEMA

ECOSISTEMA
Protagonistes
Proveïdors
Institucions
Cultura popular
Autors

MEDIATECA

MEDIATECA
Llibres
Audio / CD
Vídeo / DVD
Articles
Revistes

ALTRES CULTURES

ALTRES CULTURES
Festes del món
Etnografia Comparada
Nouvingudes
Webs temàtics

PROPOSTES

PROPOSTES
Monogràfics
Exposicions
Recerques

PARTICIPAR

PARTICIPA
Afegir un enllaç
Afegir una festa
Fer una donació
Subscripció

FESTES.ORG

FESTES.ORG
Què és
Qui som
Publicitat
Contacte
Español/English
Dijous, 21 de novembre de 2024 | Columba | Dia Mundial de la Televisió    cerca       subscriu-te   

Calendari: Festes de Primavera > Festes de Sant Antoni de Pàdua > Biografia del sant


Sant Antoni de Pàdua
Biografia del patró dels gremis del ram del totxo
Tot el país, 13 de juny


Imatge de Sant Antoni de Pàdua


Amb el nen i el lliri a la mà


És el patró dels paletes


El Concurs de Campllong


 

El dia 13 de juny se celebra la festivitat d'aquest sant amb fama d'estar al costat dels més desvalguts. El seu culte va ser un dels més populars a Catalunya, com ho demostra la gran quantitat d'altars i capelles que hi ha en honor seu. Conegut amb el nom de Sant Antoni dels paletes, en l'actualitat destaca per ser el patró dels diferents gremis del ram de la construcció.

La biografia d'aquest sant explica que va néixer a Lisboa l’any 1195 i que durant tota la seva vida va dur a terme una incansable activitat predicadora que atreia multituds d’oients i que també va desenvolupar una intensíssima tasca social, de suport i atenció als més desvalguts. Antoni va viure els darrers anys i va morir a Pàdua (Itàlia) el 13 de juny de l’any 1231, motiu pel qual se li atorgà el sobrenom de Sant Antoni de Pàdua (i també per diferenciar-lo del Sant Antoni del gener) i se celebra la seva diada el 13 de juny. Antoni va ser fet doctor de l'Església, títol donat a molt pocs sants.

Segons la tradició catalana, el sant va arribar al Pirineu català des de Tolosa, on havia romangut molt de temps, i va portar a terme una gran tasca predicadora que va acabar convertint als cristians càtars o albigesos. Hi arribà en una època de gran misèria provocada per una terrible sequera. Sant Antoni de Pàdua ha estat popularment representat amb un nen Jesús a braç i un lliri blanc a la mà, en record de la intercessió del sant, que enmig de tanta sequedat va fer brotar un lliri blanc, iniciant així la desaparició de la misèria i la pesta de la muntanya. També són moltes les llegendes i històries, miracles inclosos, que existeixen el voltant de l’estada del sant a Barcelona.

El patronatge popular, Sant Antoni dels paletes

Sant Antoni de Pàdua havia estat un dels sants més venerats a Catalunya i havia gaudit d’una gran devoció popular. El seu culte arrenca al segle XV i arriba a ser tant popular que s’acaba coneixent al sant per advocat dels pobres, doncs se l’invoca tant per no prendre mal, com per obtenir marit i fins i tot per trobar objectes perduts. El seu patronatge abasta nombrosos sectors socials, tant de mar com de muntanya, i de tota classe d’oficis i gremis. És advocat dels que cerquen matrimoni, i especialment havia estat invocat per les noies solteres que volien trobar marit, que aquell dia anaven a l’església a encendre un ciri. És el patró dels botiguers en general, que el tenien per protector contra els robatoris i que aquest dia li erigien una capelleta al seu local. Aquest costum de bastir capelles amb la seva figura havia estat tant popular que aquella nit s’anava a 'visitar capelles'.

Però si per alguna cosa es coneix a Sant Antoni de Pàdua és pel seu patronatge sobre els treballadors del sector de la construcció. És el patró tant dels mestres d’obra i constructors, com de tota classe d’artesans de la gaveta, la rajola i la plomada: paletes, manobres i altres oficis relacionats, que l’invoquen contra les caigudes i altres accidents.

No és estrany doncs, que no hi hagi poble o ciutat catalana que no tingui un carrer o una plaça amb el seu nom ni que siguin nombrosíssimes les ermites consagrades al sant. Carrers, places i ermites celebren aquest dia celebren la seva festa major de barri, fira o el seu aplec anual.

Text: Manel Carrera i Escudé


  8631 lectures  

   imprimir compartir:   Facebook  google buzz Twitter  







Unió d'Empresaris de la Construcció
https://www.uecgirona.com/ca
c/ Figuerola, 15
17001 Girona (el Gironès)
972.213.672
uec@uecgirona.com

Federació de Gremis de la Construcció de la Província de Tarragona
Av. d'Estanislau Figueres, 17
43002 Tarragona (el Tarragonès)
977.227.859



· Concurs de paletes del Pla de l’Estany a Banyoles (el Pla de l'Estany)

· Concursintercomarcal de paletes al Vendrell (el Baix Penedès)

· Concurs de paletes de la província de Tarragona a Reus (el Baix Camp)




Festes.org Associació Cultural Rebombori Digital Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura Botarga Produccions S.L
peu
A Internet des del 03-1999 versió 4.2 estrenada el 02-2011
Estem en construcció permanent - Actualitzacions RSS RSS
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Crèdits del web · Avís legal · Política de privadesa · Ús de galetes · Contacte
© 1999-2024 festes.org