|
Calendari: Festes de Primavera > Pasqua Granada (Pentecosta) > Festes majors
|
|
Festa Major
Ballant al compàs d'una batalla llegendària
Sant Feliu de Pallerols (la Garrotxa), Pasqua Granada
Integrants del ball
Els cavallets dins la Capella del Roser
El ball de la mulassa al Firal
Ball Pla de gegants i cavallets al Firal
El Ball Pla a la plaça de l'església
La Matadegolla a la plaça de l'església
Contrapàs a la plaça de l'església
Un moment del Contrapàs al Firal
Els dos capitans durant la Sardana Curta
Salutació als músics
Cavallins i geganta als anys 20 Foto: Valentí Fargnoli
Cavallets, gegants i mulassa, abans de 1929 Foto: Fons Vilallonga
|
| La festa major de Sant Feliu de Pallerols se singularitza per la Mata-degolla, nom amb què es coneix popularment un conjunt de danses interpretades per la imatgeria festiva local (cavallets, gegants i mulassa) únic a Catalunya.
Sant Feliu de Pallerols és un petit municipi situat situat a la vall d'Hostoles, dins el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Terra de músics, lluites i de revoltes, als habitants de Sant Feliu se'ls coneix com els "pescallunes".
Les dues festes populars més importants de l'any a Sant Feliu de Pallerols s’escauen entre mitjans i finals de la primavera i l’inici de l’estiu: la festa major, al voltant de la Pasqua Granada, i la festa major petita, per Sant Feliu -patró del poble-, l’1 d’agost. Tant en una com en l’altre, els seus habitants escenifiquen el "Ball dels cavallets, gegants i mulassa", un original i rar conjunt de balls que constitueix un valuosíssim document viu pels amants i estudiosos de la dansa tradicional i el teatre medieval català.
Tot i que no hi ha documents que ho avalin, sembla que entre els estudiosos hi ha consens en interpretar el ball com l'escenificació dansada d'una batalla llegendària entre dos bàndols.
Les danses
Popularment conegut com la Mata-degolla, aquest conjunt de danses és executat per la parella de gegants, els vuit cavallets i la mulassa de Sant Feliu de Pallerols. Les danses segueixen la coreografia d'alguns dels gèneres de dansa tradicional més importants del nord de Catalunya: el ball pla, el contrapàs i la sardana curta.
La primera dansa del conjunt és el Ball de la Mulassa (Mulassa Verda). Introduïda l'any 2005, és una dansa en què la mulassa balla sola al mig de la plaça, acompanyada per un grup de nens i nenes, que rodegen la bèstia i evolucionen al seu voltant fent petits passos de dansa mentre, de tant en tant, s’aturen per recitar-li una cantarella característica.
La segona d’aquestes danses és el Ball Pla. Argumentalment, és el moment en què es presenten al públic els protagonistes de les danses i en què els dos bàndols demostren la seva predisposició a lluitar. El Ball Pla de Sant Feliu de Pallerols és l’únic exemplar de la família de balls plans que és ballat per un grup de cavallets i per una parella de gegants.
La tercera dansa és la Mata-degolla, la que ha donat nom al conjunt de balls i la que tots els autors coincideixen en assenyalar com la dansa central, més antiga i important, del conjunt. Tal i com el seu nom indica, (l’expressió “A matadegolla” vol dir “matant i fent tot el mal possible”, “en gran enemistat, amb intenció de fer-se mútuament tot el dany possible”) és la representació dansada d'una lluita entre dos bàndols o exèrcits i la victòria final dels primers sobre els segons. Els bàndols els formen per una banda el gegant i quatre cavallets, i per l'altre la gegantessa i els altres quatre cavallets. Per bé que la seva estructura és mes aviat simple, és molt espectacular i efectista.
El Contrapàs és una dansa que s'interpreta com la primera part de la celebració de la victòria aconseguida. Formalment es tracta d’un ball de moviments complexes i estructura irregular, on els cavallets ballen en rotllana amb els gegants a dins. Aquesta dansa és, per la seva dificultat d’execució, la més aplaudida pel públic i es singularitza pels crits que fan els dos capitans (els dos cavallets blancs) amb les espases alçades.
La Sardana Curta és la darrera de les danses i s'interpreta com la segona part de la celebració de la victòria. També s'escenifica amb els cavallets ballant en rotllana amb els gegants a dins. Té la particularitat que s’escenifica en dues parts, al so de dues melodies: "La Pastoreta" creada pel músic santfeliuenc Narcís Paulís (que recorda a la cançó popular "Els tres tambors") i "L'Antiga", que es va reintegrar a l'entremès l'any 1997, que els espectadors segueixen amb aplaudiments.
Acabades les danses tots els elements del ball es posen de cara a la cobla i fan una reverència en senyal d'agraïment.
La Matadegolla a la festa major
Per la festa major, aquest conjunt de danses es realitza en tres ocasions. La primera és durant la cercavila que es realitza el dissabte a la tarda pels carrers del nucli històric de la vila, acompanyat amb la música de violí i amb el grup de cavallets infantil que va ser incorporat a la festa l’any 1993. Les altres dues ocasions en què es pot veure són a les ballades de diumenge i dilluns de Pasqua Granada a la tarda, que tenen lloc a la plaça de l’Església i a la del Firal respectivament. En aquestes dues ocasions, les danses s’acompanyen amb música de cobla i es fan a la mitja part d'una audició i ballada de sardanes (6 sardanes).
Gràcies al Ball de cavallets, gegants i mulassa, la festa major de Sant Feliu de Pallerols va ser declarada Festa Tradicional d’Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya el 18 de maig de 1999.
Interpretació i orígens
Els primers documents escrits que mencionen aquest conjunt de danses –en concret la prohibició de representar balls de cavallets- són del segle XVII, tot i que és molt probable que el ball ja es representés anteriorment.
La interpretació i motivació original del ball és incerta, però els estudiosos n’esmenten diverses teories. La més estesa i acceptada és la que vincula el conjunt de balls amb una batalla mítica. Els estudiosos esmenten diverses hipòtesis per tal de saber quina és exactament la llegendària batalla a què fa referència el ball. Aquesta batalla llegendària podria ser una de les moltes que van tenir lloc al segle VIII entre els santfeliuencs i uns sarraïns que assetjaven la vila. Segons aquesta hipòtesi els balls o bé van ser creats per espantar als enemics o bé són una recreació festiva de la batalla i del triomf posterior dels santfeliuencs sobre els sarraïns. Però el conjunt de balls també podria remetre a les batalles comandades al segle XIII per Guillem Galceran de Cartellà, el comte "despertaferro", un militar nascut a la Vall d'Hostoles que va dirigir els almogàvers durant la conquesta del Regne de Sicília. Segons aquesta teoria els balls serien una recreació festiva de les gestes heroiques d'aquest famós personatge que visqué en aquesta zona de la Garrotxa. També podria ser, com defensen alguns estudiosos, que el ball fes referència a la Batalla de Lepant, perquè els cavallets sovint estan relacionats amb la Confraria del Roser, de forta implantació al poble i vinculada amb aquesta batalla naval (que es guanya per intercessió de la Mare de Déu del Roser). Finalment, també podria ser que la llegendària batalla fes referència a l'aixecament dels pagesos contra els feudals, sabut com és que Sant Feliu fou un dels nuclis de la revolta remença.
Sigui com sigui, és molt possible que el ball actual estigui relacionat amb els entremesos que recreaven batalles reals (sovint entre moros i cristians) o simbòliques (el cristianisme vs. la religió anterior) a la processó de Corpus, tal i com trobem en diferents indrets de la geografia dels Països Catalans com Barcelona, Berga, Olot, València o Pollença. Però també és possible que el ball actual sigui el que ha quedat d'un espectacle teatral com els que s'escenificaven en carrers i places de moltes poblacions durant l'època medieval per enaltir les gestes del poder militar.
Text i fotografies: Manel Carrera i Escudé
|
|
|
| |
| |
| |
|
| |
|
|
 |
|
ECOSISTEMA
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
