|
Calendari: Festes de Primavera > Primers de Maig > Ritus de l'Arbre Maig
|
|
La Plantada del Xop
Un pollancre presideix la festa major del Roser
Vallfogona de Balaguer (la Noguera), Segon divendres de maig
El grup d'animació
El sopar abans de tallar el xop
Esporgant les branques baixes al xop
L'arbre es talla amb una destral
S'arrossega fins la carretera
L'entrada al poble es fa corrents
El xop s'aixeca amb cordes
L'arbre presideix tots els actes
|
| Vallfogona de Balaguer celebra, cada segon divendres de maig, un ritual ancestral que no necessita de cap convocatòria perquè es dugui a terme. Es tracta de la Plantada del Xop, una tradició local que gira al voltant d’un dels arbres propis de la conca del Segre.
La Plantada del Xop és una cerimònia col·lectiva que consisteix en anar a cercar un dels altíssims pollancres que creixen a la conca del riu Segre al seu pas per Vallfogona de Balaguer, tallar-lo, escorçar-lo i transportar-lo fins a l’interior de la vila, on és replantat de nou.
Aquest tipus de ritus són, segons alguns antropòlegs, romanalles d’ancestrals cultes precristians que avui, gràcies a la conservació d’aquesta tradició, podem reinterpretar. En total hi ha més de 40 viles catalanes que celebren aquesta festa primaveral entre el mesos de març i juny.
Tot i que aquest tipus de festes estan mal vistes a ulls d’algunes organitzacions mediambientals -pensen que es basen en la destrucció dels ecosistemes-, el cert és que aquestes festes contribueixen, paradoxalment, en la cohesió social de la comunitat que les celebra i en la protecció mediambiental de l'entorn. Els festers saben, més que ningú, que, perquè hi hagi festa, necessiten el bosc.
El Xop de Vallfogona
A Vallfogona de Balaguer, la Plantada del Xop o Festa del Xop és una de les celebracions populars més arrelades del municipi i en l’actualitat està inclosa dins les Festes del Roser, un conjunt d’actes festius organitzats per la Regidoria de Cultura i Festes i que tenen lloc durant el segon cap de setmana de maig.
La festa comença divendres quan es fa fosc. Un grup d’animació musical recorre els desèrtics carrers de la vila recordant als més despistats que la tallada del xop és a punt de començar mentre arrossega als infants cap al lloc de celebració. A l’interior del bars de la vila, es comença a coure l’ambient de la festa i els organitzadors preparen els ingredients necessaris per fer el sopar popular a base de llangonisses, botifarres i altres carns que es couran en uns focs preparats per a l’ocasió.
El punt de trobada és una esplanada propera a la vila i situada arran del Segre. Es tracta d’una zona que està subjecte, durant l’any, a plans de protecció i recuperació especials i que té un doble interès. Per una banda té un gran valor ecològic, doncs concentra una rica vegetació i per l’altra és un espai amb un alt valor sentimental entre els grans, que hi passaven els estius pescant i banyant-se, i entre els més joves, que la recorden com l’indret on cada any té lloc la tallada del xop.
Una vegada s’ha sopat els més joves s’endinsen al bosc i cerquen l’exemplar més alt, més ferm i més esbelt. L’escollit, que sovint pot arribar a fer 30 metres d’alçada, serà el protagonista d’aquest sacrifici ritual. D’entre els joves que s’hi congreguen s’escull allà mateix i en un ambient festiu algú que serà l’encarregat de pujar pel tronc i d’anar trencant les primeres branques. La tasca implica responsabilitat però també honor. El jove va grimpant al xop gràcies a uns aparells de ferro especials que es posa a les sabates i amb l’ajut d’una corda i de la llum d’alguna llanterna.
Una vegada acabada la primera poda, comença la tallada del pollancre que també es fa manualment, amb una destral. Hi participen dos o tres homes més forts, que es van turnant. L’alegria continguda esclata al veure caure l’arbre a terra i a partir d’aleshores tot es precipita. El tronc de l’arbre és escorçat del tot allà mateix , deixant només les branques superiors. Després, una munió de gent s’hi col·loca al costat i a la veu de “un, dos i…” l’aixequen sobre les seves espatlles. Aleshores comencen els càntics, cançons amb contingut polític d’actualitat, les darreres creacions de la moda musical, cançons d’anuncis...
La tasca de moure el xop és difícil: és de nit, el bosc és molt frondós, el xop pesa molt i entre tanta gent la coordinació és difícil. Per això, cal deixar-lo a terra unes quantes vegades fins a poder-lo adreçar bé. Una vegada al camí els homes i dones que participen de la festa transporten el xop fins a l’interior del poble. L’entrada al poble és triomfal, els veïns aplaudeixen el pas dels participants. Allà el planten devant de les escoles, en un espai reservat per a l’ocasió. L’instal·len al terra, li col·loquen una senyera i el comencen a pujar amb l’ajuda de cordes, que tiben des de les finestres de l’edifici. Una vegada és plantat, el xop presidirà tots els actes (concerts, balls, espectacles infantils...) que se celebraran en els propers dies.
Text: Manel Carrera i Escudé
Imatges: Arxiu videogràfic festes.org
|
|
|
| |
| |
| |
|
| |
|
|
 |
|
ECOSISTEMA
