|
Calendari: Festes de Primavera > Festes de l'arbre > Festes del pi pasqual
|
|
Festa del pi de Pasqüetes
Revivint una cerimònia mil·lenària
Castell d'Aro, Platja d'Aro i s'Agaró (el Baix Empordà), Dissabte i diumenge de Pasqüetes
L'arbre plantat, amb la senyera i les dues cols
Motoserrant el tronc
Fent caure l'arbre
Contant-ne els anys
Lligant l'arbre per al transport
La plantada de l'arbre
|
| Cada cap de setmana següent a la Pasqua Florida, conegut popularment com "de Pasqüetes", aquesta vila acull una cerimònia ancestral, d'origen i significat misteriosos però que hom creu vinculada a antics cultes relacionats amb el canvi d'estació i l'establiment definitiu del canvi en el temps.
Les celebracions comencen quan un grup de persones van a cercar un pi a una pineda del terme municipal que cada any s'escull de nou. La creixent construcció urbanística de la zona dificulta cada any l'anada a cercar el pi, doncs els turons propers estan totalment urbanitzats i plens de segones residències.
Els participants surten en cotxes i es troben a la pineda escollida. Allà seleccionen el pi més ben plantat, més dret i més bonic que troben i, després d'una petita discussió, el tallen. El pi, al que se li esporguen totes les branques mitges i baixes i es deixa només amb el brancatge verd de la part de dalt, és aixecat i es transporta fins a una plaça del poble. Allà, és coronat amb una senyera i dos cols de tres anys que s'arrepleguen d'un hort proper i és erigit de bell nou. Els participants del ritu gaudeixen d'un merescut àpat comunitari.
L'endemà, diumenge de Pasqüetes, es fa una audició de sardanes i una gran botifarrada popular que compta amb l'assistència de bona part dels habitants que són aquests dies al poble.
Història de la celebració
Segons expliquen els que hi participen, ells són els encarregats de perpetuar una tradició que arrenca fa tres mil anys, quan els avantpassats feien aquest tipus de cerimònies primaverals per propiciar la fecunditat dels camps i de la vida en general.
Abans de la guerra civil, la festa ja era molt diferent. Els joves es reunien al casino i després de beure i sopar alguna cosa, sortien a robar el carro amb què es transportaria el pi. Els que no hi participaven amagaven bé els seus carros aquell dia, doncs ningú al poble podia negar la participació del carro elegit pels joves. De nit, anaven amb el carro a cercar el pi, el tallaven amb una destral i el transportaven cantant cançons fins al lloc on havia de ser plantat, que aleshores era la plaça de l'església de Sant Maria. Allà el posaven dret amb l'ajuda d'escales i cordes i es feia un ball animat amb un sac de gemecs i un sopar popular al seu voltant amb els productes que arreplegaven dels horts propers: enciam, carxofes, etc. Sembla ser que durant aquest sopar dos promesos del poble ballaven junts anunciant així a tothom el seu noviatge.
Expliquen també que la festa es finançava de dues maneres. Primer, amb els diners que el pagès pagava per tenir el dret de quedar-se el pi, que utilitzava com a pal central per construir un paller. I segon, amb les aportacions voluntàries que els participants feien a l'interior de l'anomenada Naronja de Pasqües, una safata adornada amb un arc fet amb "naronges", una espècie de taronges bordes i molt àcides que sortien al terme aleshores i que servien també en les tasques de la neteja de la matança del porc. Els que no tenien recursos, en el cofre que hi havia sobre la safata, dipositaven alguna moneda i els més rics hi posaven unes altres monedes de més valor, anomenades unces d'or. La celebració comptava també amb un altre element propi, una roda de fusta que contenia diverses campanetes al seu voltant i que, amb l'ajuda d'una corda, es tocava per solemnitzar la festa del pi, així com d'altres celebracions importants. Aquesta roda de campanes, el so de la qual sembla que era totalment desordenat i estrident, encara és a l'interior de l'església, però en desús.
Text: Manel Carrera i Escudé
Imatges: Arxiu videogràfic festes.org
|
|
|
| |
| |
| |
|
| |
|
|
 |
|
ECOSISTEMA
