|
Calendari: Festes de Primavera > Festes de Sant Jordi > El tarlà
|
|
El tarlà
La tradició giravolta al carrer Argenteria
Girona (el Gironès), Setmana de Sant Jordi
El tarlà
Il·lustració del tarlà
El tarlà, al carrer Argenteria
El persontge penja d'una barra
Detall del tarlà
|
| Un dels trets més característics de les Festes de Primavera del carrer de l’Argenteria de Girona és la presència i evolucions del “tarlà”. Es tracta d'un personatge que giravolta penjat d’una barra al carrer Argenteria i que hom creu que té el seu origen en una antiquíssima celebració que combinava la devoció religiosa amb l’escarni carnavalesc.
La festa del “tarlà”
Una vegada instal·lat, el principal atractiu del ninot és que, al ser giravoltada amb una petita manovella l’estructura que el subjecta, executa unes contorsions ridícules que fan les delícies dels més menuts, que es congreguen a sota seu per veure-ho, mentre el criden amb el nom de “Xato” i canten cançons relacionades amb ell. Antigament, era la pròpia canalla qui pujava al balcó a fer-lo giravoltar, a fer-lo “ballar” al so d’un gran tabal que marcava el ritme d’una cançó infantil. Avui, són les escoles qui porten els infants a veure el tarlà i les mestres qui el fan giravoltar. El tarlà s’ha convertit, amb els anys, no només en el personatge central de la festa del carrer Argenteria, sino també en un veritable símbol llegendari de la ciutat de Girona.
Sant Agustí, la pesta i la llegenda del tarlà
En l’actualitat la festa es celebra a l’abril, vinculada a la festa de Sant Jordi, i el tarlà va vestit d’arlequí, però no sempre ha estat així. De fet, les primeres referències escrites de què es disposen de la festa són dels segle XVIII. Aleshores, la festa es celebrava pels volts del 28 d’agost, coincidint amb la festa del patró del barri, sant Agustí.
En el seu origen, la Festa de l’Argenteria era una festa de caràcter religiós, un vot de poble dels veïns del carrer de l’Argenteria fet en honor a sant Agustí, el seu patró, en agraïment per haver-los deslliurat d’una terrible pesta. La història explica que en aquell temps una terrible epidèmia assolava Girona i que el barri i els seus habitants invocaren a Sant Agustí a fi que, per la seva intercessió, Déu els deslliurés del contagi de la malura. L’èxit de la invocació, que allunyà la pesta del barri féu que el poble decidís dedicar-li una festa anual en acció de gràcies al sant, que consistia bàsicament en oficis religiosos, processons, aniversaris pels difunts i cant dels goigs.
La primera notícia que es té del tarlà, que aleshores era de fusta, és de 1814 i està vinculat a una llegenda gironina que explica que les dots humorístiques, les facècies, rialles, jocs i acrobàcies d’un pagès, varen contribuir a fer més lleugera la quarentena a la que estaven sotmesos els veïns del barri d’Argenteria en motiu de la terrible pesta bubònica. L’home, es dedicà a fer riure a la gent amb els seus acudits i les seves dots de salitimbanqui. Quan la terrible pesta va passar, els veïns van voler recordar i agraïr l’entreteniment al pagesot construïnt un ninot a imatge i semblança seva, que des d’aleshores passà a ser l’eix de les celebracions posteriors. Això explicaria, segons aquesta versió, que en els primers anys el tarlà anés vestit de pagès, amb barretina i espardenyes.
La festa de folls, el tarlà i l’anar a fer feixina
Ara bé, no tothom està d’acord amb aquest versió de l’origen i funcions del tarlà. A l’Empordà i Girona, la paraula “tarlà” significa “beneitó, curt d'enteniment” i és un sinònim de babau, bajanot, badoc. L’etimologia d’aquest mot i les referències històriques de les actes de la festa trobades als arxius, fan pensar que aquest personatge tingué un origen i unes funcions ben diferents.
Al finals del segle XIX i XX la Festa del carrer de l’Argenteria perd bona part del seu caràcter religiós i adquireix un aire profà i civil, es converteix en una festa ciutadana i s’enriqueix amb nous elements. Les celebracions duren dos o tres dies i inclouen ja, a més a més dels actes religiosos en honor a Sant Agustí, l’engalanament de carrers, botigues i balconades amb canyes verdes, l’elecció d’un tarlà de carn i ossos i la col·locació del tarlà de fusta; i la berenada popular o “feixina”, amb el sarau, sardanes, rifes, petards, titelles, jocs infantils, etc
Sembla ser que al darrer terç del segle XIX, els veïns del carrer Argenteria feien una representació ritual-festiva lligada als anomenats “abats de boigs”, a les “festes de folls”. Era una escenificació carnavalesca que girava al voltant de l’elecció d’un tarlà de carn i ossos, elegit entre tres candidats i que era motiu de burla i escarni durant els dies que durava la festa. El tarlà es dedicava a entretenir als seus veïns amb excentricitats i, també conegut com a “xato o encantat”, era assegut damunt una cadira, coronat rei i passejat d’aquesta manera damunt d’un carro pels principals carrers i placetes del barri, que per aquesta ocasió es guarnien amb motius vegetals i s’il·luminaven amb fanalets de paper que s’encenien amb gresolets d’oli. Aquesta veritable Festa de Folls gironina era la contraposició profana als actes religiosos, una celebració que també incloïa excessos de tot tipus. Segons aquesta versió el tarlà de fusta seria la versió en ninot d’aquest tarlà de carn i ossos, una romanalla d’ancestrals celebracions d’origen medieval.
Aquest rei de burla també participava dels actes del darrer dia de les festes, una berenada o fontada popular que els gironins i gironines anaven a celebrar als afores de Girona, primer a les salzedes del barri de Sant Ponç, a les ribes del Ter, i més tard a l’indret conegut amb el nom de la font del Rei, a les ribes de l’Onyar. El moment de sortir a “anar a fer la feixina”, l’anunciava una banda de cornetes i tambors. “Feixina” és un mot que vol dir “feix, pila, un munt” i fa referència als pilons de canyes verdes i altres herbes amb què els gironins feren les tanques que es posaren a les entrades dels carrers pels impedir que la pesta entrés al barri. Aquestes canyes verdes serviren modernament com a elements de decoració festiva, per guarnir carrers, balcons i botigues els dies de la festa i també per fer una gran foguera. Antigament, la festa acabava amb la tornada dels veïns al barri en una cercavila encapçalada pel rei de burla damunt el seu carro. En aquesta processó els veïns portaven les canyes verdes que havien servit per la decoració dels carrers amb les que després es feia una foguera al voltant de la qual es feien animats balls i àpats, qua acabaven amb ballades de sardanes.
Les celebracions eren a càrrec del clavari i dels seus ajudants, les pabordes i pabordesses, que s’encarregaven de tots els preparatius de la festa. El clavari era l’encarregat de guardar la imatge del sant a casa seva, el lloc d’on sortien i arribaven les processons religioses.
Text i fotografies: Manel Carrera i Escudé
|
|
|
| |
| |
| |
|
| |
|
|
 |
 | |
|
llegir
| |
Ninots fora del cabàs
Serés i Aguilar, Antoni / Revista Gegants
Extrapolant el comportament infantil, els adults juguem amb ninots que ...
|
|
| |
|
ECOSISTEMA
)
)
)
