|
Calendari: Festes d'Hivern > Festes de Sant Antoni > Renous de Sant Antoni
|
|
Festa de Sant Antoni del porquet
Soroll per espantar els mals esperits
Vilallonga (la Safor), Cap de setmana més proper al 17 de gener
Passejant els enfilalls de llaunes
Els rastres són llargs
|
| Els protagonistes de la festa de Sant Antoni del Porquet a Vilallonga són els xiquets i xiquetes que, organitzats en colles, passegen pels carrers del poble arrossegant rastres amb tot tipus de llaunes, pots i altres objectes metàl·lics.
La Festa de Sant Antoni del Porquet de Vilallonga es celebra el cap de setmana posterior a la diada del sant.
La festa abans
Malgrat que es té poques notícies de com es celebrava antigament, a Vilallonga recorden que anys enrera la festa era una sorollosa disbauxa protagonitzada pels més petits.
Els xiquets i xiquetes passaven llargues temporades recollint llaunes d’entre els horts (recipients buits de pesticides que s’utilitzaven al camp) o demanant altres tipus de llaunes a benzineres, forns i altres botigues i comerços. Els dies abans de la festa hi havia una acusada tensió entre els xiquets, ja que les diferents colles intentaven endevinar l’indret on tenien amagats els rastres per furtar-los i així tindre el rastre més llarg. Durant el dia de la festa els xiquets passejaven pels carrers del poble arrossegant els rastres de pots, llaunes, cassoles, paelles velles i altres objectes metàl·lics que s'havien construït ells mateixos amb l'objectiu de fer el màxim de soroll possible.
També utilitzaven recipients de fang (darrerament el fang s’havia canviat pel llautó o ferro) i continuaven llançant-se perols plens de coses pudentes per llançar-los dins les cases que deixaven les portes obertes, mentre cantaven la cançó:
“Sant Antoni del porquet
Carnestoltes hem de fer
I qui no vulga Carnestoltes
Que tanque les portes”
Una vegada acabada la festa els rastres es deixaven davant l’ajuntament i se’ls emportava el servei de neteja. Després es feia una foguera i es torrava embotit.
La festa actual
Actualment la festa s’ha dirigit des d'una comissió de festes d’adults i/o pares que guien els xiquets per un recorregut del que no poden escapar (abans s’anava per tot el poble, ja que també el transit era menor). Amb l'aparició dels pares, la festa ha perdut espontaneïtat, la intensitat de les carreres i dels rastres s’ha perdut i ha esdevingut menys transgressora. Els xiquets van acompanyats sempre pels pares i un policia local encapçala la marxa. La festa també s'ha tornat més cívica, doncs al final del recorregut els rastres van a parar al punt net o centre de reciclatge del poble.
En acabar es fa l'encesa de la foguera de Sant Antoni i la torrada d'embotit. L’endemà es celebra el ritus de benedicció dels animals i hi ha costum de menjar cassoles d’arròs al forn a l’ermita.
Text: Pep, de l'Associació cultural Correllops i Manel Carrera, de l'Associació Rebombori Digital
Fotografies: J.Antoni Rosselló
|
|
|
Expulsió dels mals esperits
L'arrossegament de llaunes és una característica de les festes hivernals que trobem en d'altres poblacions i també en d'altres països. Els etnòlegs afirmen que es podria tractar de la de la romanalla d'antics ritus destinats a l'expulsió dels mals esperits.
|
|
|
| |
| |
| |
|
| |
|
|
 |
|
ECOSISTEMA
