|
Calendari: Festes d'Hivern > Festes de Sant Sebastià > Àpats col·lectius
|
|
Festa de Sant Sebastià
Celebració per renovar els priors de la Confraria de Sant Sebastià
el Pont de Suert (l'Alta Ribagorça), Pels volts del 20 de gener
Inici de la processó de sant Sebastià
Les pomes en el relleu de priors
|
| Centenars de persones del Pont de Suert s’agrupen, cada any pels volts del 20 de gener, per compartir diversos àpats gastronòmics en el marc d’una celebració vinculada a la Confraria de Sant Sebastià, una associació assistencial nascuda al segle XVI per tal fer front comú contra les adversitats.
Les festes de Sant Sebastià del Pont de Suert se celebren pels volts del 20 de gener. Tot i que els actes de la festa duren tota la setmana, els dies centrals són els tres més propers a la solemnitat del sant, del 19 al 21 de gener.
Les confraries assistencials
La festa està organitzada pels priors de la Confraria de Sant Sebastià del Pont de Suert, una congregació sorgida per iniciativa d’Aparicio Navarro, rector de Cirés, l’any 1503 i que no es formalitzà, segons el “Llibre de la Confraria” fins l'any 1586.
L’aparició de confraries als pobles del Pirineu català (Ribagorça, Pallars i Vall d’Aran) s’emmarca dins un moviment associatiu iniciat al segle XVI encaminat a fer front comú davant l’amenaça de les pestes i altres adversitats. Les confraries eren organitzacions profundament religioses i devocionals envers al sant que les havia originat, però per sobre d’això, eren associacions assistencials i gremials. Els confrares feien aportació d’una quota anual, en metàl·lic o en espècie, i a canvi, tenien dret a percebre els serveis d’atenció als malalts i d’enterramorts. L’aparició dels hospitals i dels cementiris amb nínxols féu innecessària aquesta missió i les confraries esdevingueren societats gastronòmiques.
A la Confraria de Sant Sebastià del Pont de Suert, hi participaven tant membres de les famílies del poble com d’altres cases de la comarca, especialment de les poblacions que es trobaven sota el domini del monestir de Lavaix. Al Pont de Suert hi havia una altra confraria amb la mateixa finalitat, les mateixes obligacions i els mateixos tipus de confrares que la de Sant Sebastià, però que estava sota la invocació de sant Eloi.
La festa avui
Cada any durant tres dies, del 19 al 21 de gener, els més de quatre-cents membres de la Confraria de Sant Sebastià del Pont de Suert, la majoria caps de família del municipi, fan una gran festa culinària. Celebren un seguit d’àpats gastronòmics, cuinats seguint la tradició del passat, amb productes típics de la terra i especialment plats elaborats amb corder, com l'embotit "Girella". Les menjades, a les que només hi tenen accés els homes, són preparades per les dones dels priors, els responsables del govern de la confraria, càrrecs que seran renovats durant la festa.
Tot i que el primer àpat és el sopar de la vigília, el 19 de gener, el moment àlgid de les celebracions és el dia 20 de gener, solemnitat de sant Sebastià. Aquest dia els confrares comparteixen els tres àpats del dia. Al matí, després de l’esmorzar es diu missa i a les 12 té lloc la solemne processó pels carrers del poble, que compta amb una alta participació de persones que desfilen cantant els goigs de Sant Sebastià:
Afligida està la vila
per la pesta, per la mort.
Quina força la vigila
per sis mesos de dissort?
El dinar del dia 20, amb un dinar que congrega centenars i centenars de confrares i algun convidat, és un dels moments centrals de totes les festes. Al vespre, rosari i ritus de devoció consistent a besar les relíquies del sant. Després, té lloc el sopar, menys multitudinari i a base de sopes, escarola, bròquil amb fesols i, per postres, nous.
L'elecció de nous priors
El dia següent, 21 de gener, els confrares comparteixen esmorzar i una missa en record als confrares difunts. També celebren un dinar a base d'amanida, sopa i carn de xais, i taronja de postres. En el transcurs d’aquest dinar es procedeix a l’elecció dels nous priors –els encarregats del govern de la confraria durant l’any que comença-, mitjançant un curiós sistema d’elecció. Al final del dinar es reparteixen les postres a tothom que ha assistit al dinar i, a tots se'ls dóna taronja, menys a dos que se'ls dóna poma: ells són els que resten elegits priors per l'any. El càrrec de prior és irrenunciable i en el supòsit que el confrare elegit hi renunciés, podria ser expulsat a perpetuïtat de la Confraria i hauria de satisfer una pena pecuniària.
Text: Redacció festes.org
Fotografies: Ajuntament de Pont de Suert
|
|
|
| |
| |
| |
|
| |
|
|
 |
|
ECOSISTEMA
