|
Calendari: Festes de Tardor > Festes de La Puríssima > Festes majors i patronals
|
|
Festes de la Puríssima
La festa de la Mare de Déu de Plata
Ontinyent (la Vall d'Albaida), Setmana del 8 de desembre
La "Mare de Déu de Plata"
Anunci angèlic
Gegants i Cabets d'Ontinyent
Ball de l'arquet
Cavallets
Ball de la veta
Dos dels cabets d'Ontinyent
|
| Les festes majors en honor a la patrona d'Ontinyent, la Immaculada Concepció, destaquen pels bous -en les modalitats de corda i embolat-, les danses processionals, l'anunci angèlic, el cant dels Angelets i la resta d'actes relacionats amb el culte a l'anomenada "Mare de Déu de Plata".
Ontinyent celebra, des de Sant Andreu fins el diumenge posterior al 8 de desembre les seves festes patronals en honor de la Puríssima Concepció. Les festes, que es celebren almenys des de 1643, es divideixen en dos blocs: la part laica protagonitzada pels bous en corda i els bous embolats del cap de setmana anterior, i la part religiosa, el 7 i 8 de desembre, que se centren en els actes processionals, amb tot el seu seguici, i l'adoració a la Mare de Déu.
L'Anunci Angèlic
Un dels actes més destacats és el cant de l'Anunci Angèlic, que se celebra el dia de Sant Andreu (30 de novembre) i obre simbòlicament la festa. Una comitiva de setze xiquetes i xiquets vestits amb robes blanquiblaves encapçalada per dos àngels que sostenen una palma trenada i un guió amb una imatge patronal. El seguici restant va sobre una carrosseta i en determinats indrets, entonen l'Anunci Angèlic, que fa:
"Hui, del cel, nova ha aplegat,
que Ontinyent, amb devoció,
festeja la Concepció
de Maria sens pecat.
Animeu-vos puix, cristians,
i a la que és Mare de Déu
festegeu, i alcançareu,
de son Fill mercés molt grans
Vos faig saber que, este dia,
tota la Cort Celestial,
en Magestat sens igual,
festeja també a Maria.
Com és Fill tan encumbrat,
el que a sa mare honrarà,
en el Cel li ho pagarà
fent-lo benaventurat."
Els bous
Els bous embolats tenen una llarga història, almenys des de 1576. A partir del segle XVIII les curses agafen importància com a peça festiva indispensable en qualsevol celebració política. En l'actualitat la festa, que és organitzada per l'Associació d'Amics de la Corda del Bou, comença amb el primer dia de bous, el divendres anterior a l'onomàstica de la patrona. El bou corre lligat amb una grossa corda i amb les banyes embolades. L'embolament té lloc al pòrtic de l'ajuntament vell, davant d'un públic expectant. Un cop lligats els bous (normalment tres) són portats als corrals situats a l'inici del recorregut, al camí dels Carros, d'on sortiran d'un en un, cada hora.
El culte a la Mare de Déu Immaculada
Les processons religioses amb la Mare de Déu Immaculada Concepció tenen lloc el dia 7, dia de la Retreta, i el dia 8 a la tarda. El dia 8 de desembre al matí hi ha el Repiquet de la Puríssima i el Volteig General de Campanes, durant el qual totes les campanes de les parròquies i ermites d'Ontinyent fan un volteig general, i a mà, en honor a la solemnitat de la Puríssima, un acte que només es realitza en la aquesta festivitat i en la festa patronal en honor del Santíssim Crist de l'Agonia, el tercer dissabte d'agost.
Les danses processionals
La processó de la Puríssima del dia 8 a la tarda compta amb la participació de les danses processionals. Després d'un període de decadència, les formes processionals representatives del Corpus van anar recuperant-se. En l'actualitat són cinc les danses que es ballen. El seguici és encapçalat pels Cabets (capgrossos) i els Gegants, dos dels símbols representatius de la ciutat i que són a càrrec de l'Associació de Gegants i Cabets d'Ontinyent. Tot seguit hi ha els Arquets, els Cavallets i el Ball de la Veta (l'anomenat Ball de Cintes al Principat). Els Cabets són encapçalats pel Rei dels Cabets (1833), una representació satírica d'un monarca que arribà a protagonitzar la proclamació local de la I República (1874). Els Cabets són rebuts per la quitxalla, que els crida amb un "Orelluts! Orelluts!". Fins el 1936 hi havien sis gegants ontinyentins, dos parelles de cristians (els reis), dues de moros (els auelos) i finalment, també dues de jueus que van ser destruits en iniciar-se la Guerra Civil (1936-1939). A diferència de la resta de balls que són acompanyats en dolçaina, els Gegants dansen una melodia medieval amb sac de gemecs i tarotes. El ball dels Arquets, considerat el més fidel de les formes vuitcentistes, és una dansa d'holandeses ballada per xiquets i xiquetes. En penúltim lloc hi ha el ball de Cavallets, una dansa gremial que manté la Colla de Campaners d'Ontinyent, i que mitjançant una lluita simbòlica amb espases entre cavallers ontinyentins i bàrbars, escenifica la defensa de la costa en la qual aquesta població estava evocada en època foral. Per últim, hi ha el ball de la Veta, un dels balls de magrana valencians, en el qual diferents balladors dansen tot trenant i destrenant vetes al voltant del pal-arbre maig, coronat per un pom de flors que representa la senyera quatribarrada de la ciutat.
L'Aguinaldo
L'Aguinaldo és un acapte nadalenc que va néixer l'any 1667 per iniciativa de mossèn Domingo Espí. Consisteix encara avui, en alleugerir les despeses no cobertes en l'organització de la festa i la benedicció pasqual de les cases. A partir del dissabte següent al 8 de desembre i fins el dia de Sant Esteve, cada dissabte el plebà es dirigeix per totes les cases de la ciutat oferint a canvi de diners, el Cant dels Angelets, "cants o responsos", depenent de si hi ha hagut algun mort a la casa recentment o no.
Text: Redacció festes.org
Fotografies: Ajuntament d'Ontinyent, Associació de Gegants i Cabets d'Ontinyent
|
|
|
| |
| |
| |
|
| |
|
|
 |
 | |
|
llegir
| |
El mal de la geganta
Diversos autors, / Associació de Gegants i Cabets d'Ontinyent
Llibre per a xiquets i xiquetes sobre la llegenda dels gegants d'Ontinyent. ...
|
|
| |
|
ECOSISTEMA
)
)
)
)
)
