|
Calendari: Festes de Tardor > Altres fires i festes de novembre > Festes majors
|
|
Festa de la Mare de Déu del Sofratge
Recordant l'origen meravellós del poble valencià més turístic
Benidorm (la Marina Baixa), Segon diumenge de novembre
La Mare de Déu del Sofratge
Processó amb la Mare de Déu
Part de l'escenificació teatral
|
| Pels volts del segon diumenge de novembre, la vila turística de Benidorm celebra les seves festes patronals en honor a la Mare de Déu del Sofratge. Processons, solta de vaquetes i l’escenificació de l’esdeveniment que va donar origen a la festa són alguns dels seus actes destacats.
La tradició popular explica que l'any 1740 es va trobar davant les costes de Benidorm una imatge de la Mare de Déu dins una barca que anava a la deriva, sense rumb, enmig d'una gran llevantada. La barca va ser portada a la costa i posteriorment fou cremada però la imatge se salvà de les flames, iniciant així una llegenda miraculosa que portà a la Mare de Déu del Sofratge (antigament anomenada del Naufragi) a esdevenir patrona de Benidorm, el 1926. Se li canten els versos:
Mare de Déu del Sofratge
moreneta i agraciada
lliura a tots els mariners
que van per la mar salada.
Cada dissabte, vigília de la festivitat de la patrona, l’Associació Cultural la Barqueta escenifica la Troballa de la Mare de Déu a la Platja de Ponent, seguint el text de l’historiador valencià Pere Maria Orts i Bosch. L'escenificació de l'arribada de la imatge moreneta de la Mare de Déu del Sofratge per mar acaba amb la crema d'una barca.
Són cinc dies de festa continua, des del segon diumenge de novembre fins al dimecres posterior, on s’entrellacen les bandes de música amb la pólvora, la solta de vaquetes i les processons, i d'entre les quals destaquen l’ofrena de flors a la Mare de Déu per la vigília de la patrona, la desfilada de carrosses i el gran castell de focs artificials de l’últim dia de les festes.
Durant la processó se li canten unes cobletes, acompanyades amb tabalet i dolçaina, que diuen:
Ja la trauen, vol estar
junt al poble que l'adora.
Està ansiosa d'escoltar
com li canten les copletes
homens del camp i la mar.
Al final de la processó es llança la tradicional estampeta.
Una altra de les característiques de la celebració és el protagonisme de les penyes, que fan una “Desfilada de l’humor”, un passa-carrers on les diferents comparses de veïns de Benidorm fan acte de presentació i lluïment.
Text: Redacció festes.org
Imatges: Associació de penyes
|
|
|
| |
| |
| |
|
| |
|
|
 |
|
ECOSISTEMA
