El Dia de los Muertos a Mèxic
El festival Daimonji al Japó
Cremant incens a la Xina
L'Obon festival
Els gegants representen al familiar mort durant l'any
Les Màscares Egunun a l'Àfrica
|
| Totes les cultures, religions i pobles que habiten el planeta Terra, excepte algunes sonades excepcions, tenen un dia de festa del seu calendari anual dedicat al record dels familiars avantpassats morts. En aquest article n'expliquem algunes.
Dins l’àmbit catòlic de la Cristiandat, se celebra la Festa de Tots Sants i el Dia de Difunts, dos dies i dos nits durant els quals els vius visiten els morts i a l’inrevés. La festa és especialment intensa a tota la Llatinoamèrica d’influència hispànica, on s’anomena Día de Todos los Santos o Dia de Muertos, i especialment a Mèxic, on es celebra massivament amb vigílies en cementiris i espectaculars ofrenes de flors i aliments a les tombes dels difunts.
En canvi, els cristians ortodoxos, que es caracteritzen per professar una gran devoció pels sants, celebren Tots Sants el diumenge després de Pentecosta, pels volts del 13 de maig. Finalment, els cristians protestants no celebren una festa dedicada als morts ni preguen pels difunts en les seves oracions.
Els jueus no celebren una festa en record dels familiars morts, malgrat que si han situat al calendari una festa que honora els morts en l’Holocaust (Shoah). La religió musulmana tampoc celebra cap festa de record als difunts, tot i que si que commemora la mort de segons quins profetes i màrtirs.
A l’Àsia es celebren moltes festes populars en honor als avantpassats morts. A la Xina, per exemple, té lloc el Ching Ming o Qingming, una festa dedicada als difunts que es celebra amb visites als cementiris i temples, on es fan ofrenes i es crema d’incens en memòria seva. Com que la festa coincideix amb l’inici de la primavera, es fan sortides familiars i competicions d’enlairament d’estels. Al Japó, durant l'estiu se celebra l’Obon Festival també anomenat Bon o Urabon durant el qual es celebren cerimònies en honor als morts, especialment els de l’any en curs, que es creu que aquest dia tornen a les cases particulars i temples. És costum encendre espelmes i deixar-les anar en rius i llacs, oferir diferents tipus de menjar als difunts, encendre fanalets de paper i ballar el bon ondori, un ball popular típic d’aquesta diada. Una de les festes més espectaculars és el Daimonji-okuribi, durant la qual s’encenen grans fogueres a les muntanyes dels voltants de Kyoto, que des de lluny formen espectaculars formes.
Els newars del Nepal celebren el Sa-paru o Gai-Jatra, una festa en honor dels difunts que acaba convertit en un carnestoltes desenfrenat que compta amb la massiva participació de vaques i disfresses de tota mena. A Baktapur, la celebració comença quan cada família construeix una figura amb bambú i roba que representa al familiar mort durant l'any. Aquestes figures es passegen tot el dia en una gran cercavila popular, acompanyades de colles de bastoners i músics i amb l'aparició de disfresses de tota mena.
A Cambodja se celebra el Pchom Ben i a Laos, el Ho Khao Padap Dine.
A l’Àfrica, la creença entre la interrelació dels dos mons, el dels vius i el dels morts, és molt forta. Els dos mons estan separats però s’interrelacionen constantment: les accions que fan els vius tenen efectes sobre els esperits dels morts i viceversa. Un dels canals de comunicació entre aquests dos mons són les espectaculars mascarades que escenifiquen l’arribada dels esperits a la comunitat. D’entre les més destacades hi ha les Gelede i les Egunun dels Yoruba, presents a Benin i Nigèria, i que es celebren entre juny i novembre amb vistosos vestits i màscares. També hi ha molta tradició de l’ús de màscares de fusta entre els Senufo de Costa d’Ivori, i també entre els Nafara i els Djeli.
Text: Manel Carrera i Escudé
|
ECOSISTEMA
