|
Calendari: Festes d'Estiu > Festes de les Mares de Déu Trobades > Diada d'Andorra
|
|
Diada de Meritxell Andorra celebra la seva festa major en honor a la patrona
Diferents poblacions (Andorra), 8 de setembre
Cartell de la Diada 2005
Detall de la deessa de tres ulls
Santa Maria de Meritxell (el Santuari vell)
El nou Santuari de Meritxell
|
| Andorra celebra cada 8 de setembre, i des de l'any 1873, la seva festa en honor a la patrona, la Mare de Déu de Meritxell. Al petit Principat pirinenc es paralitza tota l'atrafegada activitat habitual i el Santuari de Meritxell, que alberga una talla romànica d'una marededéu de tres ulls, es converteix aleshores en el centre de les celebracions religioses, lúdiques i institucionals.
El Santuari de Meritxell, eix de les celebracions
La Mare de Déu de Meritxell va ser declarada patrona d'Andorra el 1873. Es tracta d’un dia de festa local a tot el territori andorrà, que durant un dia tanca totes les botigues. La diada es celebra sobretot al voltant del Santuari de Meritxell, al Comú de Canillo, però també es fan actes diversos en d’altres comuns.
Els actes principals tenen lloc al voltant del santuari de Nostra Senyora de Meritxell del Canillo, situat a la riba esquerra del riu Valira, entre Encamp i Canillo. El santuari, que va ser destruït l’any 1972 per un incendi i va ser tornat a reedificar posteriorment, acull una talla romànica de Nostra Senyora de Meritxell que pesa 15 quilos i és una còpia de l'original, que datava del segle XII i que va desaparèixer en l'incendi.
Les celebracions comencen la vigília al vespre, amb la Vetlla de Santa Maria de Meritxell, que compta amb una processó de torxes que va des del monument dels Pareatges fins a l’església, passant pels jardins del santuari.
El dia central de la festa és el 8 de setembre. A primera hora del matí obren les portes del santuari i es celebren la Missa de l’Aurora i la Missa jove, que acaben amb un esmorzar amb tots els peregrins. Més tard, té lloc una missa concelebrada per tots els sacerdots d’Andorra, que compta amb una alta participació i l’assistència de les autoritats polítiques andorranes i que acaba amb el cant dels goigs. La tradició vol que, una vegada acabada la missa, els peregrins vinguts a peu des de les set parròquies, donin un petó a la medalla que porta la talla. Acabada la missa hi ha sardanes al claustre Monestir de Meritxell i a la tarda el Concert Popular de la Diada a càrrec del Cor Nacional dels petits cantors d’Andorra. Durant tota la Diada, el Govern posa un servei gratuït de transport per arribar al santuari.
Per la seva banda, en diferents pobles del Principat d’Andorra (Andorra la Vella, Escaldes-Engordany, etc) se celebren aplecs de sardanes. A Encamp la festa es celebra amb activitats pels més menuts.
La llegenda de Nostra Senyora de Meritxell
La llegenda explica que un dia, quan els habitants de Meritxell caminaven cap al poble de Canillo per assistir a la missa d’Epifania, van fer una troballa extraordinària. Prop de l'indret on actualment s'alça el santuari, descobriren, al costat d'un roser florit, una estàtua de la marededéu.
Aleshores, anaren fins a Canillo i contaren la història al capellà de la parròquia, que decidí guardar l'estàtua a l'Església del poble. Ara bé, l’endemà la imatge de la Mare de Déu va desaparèixer de l’església i va ser trobada de nou al peu del roser florit. Llavors, els habitants cregueren que l'estàtua corresponia a la parròquia d'Encamp, però aquesta hipòtesi es mostrà tan equivocada com la primera. I és que, tan bon punt portaren l'estàtua de la Mare de Déu fins a Encamp, desaparegué de nou i tornà al mateix lloc on l'havien trobada. Quan finalment comprengueren que l'estàtua desitjava romandre en aquell lloc, els habitants del Principat li construiren un santuari al costat del roser.
Text: Manel Carrera i Escudé
Imatges: Govern d'Andorra
|
|
|
| |
| |
| |
|
| |
|
|
|
|