|
Calendari: Festes d'Estiu > Festes de Sant Pere > Festes majors
|
|
Festa Major
Festa Major en honor al patró
Sant Pere de Ribes (el Garraf), 28 i 29 de juny
El Drac de Sant Pere de Ribes
Els gegants
|
| No fa gaire, el 29 de juny, solemnitat dels sants Pere i Pau, era festa arreu. Durant la vigília, s´encenien fogueres com encara es fa per sant Joan i la nit del 28 al 29 era tinguda per màgica. D´un temps ençà, l´església es va veure forçada a renunciar a la festivitat, però els pobles que tenien el pescador per patró van mantenir-ne el caràcter festiu. Entre aquests pobles, hi havia Ribes
Com per Sant Pau, la vigília és la data del neguit. No és una data festiva i, doncs, tothom treballa, però com que han començat les vacances escolars d´estiu, la mainada campa pels carrers escampant la immediatesa de la festa. Com per Sant Pau, es munta la traca i hi ha qui beu sense parar des de primera hora del matí... igual que per Sant Pau, de mica en mica el rellotge de l´Ajuntament és el protagonista. Com per sant Pau, el repic de campanes comença a la una del migdia encara que en horari d´estiu no es correspongui amb l´hora solar de l´Àngelus. Sí que hi havia correspost antigament, en què es feia a les dues, però de fet, d´un temps ençà, a Ribes el repic de l'Àngelus i l´hora del "demà es festa" és sempre la una. En la resta de coses, tot va més o menys com pel repic i traca de Sant Pau.
En 1998 s´hi ha afegit una cercavila infantil que de fet recull la tradició de la sortida de balls populars posterior a la traca i al repic de campanes.
Una de les imatges més suggerents de la festa de Sant Pere és la concentració de balls populars a la plaça de Catalunya. Hi ha ganes de començar, hi ha ganes de treure el foc al carrer, hi ha ganes d´engegar allò que es viscut amb més intensitat per Sant Pere i que és, evidentment, la presència de balls populars al carrer. Aquesta cercavila de la vigília és la continuïtat natural de la sortida per les masies que havien fet tots els balls i que avui només manté una colla bastonera, sortida que s´acabava amb la congregació de tots els balls en un indret a fi d´anar a l´Ajuntament on recollien les autoritats per assistir a un dels actes religiosos fonamentals, les completes. Enmig del murmuri expectant, dringuen els picarolins dels camalls dels membres dels balls populars mentre les parelles es rebreguen sota la claror de les estrelles a les bosquines que queden de l´antic bosc de Plaça, de mítica recordança. A les onze tanquen els llums i comença l´esclat de la pólvora, servida d´habitud, per la Pirotecnia Igual, de Canyelles, dirigida per Isidre Pañella tot i que, en alguna ocasió, ha anat a càrrec d´una altra empresa sota la direcció del ribetà Xavier Galan, Cani. El castell de focs de Ribes acaba amb una tronada final, segurament com gairebé tots. Pel camí no hi hauran faltat els coets-que-pugen-i-baixen, els cucs, les palmeres, les cascades, els incendis (a l´església vella i el castell), etcètera. La gent s´amuntega a l´avinguda Jacas per tornar cap al poble i veure la pujada dels balls mentre aquests comencen a formar a l´alçada del carrer de Lluís Companys. Algunes persones que, santa innocència, han anat a veure el castell de focs en cotxe, intenten avançar enmig d´una multitud que els increpa i se´n burla mentre els municipals els amonesten sense miraments. Aquest és, sens dubte, un dels divertiments més curiosos de la nit en els darrers anys.
Quan els balls han pogut formar, l´esclat de foc pels carrers obre el pas de la cercavila més animada de la festa major d´estiu. Les colles no paren de ballar en tota l´estona tot i la foscor d´alguns carrers que posa en perill dits i caps de bastoners i bastoneres. Els punts més indicats per apreciar aquesta cercavila i veure-la són les proximitats del Redós, la cruïlla de l´Avinguda Jacas amb els carrers Nou i Balmes i l´entrada a la plaça Marcer.
La cercavila nocturna de pujada del castell de focs va néixer de la mà de J. Baquès que, en aquell moment, era el responsable de la Comissió de Festes, com després va ser-ho força anys J.M. Ramos.A diferència de Sant Pau, per Sant Pere no hi ha son a la matinal. La corrua matinera de balls és, gairebé, una continuació de la gran disbauxa que ha presidit la nit. No obstant això, costa de veure-hi colles completes i s´estila que, entre els bastoners, unes colles es barregin amb les altres a fi de poder ser múltiples de quatre, condició sine qua non per poder ballar.
L´esmorzar, que des de l´any passat és al carrer de Jesús, és un moment de gran vagància i el més indicat per recuperar hores de son. Seguidament, els balls baixen pel carrer del Pi fins a la plaça d el´Ajuntament.
S´acosta un acte solemne. Les autoritats, especialment mudades, s´esperen davant la porta de l´Ajuntament. Els balls passen pel davant i els recullen. Com per Sant Pau, el cabo es pentina el bigoti tot ell engalanat. A la Parròquia han engegat les quatre campanes que no pararan de ventar fins que la cercavila s´hagi acabat tot provocant una agradable sensació entre els ressacosos que, a casa seva, intenten dormir. La veritat és que els carrers són mig buits durant l´anada a ofici tot i que segurament és el moment més indicat per gaudir d´una bona visió dels balls populars.
En l´anada, del poble, els balls i les autoritats cap a l´església trobem un dels actes més remots de la festa, documentat des que hi ha programes o referències escrites als actes del dia 29. Durant el franquisme s´hi va afegir la figura de l´abanderat i els cordonistes i entre els anys 1980 i 1991, en un excés de zel secularitzador, va ser suprimida. L´any 1992, la Comissió de Festes la va recuperar en la seva forma primitiva i actualment no és qüestionada sinó viscuda amb intensitat. La sortida d´ofici és la darrera cercavila de la festa major de sant Pere. El recorregut condueix els balls a la plaça de la Vila passant pel carrer del Cardenal Fra Vicenç, la plaça Marcer, el carrer Nou i la carretera. Les autoritats van al mig de la cercavila. Quan pugen al balcó de la casa de la Vila esclata la traca final. A continuació els balls van passant tot fent la seva exhibició.
Fins al 1979, quan les autoritats sortien de l´església, tots els balls ballaven simultàniament, just abans de la cercavila.
Text: Ribes.org
|
|
|
| |
| |
| |
|
| |
|
|
 |
 | |
|
comprar
| |
La Tronada, festa a Reus
Palomar i Abadia, Salvador / Migdia Serveis Culturals
Una manifestació festiva esdevé emblemàtica per a una població per raó ...
|
|
|
comprar
| |
Etnografia de Reus i la seva comarca. El Camp, la Conca de Barberà, el Priorat.
Violant i Simorra, Ramon / Editorial Alta Fulla
El territori i els seus habitants. Els poblats, la casa, els seus annexos ...
|
|
|
comprar
| |
Tradicions santcugatenques
Pedró i Fontanet, Rogeli / Edicions Cossetània
Aquest llibre vol apropar-vos al món de la festa tradicional santcugatenca, ...
|
|
|
| |
Protocol de les Festes Majors de Reus
Diversos autors, / Ajuntament de Reus. Regidoria de Cultura
Aquest llibre és el protocol pels que es regeixen els principals actes ...
|
|
|
| |
Terrassa, la festa al carrer. Passat i present
Verdaguer i Caballé, Joaquim / Fundació Torre del Palau
L'autor fa un recorregut per les principals festes que han marcat la vida ...
|
|
|
| |
Sant Pere, Festa Major de Reus
Diversos autors, / Ajuntament de Reus
Llibre de gran format i considerable volum –sis-centes pàgines i un miler ...
|
|
| |
 | |
|
llegir
| |
Festa Major de Reus
Diversos autors, / Audiovisuals de Sarrià
Aquest disc va ser editat l'any 1998. Les persones que hi van col.laborar, ...
|
|
|
| |
Músiques dels Gegants de Reus
, Xalocs. Grallers de Reus / Xalocs
Publicat en motiu del 5è aniversari d'aquest grup de grallers, aquest CD ...
|
|
| |
 | |
|
llegir
| |
La Tronada a Reus
Palomar i Abadia, Salvador / Revista Caramella I
La tronada és una manifestació pirotècnica de la ciutat de Reus, que ha ...
|
|
| |
|
ECOSISTEMA
