|
Calendari: Festes d'Hivern > Festes de Sant Antoni > Santantonades
|
|
Santantonada
La darrera de les Santantonades
Todolella (els Ports), Cap de setmana abans de Carnaval
Els personatges de la representació
Benedicció d'animals: un peix
Les botargues
El caminar enrera característic dels dimonis de la Todolella
La Temptadora temptant al sant
Els dimonis per terra
Foc a la barraca
|
| La Todolella és la vila dels Ports de Morella que celebra més tard la Festa de Sant Antoni, pels volts del diumenge abans de Carnestoltes. La festa està organitzada pels majorals del poble i compta amb alguns dels elements més tradicionals d'aquest tipus de celebracions.
La Santantonada de la Todolella forma part del conjunt de celebracions que, fins ben entrat el febrer, tenen lloc a la comarca dels Ports de Morella. La festa conté el ritus de protecció propi de la festivitat de Sant Antoni, això és, la benedicció dels animals de feina i les seves tres voltes al voltant de l'espai sagrat, la foguera. Però la festa inclou un conjunt de personatges que escenifiquen una representació popular pels carrers de la població.
La seqüència ritual
El centre de la festa és la barraca, una gran foguera cònica recoberta amb brancatge verd i bastida al voltant d'un arbre central, anomenat "maio" perquè és el major. La barraca es construeix a la plaça major del poble amb la col·laboració dels joves i la direcció dels experts uns dies abans del dia central de la festa, el dissabte abans de Carnaval, moment en què se li pega foc. A diferència d’altres poblacions la barraca de la Todolella no es pot creuar per dins.
La festa té el seu punt àlgid el dissabte després de dinar, quan es fa la bastida final de la barraca amb el brancatge verd que s'ha anat a cercar al matí. Més tard, al vespre, es fa la volta dels matxos per tal de beneïr els animals. La comitiva està formada pels dolçainers i els tabaleters, seguits del cavall que duu el penó del sant i els matxos muntats pels majorals, i és tancada per tota la gent del poble que duu el seu animal a beneïr: conills, cargols, peixos, gossos, coloms, perdius, tortugues, etc Els participants i els seus animalons domèstics reben la benedicció del capellà davant la barraca i una coqueta i aiguardent de les noies.Tot seguit té lloc el joc del bandejament del gall: els quatre matxos muntats tracten d’agafar un gall que penja d’una corda passada de punta a punta de la plaça major.
A continuació es forma un dels elements més destacats de la festa a la Todolella: la representació para-teatral que escenifica les temptacions que sant Antoni va haver de patir durant el seu viatge meditatiu al desert. Surt de la plaça major i dóna una volta pel poble parant només a quatre llocs per beure i descansar.
A Todolella, la Santantonada té algunes particularitats singulars. Està formada per Sant Antoni, Sant Pau i dos tipus d’éssers demoníacs ben diferenciats: les botargues i els dimonis. Les dues botargues duen la cara tapada, un vestit d'una sola peça de color groc i uns bastons. La seva funció és encapçalar la comitiva, posar ordre i guiar a la resta del grup, encomanant l'esperit festiu a tothom. Per la seva banda, els dimonis duen la cara descoberta i pintada de negre, una forca a les mans, van amb uns vestits blancs ricament guarnits amb dibuixos en vermell i negre de galàpegs i altres rèptils i duen un barret amb dues banyes. Durant el recorregut, els cinc dimonis caminen cap enrere executant uns passos característics, tots lligats a una corda a l’extrem de la qual hi ha els dos sants que són permanentment fuetejats per un conjunt de dimoniets petits. Un altre dels personatges d'aquesta escenificació és la Filandrona o Temptadora, un home transvestit que va passant amunt i avall per la corda assetjant tant als dimonis com al públic assistent.
La representació acaba quan els dimonis entren els sants dins la barraca i escenifiquen la seva mort, moment que culmina amb l'estirada a terra de tots els personatges de la Santantonada i l'inici de l'espectacular encesa de la foguera al bell mig de la plaça. Durant uns minuts la plaça s'omple de fum i foc, d'espurnes i d'excitació i la foguera es va consumint al mateix temps que acaba la representació.
La festa continua amb el ball d'orquestra, al descans del qual es sorteja un "gorrino", un acte que compta amb una elevada participació. L'endemà al matí hi ha missa de dedicada a sant Antoni que culmina amb una cercavila i processó amb la imatge del sant pels carrers del poble. El diumenge següent té lloc la Trança i la tradicional Armoneda.
Text i fotografies: Manel Carrera i Escudé
|
|
|
L'ús de coets erràtics
Un dels costums propis d'aquesta festa havia estat el llançament de coets erràtics (de sis eixides i sense tro final) mentre la la barraca s'estava consumint. A diferència d'altres pobles amb celebracions similars i malgrat l'escassa perillositat que té una coetà, l'ús de coets borratxos per part dels dimonis ha estat prohibit en algunes ocasions per motius de seguretat. Aquest costum d’encendre i deixar anar coets erràtics pels carrers – una pràctica molt habitual a casa nostra fins fa ben poc- s’ha deixat de fer.
|
|
|
| |
| |
| |
|
| |
|
|
 |
|
ECOSISTEMA
)
)
)
)
)
)
