|
Calendari: Festes d'Hivern > Nadal > Fogueres de Nadal
|
|
Era Soca de Nadau
De costum familiar a festa popular nadalenca
Les (la Val d'Aran), 24 de desembre
El moment de l'encesa de la Soca
La soca de faig cremant
La Soca, centre de reunió comunitària
|
| L’esforç i la imaginació de la població aranesa de Les ha ajudat a convertir l’encesa de la Soca de Nadau, una antiga pràctica familiar quasi en desús, en una celebració popular amb un fort caràcter socialitzador i eix de les festes nadalenques de la comunitat.
La Soca, funcions i interpretacions
Antigament, abans que la calefacció arribés a totes les cases, moltes llars del Pirineu escalfaven les fredes nits de Nadal amb una gran soca d’arbre que es mantenia encesa. La soca, normalment de faig, es col·locava a l’interior de les cases, dins la gran xemeneia amb bancs que hi havia aprop de la cuina, es cuidava amb detall i s’encenia. El foc de la soca s’havia de controlar permanentment, per tal que no es consumís ni massa de pressa ni massa a poc a poc.
Aquest sistema de calefacció casolà va ser present a la vida quotidiana de molts habitants del Pirineu i va generar un ric i divers costumari. Alguns veuen en aquesta soca un amulet protector de la llar a qui calia donar de menjar i beure (una bona manera de controlar la intensitat del foc), altres hi veuen un culte a la natura i al foc, que més tard va donar origen al tió de Nadal. Finalment, altres creuen que l’encesa de la soca responia a un ritu de pas amb el que es començava l’any nou. Així, dos o tres dies abans del solstici d’hivern la xemeneia es netejava del tot i, després de deixar aquest espai ben net i preparat, s’encenia la Soca, el foc nou (eth nau huec), que havia de durar encès fins a principis d’any.
Sigui com sigui, l’encesa d’aquest gran tron està directament relacionat amb l'arribada del solstici d'hivern i amb les tasques de preparació de la llar contra el fred en els moments de més baixes temperatures.
La festa d'Era Soca de Nadau
Els habitants de Les, que ja fa temps que tenen calefacció i que han deixat d’utilitzar la soca per escalfar-se, van decidir donar continuïtat a aquest costum convertint-lo en una celebració popular que unís a tot el poble, tal i com antigament havia unit a tots els membres d’una mateixa família. Van treure al carrer l’antic costum familiar i van col·lectivitzar el ritu casolà.
Així, els dies anteriors al 24 de desembre es va a cercar la Soca més gran que es pugui trobar (algunes poden arribar a fer dues tones, dos metres cúbics de volum de fusta) i es situa a la plaça de l’Església. Allà, la darrera parella casada, la parella casada de l’any en curs o en el seu defecte, la parella més antiga, té l’honor d’encendre la Soca de Nadau (la pronunciació es "era suca de nadau").
Una vegada encesa la Soca, la gent beu un vas de vi, anomenat "ei Vin caud". Es tracta d'un vi servit calent, amb unes gotes de whisky i algun tallet de fruita (no es sangria) que reconforta el cos quan fa fred. També es menja un aperitiu i se’n va a casa a esperar l’inici de la Missa del Gall. Aleshores els nens, abillats amb motius nadalencs i cantant cançons típiques araneses o de moda, passen casa per casa recollint el que la gent els dóna (caramels, menjar, diners, etc). Després de la capta dels nens es va a la Missa de Miejanet o del Gall i, al sortir-ne, es torna a anar davant la Soca de Nadau, on l’Ajuntament obsequia als presenta amb un petit ressopó, amb xocolata calenta, coca, mistela i ron. Després, a poc a poc, i en funció del fred que faci, la gent es va dispersant pels bars i discoteques de la zona a acabar la nit.
La Soca de Nadau de Les mostra, un cop més, la estreta vinculació entre els rituals de foc i les festes populars a les terres pirinenques.
Text: Manel Carrera, amb informacions de Vicente Barber.
Fotografies: Ajuntament de Les
|
|
|
| |
| |
| |
|
| |
|
|
 |
 | |
Ajuntament de Les
http://www.les.es/
Baixada Sant Jaume, 13
25540 Les (la Vall d'Aran)
973.64.80.07
info@les.es
Ràdio Les. Vicente Barber
25540 Les (la Vall d'Aran)
973.64.84.01
|
| | |
|
ECOSISTEMA
